Charles Romeu (Prada (Conflent), 24 d'agost del 1854 - Prada, 5 de març del 1933) va ser del 1887 al 1933 veguer d'Andorra en representació del copríncep francès.
Biografia Charles Jean-Baptiste Marie Joseph (de noms de fonts) Romeu era fill de l'advocat i alcalde de Prada Jean-Baptiste Romeu i de Marie-Henriette de Bordas. Feu la carrera de dret i es doctorà a la universitat de Tolosa de Llenguadoc el 1874. Va ser conseller municipal (regidor) de Perpinyà. El 15 de març del 1887 va ser nomenat veguer d'Andorra, i exercí el càrrec durant 47 anys.
Maldà per estendre la influència francesa a, l'aleshores molt retardat, país pirenaic, i se li deu l'arribada del telègraf i del primer servei de correus, així com la construcció de la carretera al Pas de la Casa. Impulsà les escoles franceses, i atorgà beques als millors estudiants. Organitzà la participació andorrana a l'Exposició Universal de París de 1889, on obtingué una medalla de bronze gràcies a una generosa mostra d'objectes d'artesania, productes naturals i gastronòmics, com minerals, esquelles, teixits, vi ranci, que va ser un èxit. Conjuntament amb el veguer episcopal Josep de Riba, va dictar el 7 de maig del 1919 el primer decret que regulava la publicació de periòdics a Andorra.
Visqué a cavall de França, on fou conseller de la prefectura i fundà el dispensari departamental d'Higiene social i l'Associació politècnica i d'Andorra, on va ser Jutge del Tribunal Superior. Els darrers anys de la seva vida es veieren enterbolits per la desconfiança de l'alta administració francesa que, per mitjà del prefecte François Taviani l'imposà un "veguer adjunt" (sic), Joseph Carbonell, per a controlar o desacreditar en Romeu. En aquest sentit, la identificació de Romeu amb la nació andorrana cada vegada havia estat més gran, i poc abans de morir avisà públicament d'una suposada intenció francesa per transformar el principat en una colònia gal·la. Mort el veguer Romeu, l'adjunt Carbonell fou destituït, i mai més no s'usà la figura del "veguer adjunt".
Charles Romeu es casà amb Eugénie Lafabrègue (Barcelona 1869 - Prada 1896, membre d'una família de banquers pradencs establerta la capital del Principat), amb qui tingué una filla, Cécile, morta a les poques hores de néixer. En enviudar d'Eugénie, s'uní a Suzanne Faurie (1875 - 1943) que, en el traspàs, l'acomiadà amb la fórmula següent:
Tingué una vena literària i, arran d'un viatge, redactà i publicà diversos textos sobre Grècia. També compongué poesies en francès, com Fleurs de neige, distingida als Jocs Florals de Tolosa el 1896, i en català, com La Professo de Sant Galdric. Feu la traducció del català al francès del llibre La vida austera de Pere Coromines. Un renebot, Claude François Rostain, fou veguer d'Andorra els anys 1972 a 1977. Romeu va ser distingit amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor francesa el 14 de gener del 1902.
Obres
Traducció:
Bibliografia ()
Referències
Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor nord-catalans Categoria:Governants d'Andorra Categoria:Pradencs Categoria:Morts al Conflent Categoria:Conflentins contemporanis Categoria:Nascuts el 1854 Categoria:Morts el 1933