El coll d'Agnes és un port de muntanya dels Pirineus que s'eleva fins als 1.570 msnm i que es troba al departament de l'Arieja, entre les comunes d'Aulús, a l'oest, Maçat, al nord, i Vic de Sòs, a l'est.Géoportail A l'hivern, es tanca, en general, de desembre a maig.

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Màquina llevaneu prop del pla de Coumebière (al voltant de 1.400 m), situat al vessant oest, el 14 d'abril de 2005. L'ascensió pel vessant oest comença a la localitat d'Aulús i té una longitud de 10,2 quilòmetres, en què se superen 828 metres de desnivell a una mitjana del 8,1 %, amb punts, a la part baixa del coll, en què s'arriba a un pendent del 13,0 %. En aquesta zona, la carretera D8f remunta en direcció sud-oest el curs del riu Garbet. Al cap d'uns quatre quilòmetres, s'assoleix la primera de les set corbes pronunciades d'aquest vessant, les quals caracteritzen la part central de l'ascensió. Aquesta zona presenta un pendent del voltant del 9 %, fins que a uns 2,5 km del coll el pendent baixa per sota d'aquest valor. No és fins al darrer quilòmetre, ja amb un pendent del 6 %, que es franqueja el límit arbori i s'assoleix el punt culminant, on s'hi troba un petit aparcament.

Des del nord, l'ascensió s'inicia a Maçat i té 17,8 quilòmetres de llargada. En aquesta distància se superen 957 metres de desnivell, a una mitjana del 5,2 % i punts en què s'arriba a un pendent de l'11,0 %. Els primers quilòmetres la carretera D18 segueix en direcció sud-est el curs del riu Arac, per després girar cap al sud tot seguint el ruisseau de Courtignou. Poc abans d'arribar a l'estany de l'Hers, on hi ha el trencall en direcció al port de l'Hers, se superen sis corbes pronunciades a un pendent del 7 %. Un cop s'assoleix el pla on se situa l'estany, es gira a mà dreta per continuar per la carretera D8f durant quatre quilòmetres a un pendent del voltant del 7 %.

Una altra opció d'ascensió pel vessant est s'inicia a Tarascon d'Arièja i en 34 quilòmetres assoleix al coll a través del port de l'Hers, el qual es troba a uns 8,6 km del coll d'Agnes. A partir de l'estany de l'Hers, es pren el mateix camí que l'utilitzat en l'ascensió des de Maçat.

Ciclisme Tour de França miniatura|Ascensió pel vessant est miniatura|Punt culminant de l'ascensió miniatura|Darrers metres pel vessant est El coll d'Agnes es va pujar per primera vegada al Tour de França el 1988 durant la catorzena etapa, la qual unia Blanhac amb l'estació d'esquí de Guzet-Neige. En aquella ocasió es tractava de la segona dificultat muntanyosa de la jornada i el primer en passar-hi va ser el britànic Robert Millar, el qual va acabar segon de l'etapa darrere de l'italià Massimo Ghirotto.

Des de l'aleshores s'ha superat en set ocasions, sent la darrera el 2024.

L'any 1995 el coll d'Agnes es va superar des del port de l'Hers, de manera que només es va classificar com de 3. Categoria. L'italià Marco Pantani fou el primer al coll i va acabar sent el vencedor de l'etapa després d'una escapada en solitari de 44 km.

Durant l'edició del 2004 es va superar per primera vegada pel seu vessant oest. Es tractava de l'antepenúltima ascensió de la jornada amb final al Plan de Belha. El danès Michael Rasmussen fou el primer, però l'etapa se l'endugué el nord-americà Lance Armstrong.

El 2009 el coll d'Agnes es va incloure a la vuitena etapa. Es tractava de la darrera dificultat muntanyosa del dia, tot i que aquesta se situava a 45 km del final, a Sent Gironç. El ciclista basc Mikel Astarloza fou el primer, però aquest resultat va ser anul·lat l'any 2012 per un cas de dopatge.

En l'edició de 2011, el tram final de l'etapa va ser molt semblant a la del 2004, amb el coll d'Agnes com a antepenúltima ascensió del dia. En aquesta ocasió, el francès Sylvain Chavanel va ser el primer el coll i el belga Jelle Vanendert es va imposar en solitari.

Sis anys més tard, durant la tretzena etapa del Tour de França de 2017, l'espanyol Alberto Contador va ser el primer en superar el coll, en una etapa molt curta, de només 101 km, en la qual també es van superar unes altres dues dificultats muntanyoses. El vencedor va ser el francès Warren Barguil, que es va imposar a l'esprint en un petit grup d'escapats.

La darrera ocasió en què s'ha superat el coll d'Agnes va ser en l'edició del Tour de França de 2024, on en la quinzena etapa es va tornar a superar pel seu vessant oest i es va encadenar amb el port de l'Hers abans d'acabar al capdamunt del Plan de Belha. El belga Laurens De Plus va superar en primera posició el coll, però va ser el vencedor final d'aquella edició del Tour, l'eslovè Tadej Pogačar qui es va imposar en solitari.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1988141BlanhacGuzet-NeigeNord1995143Sent OrençGuzet-NeigeEst (a través del port de l'Hers)2004131LanamesaPlan de BelhaOest200981 Andorra la Vella Sent GironçNord2011141Sent GaudençPlan de BelhaOest2017131 Sent GironçFoixOest2024151 LodenvièlaPlan de BelhaOest

Ronda de l'Isard d'Arieja El coll d'Agnes s'ha superat en diverses ocasions durant la disputa de la Ronda de l'Isard d'Arieja, una competició ciclista per etapes, que a partir del 2007 està reservada als ciclistes sub-23.

Notes

Referències

Agnes Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls dels Pirineus