miniatura|Treballadors marxen per Dublín en contra de la resposta del govern a la crisi financera de 2009 La Crisi financera irlandesa de 2008–13, va ser derivada de la crisi financera de 2007–08, és una important crisi política i financera de la República d'Irlanda, considerada parcialment responsable de la primera recessió econòmica del país des de la dècada de 1980.
L'índex general de la Borsa de Valors d'Irlanda (ISEQ) va aconseguir un màxim de 10.000 punts breument l'abril de 2007 i va caure fins als 1.987 punts el 24 de febrer de 2009, el valor més baix en 14 anys (l'última vegada que es va situar per sota del nivell 2.000 va ser a mitjans del 1995). El setembre del 2008, el govern irlandès, que era format per una coalició entre Fianna Fáil i el Partit Verd, va reconèixer oficialment que el país havia entrat en recessió, i en els següents mesos es va produir un sever augment en la desocupació. Irlanda va ser el primer estat en la zona euro a entrar en recessió, segons les declaracions de l'Oficina Central d'Estadístiques. El nombre de persones vivint sota les prestacions per desocupació era de 326.000 el gener de 2009, el nivell més alt mensual des que van començar els registres el 1967, i la taxa de desocupació va augmentar de 6,5% el juliol de 2008 fins a 14,8% el juliol de 2012. A causa del debilitament econòmic unes 100.000 persones van protestar als carrers de Dublín el 21 de febrer de 2009.
La tarda del 21 de novembre de 2010 i després d'haver "garantit" els bancs i d'haver creat l'Agència Nacional d'Administració d'Actius (NAMA, per les seves sigles en anglès), l'aleshores Primer Ministre Irlandès Brian Cowen va confirmar que la troica UE/BCE/FMI s'involucraria en els assumptes financers d'Irlanda.
Enmig de la crisi, la qual va coincidir amb una sèrie d'escàndols bancaris, el suport al partit governant, Fianna Fáil, es va enfonsar i va caure al tercer lloc en una enquesta d'opinió realitzada pel diari The Irish Times, un fet sense precedents en la història de la nació, col·locant el partit per darrere de Fine Gael i el Partit Laborista d'Irlanda. El 22 de novembre, els Verds —els membres en minoria de la coalició governant— van demanar eleccions per l''any següent. Les eleccions generals de 2011 van substituir la coalició Fianna Fáil-Partit Verda per la coalició Fine Gael–Partit Laborista. Aquesta nova coalició de govern va continuar amb les mateixes polítiques d'austeritat de la coalició anterior, la resta de partits més importants del país també estaven a favor d'unes mesures similars.
Les estadístiques oficials mostren una caiguda en la majoria dels delictes, coincidint amb la crisi econòmica. No obstant això, els robatoris han augmentat aproximadament un 10% i la prostitució es va duplicar des de 2007.
Antecedents i causes L'economia de la República d'Irlanda es va expandir ràpidament durant els anys del Tigre Cèltic (1994–2007) perquè van mantenir els impostos baixos per a les empreses, el tipus d'interès del Banc Europeu Central també era baix, i a altres factors sistemàtics (tals com una supervisió bancària poc exigent fins i tot amb el compliment dels Principis Bàsics de Basilea, sistemes de gestió financera pública i anticorrupció subdesenvolupats i l'adopció de polítiques deficients incloent-hi un sistema d'impostos a empreses que va fomentar els béns i serveis no comercials a través de la indústria de la construcció). Això va portar a una expansió del crèdit i a una bombolla immobiliària que es va acabar el 2007. Els bancs irlandesos, que estaven sobre exposats al mercat immobiliari irlandès, van sofrir fortes pressions el setembre de 2008 a causa de la crisi financera mundial dels anys 2007–2010.
Els préstecs de l'exterior dels bancs irlandesos van augmentar de 15 a 110 mil milions d'euros en el període 2004-08. Molta part d'aquests eren préstecs en forma de re-inversió (rollover) a tres mesos per finançar projectes de construcció que havien de ser venuts en els anys següents. Quan les propietats no es van poder vendre a causa de l'excés d'oferta, el resultat va ser un desajustament d'actius i passius. En el moment de voler usar la garantia bancària irlandesa, els bancs van anunciar que els faltava 4 mil milions d'euros de capital líquid per fer front a les garanties (però que no eren insolvents), la qual cosa va resultar ser una gran subestimació de la falta de liquiditat dels bancs.
Impacte L'economia i les finances del govern irlandès van començar a mostrar signes de recessió a finals de 2007 quan els ingressos fiscals van caure per sota del pressupost anual de 2007 pronosticat en 2,3 mil milions d'euros (5%). Tant els drets de registre com l'ingrés sobre la renda van ser inferiors dels esperats en 0,8 mil milions d'euros (19% i 5%) aquesta situació va resultar en què el superàvit pressupostari previst del Govern General de 2007 de 2,3 mil milions d'euros (1,2% del PIB) va desaparèixer. El fet que la recessió era imminent es va fer evident a mitjans de 2008. Posteriorment, els dèficits del govern van augmentar, moltes empreses van tancar i la desocupació va augmentar. La Borsa de Valors d'Irlanda (ISEQ per les seves sigles en anglès) va caure i molts treballadors immigrants se'n van tornar al seu país.
El banc Anglo-Irish El Banc Anglo-Irish havia estat exposat a la bombolla immobiliària irlandesa. L'aparició de préstecs ocults el desembre de 2008 va donar lloc a una nova caiguda en la seva cotització. L'ISEQ va caure al seu mínim en 14 anys el setembre de 2009, probablement provocada per la inesperada renúncia de l'exdirector del Banc Anglo-Irish, Anne Heraty, del consell de la Borsa de Valors d'Irlanda la nit anterior.
