Els gecònidsGosalbes, J. 1987. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia catalana S.A., Barcelona o gekònids (Gekkonidae) són una família de sauròpsids (rèptils) escatosos que inclou els populars dragons o dragonets.

N'existeixen unes 950 espècies repartides en 51 gèneres,The Reptile Database http://www.reptile-database.orgHan, D., K. Zhou, & A. M. Bauer. 2004. Phylogenetic relationships among gekkotan lizards inferred from c-mos nuclear DNA sequences and a new classification of the Gekkota. Biological Journal of the Linnean Society 83: 353– 368.Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Out of the blue: A novel, trans-Atlantic clade of geckos (Gekkota, Squamata). Zoologica Scripta 37: 355-366.Gamble, T., A. M. Bauer, E. Greenbaum, & T.R. Jackman. 2008. Evidence for Gondwanan vicariance in an ancient clade of gecko lizards. Journal of Biogeography 35: 88-104Gamble, T., A. M. Bauer, G. R. Colli, E. Greenbaum, and T.R. Jackman, L. J. Vitt and A. M. Simons. 2011. Coming to America: Multiple Origins of New World Geckos. Journal of Evolutionary Biology 24:231-244.Gamble, T., E. Greenbaum, T.R. Jackman, A.P. Russell, and A.M. Bauer. 2012. Repeated origin and loss of adhesive toepads in geckos. PLoS ONE 7:e39429 distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa.

Biologia miniatura|esquerra|Un dragó rosat (Hemidactylus turcicus) Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. S’alimenten d'insectes (són insectívors) i, de vegades, també de fruita i nèctar. Sovint es mouen al voltant de llums artificials, habitualment envoltades d’insectes, on troben grans quantitats de preses. Per caçar, romanen completament immòbils observant la presa i es llancen ràpidament a l’atac després d’alguns segons o fins i tot minuts d’espera. Quan interactuen amb altres gekkos emeten sons característics, semblants a petits crits o grinyols. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets són recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten d'enfilar-se per superfícies llises o fins i tot pels sostres de les cases.

miniatura|Dos exemplars de Hemidactylus frenatus durant l’aparellament

Reproducció Algunes espècies es reprodueixen per partenogènesi, fenomen en què la femella és capaç de reproduir-se sense la intervenció del mascle. Aquesta particularitat explica la gran capacitat de dispersió dels gekkos cap a noves illes.

Característiques somàtiques miniatura|Un gecko diürn (Phelsuma sp.) La majoria dels gecònids dels països temperats són de color gris o beix, amb taques tan fines que recorden el cautxú. Moltes espècies poden canviar de color per camuflar-se o amb altres finalitats, adaptant-se per exemple a l’entorn que les envolta. Altres espècies, característiques dels països càlids, poden presentar colors vius, especialment aquelles amb hàbits predominantment diürns. Els geònids són els únics rèptils dels països temperats dotats de veu, és a dir, emeten un so que no és un xiulet.

Aparell visual Les espècies nocturnes gaudeixen d’una excel·lent visió nocturna. Els seus ulls són 350 vegades més sensibles a la llum que els humans.

Es distingeixen espècies amb parpelles fixes, fusionades formant una càpsula transparent (Gekkoninae, Teratoscincinae i Diplodactylinae), i espècies que posseeixen parpelles mòbils (Aleuroscalabotinae i Eublepharinae).

Potes L'interès de la comunitat científica per les propietats d'adhesió superficial de les potes dels gecko prové de la possibilitat que la comprensió dels fenòmens que les causen podria conduir a la seva reproducció en sistemes artificials i nous tipus d'adhesius. El que fa possibles aquestes propietats adhesives és la morfologia de les potes, que estan compostes per una complexa jerarquia que, de meso a micro, inclou:

Lamel·les Setes Rams Espàtules.

miniatura|Dits dels gekko Les "lamel·les" són estructures toves d'1-2 mm de llargada que s'uneixen directament als dits del peu de l'animal. Són fàcilment compressibles i s'adapten fàcilment a la rugositat de la superfície. Uns pèls corbats anomenats "setes" s'estenen des de les "làmines" i les cobreixen amb una densitat superficial de 14000 setes per mil·límetre quadrat. Les setes solen tenir 30-130 µm de longitud i 5-10 µm de diàmetre i estan compostes principalment de β-queratina i, en menor mesura, d'α-queratina. De cada seta, s'estenen de 100 a 1000 espàtules, amb un diàmetre d'aproximadament 0.1-0.2 µm. Cada espàtula té una punta d'aproximadament 0.2-0,3 µm d'amplada, 0,5 µm de longitud i 0,01 µm de gruix.

En total, la superfície de suport de dues potes de gecko és d'aproximadament 22 mm², que estan cobertes per aproximadament 3 milions de setes que produeixen una força d'adhesió d'aproximadament 20N. Aquestes forces són el resultat de la suma de les forces d'interacció superficial febles entre cada espàtula i la superfície.}

Fòssils La família Gekkonidae forma part de l'infraordre Gekkota, que sembla haver aparegut per primer cop durant el període Juràssic (fa entre 201 i 145 milions d’anys). Eichstaettisaurus schroederi és reconegut com un dels primers exemples d’una espècie ancestral de gecko. Els membres del gènere Eichstaettisaurus mostren adaptacions morfològiques associades a l’escalada. Eichstaettisaurus ha estat classificat com un gekkotà basal, però la seva posició taxonòmica exacta no és clara.

