La batalla de Toga fou un enfrontament bèl·lic lliurat a la població de Toga, a l'Alt Millars, el 22 de gener de 1836, durant la Primera guerra carlina.
Antecedents La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron.
A la pràctica la rebel·lió va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.
Batalla El 22 de gener, la partida de Josep Miralles Marín el Serrador fou derrotada per les tropes liberals d'Antonio Buil y Raso, el comandant general de Castelló a Toga.
Conseqüències Les derrotes de La Jana i Toga van fer creure als liberals que el Maestrat estava controlat, retirant bona part de les tropes, i l'execució del líder carlista Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera, però a la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, iniciant la fortificació del territori controlat.
La victòria d'Antonio Buil y Raso li va comportar la Creu Llorejada de Sant Ferran
Referències
Categoria:Batalles de la primera guerra carlina Categoria:Toga Categoria:Batalles del segle XIX al País Valencià