, comte de Casa Dávalos, fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.
Biografia Nascut al si d'una família aristòcrata, els comtes de Casa Dàvalos i marquesos de Benavent, el seu pare Martí de Riquer i de Comelles fou un alt dirigent dels carlins a Catalunya, mentre que la seva mare, Elisea Ynglada, pertanyia a una família d'intel·lectuals i artistes com els escriptors Josep i Wifred Coroleu i els pintors Modest i Ricard Urgell. miniatura|esquerra|Placa en record d'Alexandre de Riquer a la plaça dels Arbres de Calaf Alexandre de Riquer va passar la seva infància en les propietats que la seva família tenia prop de Calaf i va estudiar al Col·legi de Jesuïtes de Manresa (1864-1867). Durant un breu període, de Riquer va viure amb la seva mare, fins que el 1869, el seu pare, que estava exiliat a França el va inscriure a l'escola de lImmaculé Conception de Besiers. Durant aquest parell d'anys va aprendre francès i va començar a mostrar interès per cursos d'art i de disseny. Va ser aleshores que va pintar els seus primers llenços. Entre 1873 i 1874 va fer classes, segurament no com a alumne matriculat, a lÉcole des Beaux Arts a Tolosa de Llenguadoc, on va pintar els seus primer retrats.
miniatura|esquerra|Cartell publicitari per als Fotògrafs Napoleon (1896) L'abril de 1874 Riquer i el seu pare van poder retornar a Barcelona, després que Elisea Ynglada obtingués el perdó per la implicació del pare de Riquer en el conflicte carlista. Alexandre de Riquer es va inscriure a l'Escola de Llotja, on estudiaria diversos anys amb Tomàs Padró, Claudi Lorenzale, i en particular amb Antoni Caba, el professor al qual més admirava. Va ser en aquesta època també que es va despertar la seva vocació literària. En aquelles dates va escriure els poemes Notes de l'alma datades l'any 1875, en els quals és patent la influència de Becquer i de Campoamor, com ho relata Martí de Riquer.Riquer, Martí de, Quinze generacions d'una família catalana, Barcelona, 1979 p.612.
A causa de la situació econòmica desesperada de la seva família, Riquer es va veure obligat a treballar per guanyar-se la vida. Arran de la seva amistat amb l'escriptor i il·lustrador Apel·les Mestres va interessar-se pel món de la publicitat. També de la mà d'Apel·les Mestres va entrar en contacte amb el grup d'intel·lectuals format per Pompeu Gener i Babot, Joaquim Bartrina, Simó Gómez, Enric Obiols i els germans Josep Maria i Fernando Arteaga.
El 1879 va viatjar per tot Itàlia, recorrent ciutats com Roma, Pisa, Florència, Gènova i Venècia. Admirava especialment els pintors del quatrocento. El viatge de tornada el va fer via París i possiblement a través de Londres també, segons han assenyalat alguns biògrafs, tot i que no se'n tenen evidències.
De nou a Barcelona, començà a treballar il·lustrant revistes com La Ilustració Catalana i Arte y Letras. El 1881 va tornar a Itàlia, on freqüentava el grup d'artistes espanyols, entre els quals hi havia el català Enric Serra, amb qui Riquer tindrà un estret contacte.
El 1885 Alexandre de Riquer es va casar amb Dolors Palau Gonzalez de Quijano, filla d'una família distingida. Entre 1886 i 1898 el matrimoni tindria nou fills, tres dels quals van morir de petits. La responsabilitat d'una família tan nombrosa va ser un estímul perquè Alexandre de Riquer es dediqués amb cos i ànima a la seva activitat laboral, sobretot a partir de 1899, quan la seva dona va morir. Durant la dècada de 1880 va tenir una activitat prolífica com a il·lustrador de llibres i revistes.
En l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va col·laborar com a decorador en l'Hotel Internacional de Domènech i Montaner, a més de fer els plafons ceràmics de l'exterior del Castell dels tres dragons. D'aquesta època també es data la xemeneia del Palau Güell d'Antoni Gaudí.
