La missió STS-120 fou una missió del transbordador espacial a l'Estació Espacial Internacional (EEI) llançada el 23 d'octubre del 2007 i que durà 15 dies. Entregà el mòdul Harmony i reestructurà una part de l'estació preparant-la per a futures missions de muntatge. La STS-120 fou llançada pel transbordador espacial Discovery i fou la missió número 23 del transbordador espacial a l'EEI. En finalitzar la missió quedaren onze vols al programa del transbordador espacial fins al seu final el 2010, excloent dos vols de contingència per confirmar.
Tripulació Pamela Melroy (3) - Comandant George D. Zamka (1) - Pilot Scott E. Parazynski (5) - Especialista de missió Stephanie Wilson (2) - Especialista de missió Douglas H. Wheelock (1) - Especialista de missió Paolo A. Nespoli (1) - Especialista de missió - ESA
() El nombre entre parèntesis indica el nombre de vols espacials completats anteriors a aquesta missió i incloent-hi aquesta.
Tripulació de l'EEI al llançament de l'expedició 16 Daniel M. Tani (2) - Enginyer de vol de l'EEI
Tripulació de l'EEI a l'aterratge de l'expedició 16 Daniel M. Tani (1) - Enginyer de vol de l'EEI
Notes sobre la tripulació Pamela Melroy és la segona dona en comandar un transbordador espacial, després d'Eileen Collins, i la tercera dona seleccionada com a pilot del transbordador (Susan Still Kilrain, deixà la NASA sense comandar cap missió). A més, Peggy Whitson, que dirigeix la tripulació Expedició 16 de l'EEI que acollí l'STS-120, és la primera comandant femenina de l'EEI. L'STS-120 i l'Expedició 16 és la primera vegada que dues comandants femenines estan en òrbita alhora.
Abans de la tragèdia del Columbia, la tripulació prevista per l'STS-120 era: James D. Halsell, Comandant Alan G. Poindexter, Pilot Wendy Lawrence, Especialista Stephanie Wilson, Especialista Piers Sellers, Especialista Michael Foreman, Especialista
El pedaç de la missió STS-120 fou dissenyat per Michael Foreman abans que fos reassignat a l'STS-123.
Paràmetres de la missió Massa: de l'orbitador a l'enlairament: 129.823 kg de l'orbitador a l'aterratge: 91.578 kg Perigeu: 340 km Apogeu: 344 km Inclinació: 51.6° Període orbital: 91,6 minuts
Càrrega de la missió miniatura|Il·lustració de l'EEI després de l'STS-120, senyalant el nou node Harmony.
En aquest vol, els panells solars P6 seran traslladats de l'armadura Z1 al capdamunt del Unity a la seva localització final en el port final de l'armadura.
Durant l'STS-120, el sabre de llum d'attrezzo utilitzat per l'actor Mark Hamill en la pel·lícula del 1983 Star Wars: Episode VI - Return of the Jedi volà a l'Estació i tornà a la Terra. Desat a bord del Discovery durant el transcurs de la missió, l'arma Jedi fictícia fou transportada a l'Estació, en honor del 30è aniversari de la franquícia Star Wars dirigida per George Lucas. Lucasfilm entregà el "lightsaber" el 28 d'agost del 2007 als oficials del Centre espacial Lyndon B. Johnson a (Houston) per un actor vestit del personatge Chewbacca de les pel·lícules de Star Wars. Després volà a Texas, on fou mostrat al públic al centre espacial Lyndon B. Johnson abans de la missió i abans del seu retorn de l'espai. Una petita coincidència relacionada d'alguna forma amb aquesta saga, és que la primera pel·lícula de Lucas es titulava THX 1138, i l'STS-120 es llançà a les 11:38 a.m.
També, amb la missió STS-120 van volar les signatures de prop de 500.000 estudiants que participaren en el 2007 Student Signatures del programa espacial, patrocinat conjuntament per la NASA i Lockheed Martin. Per commemorar el dia de l'espai del passat maig, els estudiants de més de 500 escoles d'arreu del món signaren pòsters gegants. Les seves signatures foren escanejades en un disc, i el disc ha estat donat a conèixer en la missió STS-120.