Les espècies Hoburogekko suchanovi i Gobekko cretacicus, datades dels estadis Albià-Aptià (fa entre 121 i 100 milions d’anys) del període Cretaci, són indiscutiblement membres de Gekkota. També es considera que pertanyen a la família Gekkonidae, tot i que la seva classificació taxonòmica és incerta a causa de la incompletesa de les restes fòssils.

Yantarogekko balticus és el gecko gecònid més antic conegut. Y. balticus va ser descobert en ambre bàltic datat de l’època Eocè (fa entre 56 i 33,9 milions d’anys). Aquesta espècie era petita i mesurava només entre 20 i 22 mm des del musell fins a la cloaca. Y. balticus presentava coixinets escan-sorials engrandits i no dividits, un primer dit reduït però fortament proveït d’urpa, i mancava de parpelles mòbils. En conjunt, aquests trets morfològics són característics de la família Gekkonidae i també indiquen que Y. balticus podia tenir capacitats adhesives similars a les dels geckos moderns.

Distribució Les espècies de la família dels gecònids habiten totes les regions càlides. A més, molts gèneres són capaços d’ocupar àrees geogràfiques molt extenses i poden considerar-se invasius en algunes zones; el gènere Hemidactylus es pot trobar a totes les regions subtropicals del món.Carranza, S., and E. Arnold. "Systematics, Biogeography, and Evolution of Hemidactylus Geckos (Reptilia: Gekkonidae) Elucidated Using Mitochondrial DNA Sequences." Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 38, no. 2, Elsevier Inc, 2006, p. 531–45, . Tanmateix, molts gèneres de la família Gekkonidae són endèmics. Per exemple, els gèneres Afroedura i Afrogecko només es troben a Àfrica. L’àrea de distribució del gènere Lepidodactylus s’estén des del sud d’Àsia fins a Oceania; aquest gènere també inclou diverses espècies insulars. Els gèneres esmentats aquí no representen totes les subespècies de Gekkonidae i només s’utilitzen com a exemples de distribució. Per a una llista completa, vegeu la secció «Gèneres».

Espècies autòctones dels Països Catalans Als Països Catalans trobem dues espècies de gecònids, el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.

Gèneres miniatura|Dragó rosat. Observeu les ungles a tots els dits. miniatura|Dragó comú. Clicant sobre la imatge per a ampliar-la es pot observar que té ungles només al tercer i quart dit.

Afroedura Loveridge, 1944 Afrogecko Bauer, Good & Branch, 1997 Agamura Blanford, 1874 Ailuronyx Fitzinger, 1843 Alsophylax Fitzinger, 1843 Altiphylax Yeriomtschenko & Shcherbak, 1984 Blaesodactylus Boettger, 1893 Bunopus Blanford, 1874 Calodactylodes Strand, 1926 Chondrodactylus Peters, 1870 Christinus Wells & Wellington, 1984 Cnemaspis Strauch, 1887 Colopus Peters, 1869 Crossobamon Boettger, 1888 Cryptactites Bauer, Good & Branch, 1997 Cyrtodactylus Gray, 1827 Cyrtopodion Fitzinger, 1843 Dixonius Bauer, Good & Branch, 1997 Ebenavia Boettger, 1877 Elasmodactylus Boulenger, 1895 Geckolepis Grandidier, 1867 Gehyra Gray, 1834 Gekko Laurenti, 1768 Goggia Bauer, Good & Branch, 1997 Hemidactylus Gray, 1825 Hemiphyllodactylus Bleeker, 1860 Heteronotia Wermuth, 1965 Homopholis Boulenger, 1885 Lepidodactylus Fitzinger, 1843 Luperosaurus Gray, 1845 Lygodactylus Gray, 1864 Matoatoa Nussbaum, Raxworthy & Pronk, 1998 Mediodactylus Szczerbak & Golubev, 1977 Microgecko Nikolski, 1907 Nactus Kluge, 1983 Narudasia Methuen & Hewitt, 1914 Oedura Pachydactylus Wiegmann, 1834 Paragehyra Angel, 1929 Paroedura Günther, 1879 Perochirus Boulenger, 1885 Phelsuma Gray, 1825 Pseudoceramodactylus Haas, 1957 Pseudogekko Taylor, 1922 Ptenopus Gray, 1866 Ptychozoon Kuhl & van Hasselt, 1822 Rhoptropus Peters, 1869 Stenodactylus Fitzinger, 1826 Tenuidactylus Shcherbak & Golubev, 1984 Tropiocolotes Peters, 1880 Urocotyledon Kluge, 1983 Uroplatus Dumeril, 1806

Filogènia Pyron et al. (2013)Pyron, R Alexander, Frank T Burbrink and John J Wiens. 2013. A phylogeny and revised classification of Squamata, including 4161 species of lizards and snakes. BMC Evolutionary Biology 2013 13:93. presenten la classificació següent dels gèneres de Gekkonidae, basada en la filogènia molecular.

Referències