Joan Cortés i Vidal (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) fou periodista, crític de teatre i d'art i professor d'història de l'art.
Col·laborà, a diaris com D'Ací i d'Allà, Mirador, Gaseta de les Arts, Art, Mirador i El Be Negre. Fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels evolucionistes (1917). De gran cultura i sentit de l'humor, conegudes eren les seves bromes amb el seu ull de vidre.
Després de la Guerra Civil va continuar exercint com a crític a Destino (des del 1948) i a La Vanguardia (des del 1955). Col·laborà al Butlletí dels Museus en les seves dues etapes i dirigí la revista anual Sitges. Va escriure sota diferents pseudònims com Juan Barcino, Codorniu, Freixenet, Pedro Ciruelo o Adam Coscoll. Fou un dels recreadors de l'antiga penya de La Punyalada. Fou professor d'història de l'art a l'escola de Llotja i acadèmic electe de Sant Jordi (1965). Reuní un important arxiu que fou donat a la Biblioteca dels Museus d'Art de Barcelona. La seva biblioteca particular també fou donada a l'Escola Massana.
Obres Publicà diferents monografies tant en català com en castellà Juan Serra, pintor (1942) Gimeno (1949) Bosch-Roger (1959) Joan Vila-Puig (1964) Francesc Serra (1965) Pintores frente al mar (1969) Un recull dels seus escrits dispersos ha estat publicat amb el títol de Setanta anys de vida artística barcelonina (1980).
Referències
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Morts el 1969 Categoria:Crítics d'art barcelonins contemporanis Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1898