El Marroc (, ), oficialment el Regne del Marroc, és un Estat del nord d'Àfrica. Limita amb l'oceà Atlàntic a l'oest, amb l'estret de Gibraltar, la mar Mediterrània i les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla al nord, amb Algèria a l'est i amb el Sàhara Occidental i Mauritània al sud. El Marroc fou l'únic Estat africà que no pertanyia a la Unió Africana fins al 30 de gener de 2017, data en què s'hi incorporà. Així mateix, és membre de la Lliga Àrab, de la Unió del Magrib Àrab, de la Francofonia, de l'Organització de la Conferència Islàmica, del Diàleg Mediterrani, i del Grup dels 77.
Toponímia El nom complet àrab del Marroc és al-Màmlaka al-Maghribiyya que es pot traduir com ‘el Regne occidental'. Al-Màghrib significa ‘l'oest’. Els historiadors medievals àrabs i els geògrafs històrics feien ús del terme al-Màghrib al Aqsa, ‘l'Oest Llunyà’ per diferenciar-lo de les regions històriques veïnes dal-Màghrib al-Àwsat, ‘l'Oest Mitjà’, que es correspondria aproximadament amb l'actual Algèria i al-Màghrib al-Adna, ‘l'Oest Proper’, que es correspondria amb l'actual Tunísia i la meitat occidental de Líbia.
El nom català del Marroc, que prové de la forma llatina Morroch, feia referència al nom de l'antiga capital almoràvit i almohade de Marràqueix.
Geografia física
miniatura|esquerra|Terra marroquina El Marroc és un Estat del nord-oest d'Àfrica. La seva llarga costa que dona a l'oceà Atlàntic es perllonga més enllà de l'estret de Gibraltar sobre el Mediterrani.
Al sud del Marroc es troba el territori discutit del Sàhara occidental, reivindicat i sota control en gran part del Marroc, malgrat el no-reconeixement d'aquesta sobirania per la comunitat internacional. A l'est i al sud-est, el Marroc limita amb Algèria. A certa distància de la costa atlàntica es troben les Illes Canàries i Madeira. Al nord de l'estret de Gibraltar es troba l'Estat espanyol.
Aproximadament una tercera part del territori marroquí és recobert de muntanyes que atenyen altituds bastant importants. El Marroc conté quatre serralades i és l'únic Estat del Magrib que té una immensa serralada com l'Atles.
Al nord de l'Estat, les muntanyes del Rif voregen el Mediterrani. El cim més alt del Rif assoleix 2.456 m i té per nom Djebel Tidighine. El Rif proposa superfícies variades segons les altituds de les seves regions. De fet, a l'oest, s'hi troba sobretot una vegetació espinosa (avets, pins, cedres, etc.). Més lluny de les ribes mediterrànies i més endins del país, sobresurten les tres altres immenses serralades: l'Atles Mitjà, l'Alt Atles i l'Antiatles, on trobem també una diversitat de paisatges.
Política Configuració constitucional miniatura|esquerra|El rei Mohammed VI i el president nord-americà George W. Bush Segons la Constitució del Marroc, l'Estat està organitzat com a monarquia constitucional parlamentària, en què el rei del Marroc, actualment Mohammed VI, és el cap d'Estat i en què el primer ministre del Marroc és el cap de govern en un sistema multipartidista. El poder executiu és ocupat pel govern del Marroc, presidit pel primer ministre. El poder legislatiu és ocupat pel govern i per les dues cambres del Parlament del Marroc: l'Assemblea de Representants i l'Assemblea de Consellers. L'Assemblea de Representants està integrada per 325 membres, dels quals 295 s'elegeixen per sufragi universal directe en determinades circumscripcions; els altres 30 s'elegeixen de llistes de partit nacionals i només estan integrades per dones. L'Assemblea de Consellers està integrada per 270 consellers elegits per sufragi indirecte mitjançant el Col·legi d'Electors provinents de les col·lectivitats locals i de les Cambres Professionals de regions, i del Col·legi d'Assalariats nacional, amb una proporció de 162 escons per a les col·lectivitats locals, 33 escons per a les Cambres d'agricultura, 24 escons per a les Cambres de comerç, indústria i de serveis, 21 escons per a les Cambres d'artesania, 3 escons per a les Cambres de pesca marítima i 27 escons per als representants dels assalariats. Els membres de la Cambra de Consellers són escollits per un mandat de 9 anys. La Cambra de Consellers es renova per terços cada tres anys. La renovació d'escons del primer i segon terç es realitza per sorteig. El poder judicial és ocupat per una judicatura independent. L'actual president n'és Mustafa Oukacha (Agrupament Nacional dels Independents).