Creixement i desocupació L'economia irlandesa va entrar en una severa recessió el 2008. Irlanda va entrar en una depressió econòmica el 2009. L'Institut de Recerques Econòmiques i Socials va pronosticar una contracció econòmica del 14% pel 2010. En el primer trimestre del 2009, el PIB va caure un 8,5% respecte al primer trimestre de l'any anterior, i el PNB va caure un 12%. La desocupació va pujar del 8,75% fins a l'11,4%. L'economia va sortir de recessió en el tercer trimestre de 2009, quan el PIB va augmentar 0,3% en el trimestre, però el PNB va continuar contraient-se un 1,4%. L'economia va créixer l'1,9% el primer trimestre i l'1,6% en el segon trimestre de 2011 però es va contreure un 1,9% en el tercer trimestre.
La taxa de desocupació va augmentar del 4,2% el 2007 fins al 14,6% el febrer de 2012.CSO figures reveal unemployment levels - Inside Ireland, 7 March 2012
Mercat immobiliari A causa del final de la bombolla, els mercats immobiliaris residencials i comercials van sofrir a una severa depressió, tant el valor de les vendes com el de les propietats es van enfonsar. Els promotors van començar a endarrerir els pagaments dels préstecs contractats. A causa de la crisi financera, els bancs es van veure forçats a recuperar els seus actius i van sol·licitar la liquidació de les empreses de promoció.
Emigració L'Oficina Central d'Estadístiques va estimar que 34.500 persones van deixar el país en el període 2009-2010, la major emigració neta des de 1989. No obstant això, tan sols 27.700 van ser ciutadans irlandesos, cosa que va suposar un augment de 12.400 emigrants irlandesos des de 2006. També és un fet remarcable que més persones van emigrar a països on tradicionalment els irlandesos no emigren que a països que tradicionalment sí que emigrat com per exemple el Regne Unit, la Unió Europea o els Estats Units.
2008: Govern de Cowen, garantia bancària, augment en quotes i revolta de pensionistes Després del nomenament el maig de 2008 de Brian Cowen com a Taoiseach, el partit governant Fianna Fáil es trobava en un nivell de popularitat prop del 41%, similar als vots obtinguts en les eleccions de 2007, però el partit va començar a baixar en les enquestes a partir de setembre de 2008. El suport al partit va caure fins al tercer lloc per primera vegada en la història darrere dels dos principals partits d'oposició en una enquesta nacional publicada per The Irish Times el 13 de febrer de 2009, el sondeig els donava només el 22%. Una enquesta el 27 de febrer, indicava que només el 10% dels votants estaven satisfets amb l'acció del govern, i que més del 50% de l'electorat desitjaria un avançament de les eleccions generals. El partit va obtenir prop del 24% dels vots en les eleccions locals i la seva popularitat va continuar descendint a mesura que la crisi es va intensificar durant la resta de l'any, aconseguint un suport mínim del 17% el setembre de 2009. Durant el període 2009/2010 l'oposició va exigir eleccions anticipades i alguns dels seus propis diputats van renunciar. El Govern va ser instat pels tribunals a celebrar les eleccions parcials de Donegal South que havien estat demorades llargament. El desembre de 2010, després de la intervenció de l'FMI, el suport al partit va assolir un rècord mínim del 13% i els seus socis de coalició, el Partit Verd, van anunciar que retirarien el suport al Govern el gener de 2011 una vegada que el pressupost de 2011 s'aprovés. El Govern va anunciar que les eleccions es durien a terme en la primavera de 2011 però la data prevista va haver de ser avançada al 25 de febrer de 2011, després d'una remodelació del gabinet molt criticada. Taoiseach Cowen va ser reemplaçat com a líder del partit per Micheál Martin. En les eleccions, Fianna Fáil va aconseguir el 17% dels vots i els escons aconseguits es van reduir de 71 fins a un mínim històric de 20. El Fine Gael i l'oposició laborista van guanyar escons respecte a les anteriors eleccions però no van aconseguir la majoria absoluta i van formar un govern de coalició.
Pressupost d'emergència del Govern l'octubre de 2008 miniatura|El dèficit del govern irlandès comparat amb altres països europeus i els Estats Units (2000–2013) Irlanda es va declarar oficialment en recessió el setembre de 2008. Abans d'aquesta declaració, el govern irlandès va anunciar, el 3 de setembre de 2008, que avançaria els pressupostos de l'Estat de 2009 del desembre al 14 d'octubre de 2008. En un comunicat, el govern va afirmar que això es va deure principalment a una disminució en l'economia global. Els pressupostos, anomenat "el més difícil en molts anys", van incloure mesures polèmiques tal com una proposta d'impostos als ingressos la qual finalment va ser reestructurada. Altres peculiaritats dels pressupostos incloïen un nou impost sobre els ingressos que s'imposava a tots els treballadors per sobre d'un límit específic i el tancament d'un nombre de casernes militars prop de la frontera amb Irlanda del Nord.
La proposta de retirar les targetes sanitàries i l'amenaça del retorn dels pagaments universitaris va provocar una inesperada protesta pública. Professors i agricultors van manifestar-se, mentre que el 22 d'octubre de 2008, almenys 25.000 pensionistes i estudiants es van manifestar en solidaritat en el parlament irlandès a Leinster House, Kildare Street, a Dublín. Fins i tot, alguns dels pensionistes van animar els estudiants quan ambdues protestes es van entrecreuar als carrers de Dublín. Els canvis proposats a l'educació van propiciar una reunió ministerial amb tres bisbes de l'Església d'Irlanda als qui se'ls va assegurar, per O'Keeffe, que l'educació religiosa no es veuria afectada pels canvis al pressupost.