Sverre Sigurdsson (en nòrdic antic: Sverrir Sigurðarson, 1151 - Bergen, 9 de març de 1202). Rei de Noruega de 1184 a 1202.Norsk Biografisk Leksikon, (19 volumes.Norges Konger og Dronninger I Tusen År, Lande, Harald, (Oslo: J.W. Cappelens Forlag, 1945), FHL book Q 948.1 D5L., p. 78, 80, 82. Suposadament era un fill il·legítim del rei Sigurd II.Genealogisk-historiske tabeller over de nordiske rigers kongeslægter (1856), Königsfeldt, J. P. F., (2nd edition.
És vist per molts historiadors com un dels monarques noruecs més importants de la història. Va arribar al poder com a líder d'un grup rebel, els birkebeiner, en oposició a un altre monarca, Magnus V, amb el qual va protagonitzar una llarga i sagnant guerra civil.
Va tenir entre els seus principals enemics a l'Església Catòlica, que va procedir a la seva excomunió en 1194. Va haver de bregar amb diverses rebel·lions, i de fet mai va poder establir la pau al país.
Va ser un brillant estrateg i improvisador, tant en la política com en l'aspecte militar. Les seves tàctiques innovadores van ajudar els birkebeiner - un grup d'activitats marginals fins a l'arribada de Sverre- a convertir-se en un exèrcit ben entrenat, adaptable i amb una gran organització. Es creu que Sverre era de curta alçada, perquè solia combatre a cavall, en contraposició a la tradició nòrdica on els reis encapçalaven al seu exèrcit en la línia de batalla.
La font més important sobre la seva vida és la Saga de Sverre, un document escrit en vida del monarca, i considerada com una font en certa manera parcial, ja que va ser escrita sota la patrocinación directa de Sverre. Una font alternativa és la correspondència sostinguda entre els bisbes i el papa sobre els assumptes corresponents a l'Església.
Primers anys miniatura|Kirkjubøur, a les Illes Fèroe. D'acord amb la Saga de Sverre, aquest va néixer en 1151, fill de Gunhild i Unås. Quan Sverre tenia cinc anys, la família es va mudar a les illes Fèroe per viure amb Rosega, l'oncle patern de Sverre, qui era bisbe de les illes. Sverre creixeria i viuria en la residència episcopal a Kirkjubøur, al que avui es coneix com la granja Kirkjubøargarður, on va estudiar per a sacerdot fins a ser ordenat. La seva educació va ser d'alta qualitat.
No obstant això, Sverre no tenia una vocació real per servir a l'Església. Segons la saga, va tenir diversos somnis que ell va considerar com un senyal destinat als reis. En 1175, la seva mare li va revelar que en realitat era fill del rei Sigurd II. A l'any següent, el jove va viatjar a Noruega a buscar el seu destí.
La veracitat de les reivindicacions de Sverre La història narrada en la Saga de Sverre és l'única font que diu que era fill de Sigurd II, fet que la majoria dels historiadors moderns posen en dubte. Les anàlisis històriques semblen contradir a la saga: D'acord amb l'edat dels seus fills i nets, s'estima que Sverre tindria uns tretze anys quan va arribar a Noruega.
D'altra banda, la llei canònica establia que per ser ordenat com a sacerdot, s'havien de tenir almenys trenta anys. Així, si Sverre tenia trenta anys quan va ser ordenat, hauria d'haver nascut no després de 1145, quan Sigurd II, el seu suposat pare, només tenia dotze anys.
Pot ser que Sverre cregués les seves pròpies afirmacions, però sempre es va negar a sotmetre's a una ordalia o judici de Déu per provar la seva ascendència real.
Noruega en 1176 En 1176, Noruega es recuperava lentament de diverses dècades de guerres civils originades en gran manera per les ambigües lleis de successió. D'acord amb els vells costums, tots els fills d'un rei, fossin legítims o no, tenien el mateix dret al tron. Era comú que el govern es repartís entre germans, però quan s'originaven desacords entre aquests, es produïen freqüentment guerres.
Sigurd II, el suposat pare de Sverre, havia estat assassinat per ordres del seu germà Inge I en 1155. El fill de Sigurd, Haakon Herdebrei, va ser triat pels seguidors del seu pare com a rei en oposició a Inge. El conflicte va dividir les regions del regne: Inge va conservar Viken, mentre la plaça forta de Haakon va ser la regió de Trøndelag. Quan Inge va morir el 1161, els seus seguidors van nomenar a Magnus Erlingsson, de cinc anys, com el seu nou rei. Però quan un any més tard moria Haakon Herdebrei, la seva facció va començar a perdre pes. Així doncs, en 1164 Magnus va ser coronat per l'arquebisbe de Nidaros ØYstein Erlendsson, amb l'Església i la major part de l'aristocràcia del seu costat. Erling Skakke, el pare de Magnus, va assumir la regència durant la minoria d'edat del seu fill.
La trobada de Sverre amb els birkebeiner Un cop a Noruega, Sverre va arribar a la regió de Östergötland, a Suècia, abans de Nadal. Aquí va conèixer a un líder local, el jarl Birger Brosa, qui estava casat amb Brígida Haraldsdatter, filla il·legítima de Harald IV de Noruega. Sverre va revelar les seves reclamacions a Birger Brosa, però aquest es va negar a oferir-li ajuda, ja que ja recolzava a un grup opositor, els birkebeiner. Aquest grup, els integrants del qual eren molt pobres, s'havia originat en 1174 sota el lideratge de Øystein Møyla, un pretendent al tron. El gener de 1177, els birkebeiner van sofrir una aclaparadora derrota en la batalla de Re, on el mateix Øystein va caure en combat. Sverre es va trobar amb el grup en Värmland i va poder convèncer-los d'acceptar-lo com el seu nou cabdill.
