Jaume Cabrera, (fl. 1349-1432), pintor gòtic català considerat adscrit al corrent gòtic internacional, contemporani de Lluís Borrassa i mestre de Jaume Cirera.
Biografia Sense comptar amb cap documentació referent als seu període formatiu, la primera referència documentada correspon a la contractació d'un retaule per a l'església de Sant Martí de Calonge, el 4 de maig de 1394. Moltes de les referències posteriors corresponen a obres que s'han perdut i que no permeten una aproximació a la seva pintura, ja que no acostumen a descriure el detall del treball.
Va ser un pintor discret, assentat a Barcelona, coincidint amb els tallers dels seus contemporanis Joan Mates i Lluís Borrassà. Aquesta competència no li va permetre aconseguir grans contractes a Barcelona. Es coneixen dos treballs: una predel·la de l'església de Santa Anna, de la primera dècada del 1400 i destruïda el 1936, i la decoració de la sala d'Eleccions de la Casa de la Ciutat de Barcelona realitzada el 1401.
El 28 de juny de 1406 la confraria de Sant Nicolau reconeix un deute de 1.870 sous (170 florins) al pintor per un retaule per a la seva capella a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa. D'aquesta obra es conserven set taules de les que es pot apreciar una possible formació al taller dels Serra, que estava en fase d'extinció, amb alguns detalls que recorden també una influència de Borrassà, en aquell moment en la seva màxima esplendor. De fet el 1401 Borrassà apareixia com a procurador de Jaume Cabrera.
El seu principal deixeble va ser Jaume Cirera, qui consta domiciliat a casa seva el 1418. Uns anys més tard, cap al 1430, Cirera es va casar clandestinament amb la filla de Cabrera, una boda a la que ell s'oposava per potenciar l'herència de la gestió del taller en el seu fill baró. D'altra banda, un deixeble de Lluís Borrassà, Pere Sarreal (o Pere ça Real), figura com a testimoni en una carta de pagament atorgada per Cabrera per la realització d'un retaule, el 1425, quan Borrassà ja havia mort.
Estil A més d'aquesta influència dels Serra, les taules de Manresa han permès atribuir la resta de la seva obra. Com a característiques constants de l'art de Cabrera destaca la seva tècnica a base de bons colors de tonalitats més aviat vives, aplicades en forma de pasta densa, sense veladures. Un fet que porta a obtenir volums, definits amb concreció i una mica durs. Fidel seguidor de les característiques pictòriques italogòtiques, el cànon curt i l'aspecte hieràtic dels seus personatges representen també un aspecte estilístic característic.
Els fons arquitectònics, generalment treballats amb laboriositat i proveïts únicament de la lògica estructural més elemental, segueixen molt de prop els primitius esquemes vigents a la segona meitat del .
Obra A banda dels pocs encàrrecs barcelonins, la majoria procedien de localitats de l'entorn (Sarrià, Pedralbes, Alella, Canovelles, Esparreguera, Sant Martí Sarroca...), de terres gironines (Girona, Olot, Calonge, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, La Bisbal...), o de poblacions de l'antiga diòcesi de Vic (Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona, Sant Julià de Sassorba, Vic, Rajadell, Castelltallat, Manresa, Solsona...).
Són: el Retaule del Roser de l'església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca, l'Enterrament que es conserva al museu d'Art de Girona, una Santa Faç a la catedral de Tortosa, un retaule d'Alzina de Ribelles, actualment al museu de Maricel de Sitges i al MNAC, així com algunes taules al museu Episcopal de Vic, entre elles una Mare de Déu amb vuit àngels músics.
Obra conservada
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Església de sant Martí de Calonge, 1981 Església de sant Martí de Calonge, 1998
Cabrera Categoria:Morts a Catalunya Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XIV Categoria:Pintors dels Països Catalans morts al segle XV Categoria:Pintors nascuts al segle XIV