Harmony (Node 2) miniatura|Assemblatge del Harmony. (NASA) L'STS-120 entregà el paquet de llançament 10A a l'Estació Espacial Internacional (EEI). Consisteix en el Harmony dels EUA (formalment conegut com a Node 2), (portant instal·lat quatre unitats transformadores DC-a-DC (DDCU) i tres unitats d'emmagatzematge en gravetat zero (ZSR)), un Enser d'energia i dades de resolució (PDGF) pel braç robòtic de l'estació, i una unitat de distribució d'energia del transbordador (SPDU). El Harmony va ser el primer mòdul pressuritzat i habitable de l'estació des que la Cambra Quest s'instal·là el juny del 2001.
Al entregar el segon node d'unió a l'EEI, l'STS-120 va habilitar la instal·lació dels mòduls d'investigació europeu Columbus i el japonès Kibō. Ambdós tenen comportes en el Harmony, que s'afegirà entre el port davant del mòdul laboratori Destiny dels EUA. i l'adaptador pressuritzat 2 (PMA-2). Com que l'STS-120 es va acoblar al PMA-2, la instal·lació del Harmony es va completar en dos etapes. Inicialment va ser instal·lat al port del node del mòdul Unity. Després l'STS-120 es va desacoplar, el Canadarm 2 va desprendre el PMA-2 del laboratori Destiny i el va moure al port davant del Harmony. Posteriorment el braç va moure el Harmony de la seva posició inicial a la final en el port davant del Destiny.
Rerefons de la missió En el moment del desastre del Columbia, l'STS-120 fou programada per a principis del 2004. El seu llançament fou retardat repetidament fins que finalment fou programat pel 23 d'octubre del 2007.
En un principi la NASA tenia programat el llançament pel 20 d'octubre, però per exigència del programa de l'EEI, el llançament fou retardat fins al 23 d'octubre.
Vista de l'abonyegadura de l'Endeavour que es produí en l'STS-118 el setembre del 2007, els directors de la NASA van anunciar que esperaren afegir un cinquè passeig espacial a la missió STS-120 per provar una eina de reparació de l'escut tèrmic. La tècnica de reparació estava programada per un vol el 2008 però després d'allò que passà en la STS-118 es decidí avançar-lo. L'eina, anomenada reparador dispensador ablador (T-RAD), un TPS (thermal protection system) sistema de protecció tèrmica, mai no se ha provat a l'espai. Així que el passeig espacial va permetre als directors avaluar la seva eficiència en entorns de baixa gravetat.
La missió va marcar una fita per ser: 151è llançament espacial tripulat dels EUA. 120è vol espacial del transbordador des de la STS-1 95a missió després de l'accident del Challenger 7a missió després de l'accident del Columbia
Cronologia de la missió Preparacions del llançament miniatura|El Discovery una vegada traslladat al LC-39A el 30 de setembre del 2007 miniatura|El tanc extern del Discovery unit als coet de combustible sòlid de combustible sòlid
Seguidament a la STS-118 d'agost del 2007, els directors de la NASA decidiren fer modificacions en el tanc extern per utilitzar-lo en l'STS-120, i modificar la línia d'alimentació del suport de l'oxigen líquid. L'imprevist va complicar una nova aplicació d'escuma de baixa densitat, i juntes més fines. Els directors del programa del transbordador decidiren fer això per reduir la pèrdua d'escuma de l'àrea que havia estat apuntalada des del reinici dels vols en la missió STS-114 del 2005. La STS-118 tenia un petita gúbia en la part inferior del transbordador a causa d'un tros d'escuma que impactà durant el llançament a l'agost del 2007. La setmana del 17 de setembre, els directors de la NASA decidiren retardar el trasllat del Discovery al Vehicle Assembly Building (VAB), a causa d'un forat de fluid hidràulic en la brida de la comporta principal d'aterratge. La reparació s'acabà sense problemes el 19 de setembre del 2007, i es feu la prova de reparació. Després, el Discovery fou traslladat al VAB el 23 de setembre i acoblat al tanc i els coets. Col·locat sobre la Mobile Launcher Platform, el Discovery va arribar a la plataforma 39A, el 30 de setembre.