Partits polítics Alguns dels partits polítics del Marroc són: L'Esquerra Socialista Unificada, La Gauche Socialiste Unifiée (GSU) El Moviment Popular, Le Mouvement Populaire Concentració Nacional dels Independents, Rassemblement National des Indépendants (RNI) Partit de la Justícia i del Desenvolupament, Parti de la Justice et du Développement (PJD) Partit d'Independència, Parti d'Indépendance, Istiqlal Aliança de les Llibertats, Alliance des Libertés (ADL) Unió Socialista de Forces Populars, Union Socialiste des Forces Populaires (USFP)
Subdivisió administrativa miniatura|Regions del Marroc El Marroc es divideix en 16 regions que, al seu torn i en total, se subdivideixen en 62 prefectures i províncies.Regions of Morocco, statoids.com
Les regions, creades com a part d'una llei de descentralització-regionalització de 1997, són:
* Aquestes regions pertanyen al territori del Sàhara Occidental.
El Sàhara Occidental El govern del Marroc ha suggerit que una entitat autònoma, sota la Conselleria Reial pels Afers Saharians, hauria de governar el territori. El projecte fou presentat al Consell de Seguretat de les Nacions Unides l'abril del 2007. Sense assolir cap acord, l'ONU demanà a les parts que comencessin negociacions directes i incondicionals per acordar una solució mútuament acceptable. El Front Polisario, que lluità en contra del domini colonial espanyol i per la independència del Marroc, rebutja el pla d'autonomia dins el Marroc, i advoca per la conformació d'una república independent amb el nom de República Àrab Democràtica Sahrauí.
Economia miniatura|Far de Casablanca
D'acord amb el Banc de Desenvolupament Africà, el producte interior brut (PIB) del Marroc representa el 7% del PIB del continent africà.Morocco, 5th economical power in Africa El Marroc és la cinquena economia més gran de l'Àfrica; el 2006 el seu PIB era de 125.300 milions de dòlars nord-americans en paritat de poder adquisitiu.Economy . Morroco. CIA Factbook. Data d'accés: 21 de juny, 2008 L'agricultura encara és la font de treball del 40% de la població marroquina i contribueix al 14,5% del PIB. La indústria contribueix amb el 37,9% del PIB; la indústria més gran és la mineria de fosfats sahrauís. La segona font d'ingressos més gran són les remeses dels marroquins a l'estranger; la tercera és el turisme. S'estima que 7,5 milions de turistes visitaren el Marroc el 2007.(Jan 30, 2008), "Over 7 million tourists visited Morocco in 2007" Maroc Post, Data d'accés: 10 de febrer, 2008 L'any 2025 aquesta xifra fou de 19.800.000 turistes. El Marroc ha signat un tractat de lliure comerç amb la Unió Europea que entrà en vigor el 2010, i un tractat d'obertura comercial per als productes industrials amb els Estats Units d'Amèrica, que entrà en vigor el 2006.
Geografia humana i societat Demografia Amb 34 milions d'habitants, el Marroc és l'onzè Estat més poblat d'Àfrica. El creixement poblacional ha estat molt ràpid durant la segona meitat del ; de 10 milions d'habitants el 1954Geografia humana i societat. Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 21 de juny, 2008 als 34 el 2006, (37.370.000 milions el 2024). Amb una reducció de la taxa de natalitat i de les condicions de vida, la piràmide de població ha canviat: el 1985, els menors de 15 anys representaven el 46% de la població total, el 2006 només el 30,5%.Morocco . People. CIA Factbook. Data d'accés: 21 de juny, 2008 La major part de la població viu a l'oest de la serralada de l'Atles, que separa el país del desert del Sàhara. Casablanca n'és el centre comercial i industrial i el port més important; té una població superior als tres milions d'habitants. Rabat és la seu de govern, i té una població superior al milió d'habitants.