L'Exposició Universal de París de 1889 va atraure molts artistes catalans entre els quals Alexandre de Riquer, qui va aprofitar el viatge per visitar el Musée du Cluny, ja que tenia una predilecció per l'art medieval i per Viollet-le-Duc, de qui se'n considerava deixeble. Però l'Exposició de París va impactar per una altra raó a Riquer: hi va poder veure les pintures dels prerafaelites anglesos.
El 1890 feu la seva primera exposició individual a la Sala Parés. Durant aquesta època va participar en la fundació del Cercle Artístic de Sant Lluc, on va ser el primer vocal conservador i va dissenyar la bandera, i tingué una gran vinculació amb la ciutat de Terrassa, on va decorar l'Institut Industrial i on va contribuir a la difusió del modernisme amb el seu amic Joaquim Vancells.
Fou durant el seu viatge a Londres el 1894 quan va conèixer el moviment dels prerafaelites anglesos i l'art japonès, que exercirien una gran influència en les seves creacions. També va conèixer el pintor i dissenyador William Morris (1834-1896) i, especialment a Edward Burne-JonesArteaga, Fernando de, A spanish painter. Alijandro de Riquer,"The Studio", London, nº 85, april 1900. p. 180-186. qui el va influir per dedicar-se amb especial interès a les arts gràfiques i decoratives, introduint a Catalunya el modernisme d'inspiració britànica. El 1895, va acusar un canvi radical introduint aspectes neogòtics i japonesistes especialment visibles en el format de cartells, pintures i llibres, allargassat com els kakemono.Permanyer, Lluís. La Vanguardia 8 de desembre de 2000 miniatura|Alexandre de Riquer vist per Ramon Casas (MNAC) La seva casa-taller era al carrer Freneria 5, al Barri Gòtic de Barcelona. Va ser el mateix Alexandre de Riquer que la va decorar. Des de la finestra es veien els campanars de la catedral de Barcelona, i aquest va ser el motiu pel qual Joan Maragall l'anomenava el niu d'àguiles. Tenia tres pisos i, per tant, la utilitzava d'estudi i al pis de dalt hi vivia la família. Durant un temps hi va haver la redacció de la revista Catalunya, que va dirigir l'artista. La casa-taller va ser un lloc d'encontre d'intel·lectuals i s'hi celebraven reunions musicals. A més Alexandre de Riquer, gran col·leccionista, hi guardava les seves col·leccions de llibres, dibuixos del i XVIII, diverses enquadernacions, i la seva col·lecció d'ex-libris o les seves col·leccions de vidres antics.
El 1893 es va fundar el Cercle Artístic de Sant Lluc. En la primera directiva Alexandre de Riquer en va ser vocal. Va contribuir a potenciar l'esperit gremialista al Cercle, segurament arran del seu coneixement de la germandat prerafaelita. Aquell any es va fer una exposició a l'Ateneu Barcelonès. S'hi van exposar dos nus de Ramon Martí i Alsina. El jurat, del qual formava part Alexandre de Riquer, els va considerar immorals i els van rebutjar. Això va provocar una polèmica, i el grup d'intel·lectuals relacionat amb L'Avenç van culpar Riquer per la seva reputació d'home conservador.
Alexandre de Riquer va destacar especialment com a dissenyador gràfic amb gran domini del dibuix. La seva gran producció artística en aquest camp va tenir un paper fonamental en l'estètica modernista, essent l'autor d'algunes de les imatges gràfiques més representatives del Modernisme català. Va fer de tot: cartells, gravats a l'aiguafort, exlibris, il·lustracions a llibres i revistes, com Joventut, diplomes, postals, segells, recordatoris, menús, partitures, targetes comercials, goigs, etc. Entre algunes de les seves obres com a decorador, es poden esmentar la decoració del presbiteri de Montserrat, la Maison Dorée el 1903, guanyadora del 2n premi del "Concurs anual d'edificis artístics" o la de la Vaqueria Catalana, al passeig de Gràcia, el 1905.