La tripulació de la STS-120 va arribar al Kennedy Space Center el diumenge 7 d'octubre de 2007 per iniciar els preparatius finals, fins i tot la Prova de demostració de compte enrere, o "assaig general", programat del 7 al 10 d'octubre. El 9 d'octubre de 2007, el Centre d'Enginyeria i Seguretat de la NASA, un grup revisor independent establert després del desastre del Columbia en 2003, va aconsellar el reemplaçament de tres llosetes de carboni reforçat amb fibra de carboni (RCC) de la vora de l'ala principal del Discovery, a causa de petits desgasts de les capes protectores de carbur de silici. La NASA va revisar l'assumpte de l'oxidació de les llosetes durant diversos mesos, usant diversos mètodes de prova especialitzats, incloent termografia. Aquestes proves van mostrar que les llosetes no havien empitjorat en els dos vols anteriors del Discovery, i els enginyers del projecte de l'orbitador van concloure a l'agost que era segur el llançament del Discovery en el seu estat. La recomanació es tindria en compte pels directors de la NASA en la revisió de preparació de vol, amb data d'inici prevista pel 16 d'octubre. Si es decideix reparar les rajoles, el orbitador tornar al va, retrasando el llançament. El 16 d'octubre del 2007, els directors de la NASA completar la revisió de preparació de vol, i mantingueren una conferència de premsa per anunciar el pla de la missió. l'assumpte dels panells RCC provocat pel NESC fou el principal tema de màxima preocupació, perquè el NESC prengué una termografia abans del vol del Endeavour, la comparà amb el Discovery i no havien semblances en el història de vol d'ambdós vehicles. la investigació no mostrà diferències significants entre els panells previs a la STS-114 i els d'aquesta missió, que indiquen que la capa no s'havia deteriorat durant els últims vols, assegurant que els panells RCC del Discovery no s'havien deteriorat després d'aquell vol. La NASA anuncià a la pàgina oficial del transbordador espacial que: "el Programa Espacial del Transbordador Espacial ha determinat que els astronautes del Discovery poden complir amb la seva missió fora de perill sense el reemplaçament dels panells."
Dimarts 23 d'octubre (Dia de vol 1, Llançament) Llançament de l'STS-120.|miniatura El Discovery va despegar a temps a les 11:38 a.m. EDT (15:38 UTC). En els últims minuts del compte enrere es va trobar una tros de gel, d'uns 10,2 x 1,3 cm en la línia de subministrament de l'hidrogen entre l'orbitador i el tanc extern. Es va demanar a l'equip d'inspecció perquè tornés a la plataforma (una mesura de contingència que ja s'havia practicat, i realitzat abans), per fer una observació de prop l'acumulació de gel. Els controladors de vol de la NASA van estimar que era massa petit per ser una amenaça pel sistema de protecció tèrmic. El gel estava adherit a una tanca d'evacuació de Kapton prop del receptacle de liquidació pirotècnic de la línia de subministrament de LH2. S'ha vist en les proves que el gel en aquest folre, algunes vegades anomenat un "baggie"("bossa resellable"), és probable que es desprenguin en l'encesa dels motors principals. Quant a si va estar sobre altres superfícies metàl·liques al voltant del "folre", això suposaria una amenaça quedant-se i desprenent-se en un moment crític del llançament. Malgrat aquests assumptes, el llançament continuà segons el planejat. La predicció meteorològica per al llançament inicialment era d'un 60% de probabilitat de condicions adverses per al llançament, i encara que els oficials de l'equip meteorològic li seguien la pista a una tempesta que s'aproximava, el clima va romandre favorable per al llançament. En una roda de premsa després del llançament, els directors de la NASA es van fixar alguns "esdeveniments" involucrant restes, però van ocórrer després de l'ascens, després del període de màxima velocitat aerodinàmica, i no van ser preocupants.
Dimecres, 24 d'octubre (Dia de vol 2) La tripulació de l'STS-120 utilitzà al complet el seu primer dia a l'espai preparant la inspecció del RCC, utilitzant el Shuttle Remote Manipulator System (SRMS), i el Orbiter Boom Sensor System (OBSS).