Etnografia miniatura|Ahidus el 2002. La població marroquina està formada per àrabs i amazics, tot i que el comerç i l'esclavatge portaren molts africans subsaharians al Marroc, els descendents dels quals viuen als oasis del sud i a les ciutats més grans.Morocco. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 21 de juny, 2008 Tanmateix, un estudi genètic ha suggerit que no hi ha cap diferència entre els àrabs marroquins i els amazics, i que, per tant, l'arabització del Marroc fou més un procés cultural que no pas un de reemplaçament ètnic. Entre 1956, quan es va declarar la independència, i 1960 el Marroc va viure una emigració massiva d'estrangers.
Llengües Segons l'article 5 de la Constitució marroquina de 2011, la llengua oficial del Marroc és l'àrab estàndard, mentre l'amazic n'és llengua nacional. El dialecte àrab del país es coneix com a àrab marroquí. Prop de 12 milions, el 40% de la població total, la majoria dels quals viuen en àrees rurals, parlen amazic, present al Marroc en tres dialectes diferents: el tarifit, el taixelhit i el tamazight.Berber (people) Microsoft® Encarta® Online Encyclopedia 2006 El francès, que és la segona llengua oficial de facto, s'ensenya universalment i és la llengua principal per al comerç i l'economia; hom en fa ús en l'educació i el govern. S'estima que 20.000 marroquins al nord parlen el castellà com a segona llengua.
Segons Ethnologue, al Marroc es parlarien onze llengües i dialectes: Dialectes àrabs: Àrab estàndard: llengua oficial (Constitució, article 5, 2011) Àrab marroquí: 19.800.000 parlants (2014), arreu; 5.000.000 com a segona llengua Àrab hassania: 195.000 parlants, principalment al sud del Marroc (i. e. al Sàhara occidental) (cens de 2004) Judeoàrab marroquí: 8.930 parlants (2000), sobretot a la regió de Gran Casablanca. Dialectes amazics: Amazic estàndard marroquí: llengua nacional (Constitució, article 5, 2011) Taixelhit: 3.890.000 parlants, principalment a la part meridional del Marroc (sense comptar el Sàhara occidental) (2004) Tamazight de l'Atles central: 2.340.000 parlants arreu, principalment al centreest del Marroc (2004) Tarifit: 1.270.000 parlants a les regions de Taza-Al Hoceima-Taounate i oriental, amb diversos dialectes arreu del Rif. Ghomara: 10.000 parlants, a la regió de Tànger-Tetuan, a la província de Xauen i a la costa de les muntanyes del Rif (2008) Senhaja: 50.000 parlants, a la regió de Taza-Al Hoceima-Taounate, a l'oest del Rif, a la regió de Ketama (2013) Taznatit: nombre de parlants desconegut, a la regió oriental, a Figuig, Ich i Ain Chair Llengua de signes marroquina: 63.400 signants, sobre una població sorda de 155.000 (2008) o 165.000 (2014) Llengües indoeuropees: Francès: 80.000 parlants, arreu; 10.300.000 com a segona llengua (2013) Castellà: 6.590 parlants, principalment a la costa septentrional (2012); 3.410.000 com a segona llengua (2012)
Religió L'islam és la religió majoritària. S'estima que el 99% de la població es considera musulmana, majoritàriament sunnita, mentre només l'1% professa altres religions com el cristianisme, el judaisme o el bahaisme.
miniatura|esquerra|La mesquita Kutubiyya, a Marràqueix miniatura|Església de Nostra Senyora de la Victòria, a Tetuan Com que la casa reial marroquina, la dinastia alauita, que governa l'estat des del , basa part de la legitimitat del seu govern en el fet de ser descendents del profeta Muhammad, la població marroquina té una reverència especial per la família reial.