Vidu des de 1899, Alexandre de Riquer es va tornar a casar el 1911 amb Marguerite Laborde (1880-1973), una escriptora francesa coneguda pel pseudònim d'Andrée Béarn. Junts van viatjar per Mallorca, Eivissa, Castella i Andalusia, i tingueren un fill, Jean de Riquer (1912-1993), que fou pintor i gravador. En aquesta època, a més, Alexandre de Riquer va realitzar diverses exposicions tant individuals com col·lectives, i el 1917 va marxar a Mallorca, on pintaria molts paisatges i on va morir tres anys després, el 1920.
Obra artística Alexandre de Riquer va ser modernista en tots els sentits. Va ser un personatge polifacètic: il·lustrador, pintor, decorador, moblista, esmaltador, gravador, enquadernador, cartellista i exlibrista entre altres facetes. Gran part del mèrit, però, rau en el fet que Riquer va introduir moltes de les tendències artístiques estrangeres que aleshores estaven en voga a Europa com el prerafaelisme i alhora va ser l'introductor del cartell, va potenciar tècniques artístiques cada cop menys utilitzades com l'aiguafort, i va iniciar la renovació de l'art de l'ex-libris.
Alexandre de Riquer i l'art anglès El 1848 es va iniciar a Londres el moviment prerafaelita amb la creació de la Pre-Raphaelite Brotherhood. Els prerafaelistes es posicionaven en contra l'art de Rafael i els seus seguidors i tenien com a trets característics el retorn al fet medieval i a la natura. Per altra banda, els temes que tractaven eren bíblic o cavallerescos, així com eren seguidors de Dante Alighieri. La germandat prerafaelita va desaparèixer el 1852 però altres artistes i associacions van continuar el seu esperit. I en aquest sentit es va fundar el 1888 Arts and Crafts. El seu exemple es va difondre a Europa en la dècada de 1890.
Si bé en el primer viatge de Riquer a Londres el 1879 no va ser determinant per la seva carrera artística, va ser l'estada el maig de 1894, el seu segon viatge a Londres, la clau per entendre com l'art anglès va suposar un nou horitzó per ell. Va ser un viatge que va marcar la seva teoria de l'art. Va comprendre la personalitat de l'art anglès als museus de Londres veient obres de Edward Burne-Jones, John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti entre d'altres. L'art anglès donava forma a les idees sobre art a les quals Riquer aspirava. Admirava aquell art original sorgit d'una societat industrial. William Morris i l'Arts and Crafts li van proporcionar exemples d'un neomedievalisme renovat. Li van proporcionar també una doctrina en la qual l'artista com a decorador no era menyspreat.
Per altra banda, Alexandre de Riquer era subscriptor de la revista The Studio, apareguda el 1893, a través de la qual es va propagar lart nouveau anglès que li va proporcionar un model artístic, i va provocar un major grau d'estilització en el seu llenguatge artístic. Alexandre de Riquer pensava que havia de fer conèixer a Catalunya aquest moviment i el principal mitjà per fer-ho va ser el seu propi art. Per tant, la figura d'Alexandre de Riquer va ser important perquè va contribuir a fer conèixer l'art anglès, en un moment propici a Catalunya, immersa cap a un canvi artístic cap al modernisme. Alexandre de Riquer va veure que l'Arts and Crafts posava èmfasi en l'artesania, i lloava l'estatus industrial de l'art ideal i refinat amb la producció industrial. Aquest tret també es donarà en el modernisme català, ja que es potenciarà el cartellisme, la producció d'ex-libris o dels gravats, dels quals Alexandre de Riquer en va ser un gran exponent.
En aquest viatge, Alexandre de Riquer també va entrar en contacte amb l'esteticisme, a través del qual es va introduir al món del japonisme. A través d'aquest moviment l'artista afegirà elements del Japó, com les composicions verticals, la simbologia vegetal o l'ús de tintes planes amb contorns definits tan pròpies del gravat d'aquell país.
Entre 1895 i 1907, Alexandre de Riquer va ser un dels principals exponents del modernisme. Seguint el model d'Arts and Crafts, va diversificar la seva carrera. A més de ser artista plàstic, va escriure obres literàries seguint l'ideal del prerafaelisme.
Il·lustrador miniatura|esquerra|Alexandre de Riquer. Portada de la revista Joventut