Ascens al poder miniatura|El viatge de Sverre a Nidaros, en 1177. Quan Sverre va contactar als birkebeiner, aquests no comptaven amb més de 70 homes i no representaven més que una banda de renegats amb poques possibilitats d'èxit.
Malgrat la persecució constant que patiren per part de les forces de Erling Skakke i Magnus V, al juny de 1177 Sverre va conduir als seus homes a Trøndelag, on va ser proclamat rei pel Øreting. L'esdeveniment va tenir un fort pes simbòlic, ja que aquest era el lloc tradicional per a l'elecció d'un rei. Una vegada proclamat rei Sverre, els birkebeiner es van desplaçar d'un lloc a un altre, perseguits pels seus enemics i patint atacs dels camperols locals, fins que van poder passar l'hivern en Østerdal, després d'una penosa marxa a través de les muntanyes de Sogne,
En la primavera van tornar a Trøndelag i es va planejar una nova estratègia de confrontació. Van atacar la ciutat de Nidaros, però van ser derrotats en la batalla de Hatthammeren. Després de moure's cap al sud, van trobar a l'exèrcit de Magnus en Ringerike, on els birkebeiner s'alçarien amb una victòria tàctica. Embravits, van tornar a Trøndelag, i aconseguirien dominar la regió i romandre en Nidaros durant l'hivern.
La primavera del 1179, Magnus i Erling Skakke van atacar Nidaros obligant els birkebeiner a retirar-se de la ciutat. Però Sverre, en arribar a la vall anomenada Gauldalen, va donar mitja volta i els dos exèrcits es van trobar el 19 de juny en la batalla de Kalvskinnet. Erling Skakke va caure en combat en una trobada que va acabar amb la clara victòria de Sverre, que va assegurar el seu domini sobre Trøndelag. miniatura|El viatge de Sverre a través de les muntanyes cap a Voss i de retorn. Després de la seva victòria en Kalvskinnet, la guerra va canviar. Els trønder van acceptar a Sverre com el seu rei, i les forces dels dos bàndols enemics es van equilibrar. En algun moment, les forces de Magnus van rebre el nom de Heklung. Hekle significa caputxa en nòrdic antic, i és probable que fes al·lusió a la vestimenta tradicional dels monjos, potser per l'estreta relació que el grup de Magnus mantenia amb l'Església.
Magnus Erlingsson va atacar novament Trøndelag en la primavera de 1180, amb un exèrcit reforçat per reclutes de l'oest de Noruega. En la batalla de Ilevollene, als afores de la ciutat de Nidaros, els Heklung van ser derrotats novament, i Magnus va haver de fugir a Dinamarca. Amb Magnus fora del país, Sverre va poder avançar cap al sud i ocupar la ciutat de Bergen.
Amb la determinació d'aconseguir una victòria definitiva sobre els birkebeiner, Magnus va tornar amb la seva flota a l'any següent. Les dues forces es van trobar en el mar en la batalla de Nordnes, el 31 de maig de 1181, i de nou la victòria fou pels Birkebeiner, ja que els Heklung es van batre en retirada quan es va propagar el fals rumor que Magnus havia mort. Sverre es va retirar cap a Trøndelag, i poc després es van iniciar alguns intents de negociació, però Magnus es va negar a acceptar a Sverre com un rei al seu mateix nivell, i Sverre no va acceptar ser un vassall de Magnus.
La guerra va seguir amb Sverre atacant i saquejant la regió de Viken, plaça forta dels Heklung, i Magnus atacant de nou Trøndelag i incendiant la flota dels birkebeiner.
Sverre va començar un extens programa de construcció de vaixells de guerra doncs sense flota no tenia la possibilitat d'estendre els seus dominis cap al sud. Amb ella, en la primavera de 1183, Sverre va atacar Bergen i va prendre als Heklung per sorpresa, apoderant-se de tota la seva flota. Magnus va escapar a Dinamarca, deixant abandonats la seva corona i el seu ceptre.
Va retornar a la primavera de 1184 amb nous vaixells. Les dues flotes es van trobar el 15 de juny en Fimreite, en l'estret i llarg Fiord de Sogn, on es donaria l'última trobada entre els birkebeiner i els Heklung. El vaixell de Sverre, el Mariasuda, es va imposar a la flota enemiga per la seva grandària excessiva, que li permetia col·locar una gran fila d' arquers. En la batalla van morir ferits o ofegats els principals líders dels Heklung, inclòs Magnus. Sense un líder, els Heklung van desaparèixer com a partit polític. Així, Sverre es va erigir, després de sis anys de guerra, en l'únic rei de Noruega.
Conflictes en el seu regnat miniatura|Localització de les principals batalles durant el regnat de Sverre. Una vegada que Sverre i els birkebeiner van aconseguir el govern de Noruega, el rei va col·locar als seus homes de confiança en les posicions més elevadas del govern i l'exèrcit, i va pactar enllaços matrimonials entre els seus homes i l'antiga noblesa. Sverre va contreure matrimoni amb Margarida de Suècia, la filla del rei Erico el Sant i germana de Canó I de Suècia.
Però la reconciliació va ser difícil. La guerra contra Magnus havia estat particularment llarga i havia provocat pèrdues incuantificables. La majoria de les velles dinasties nobles havien sofert molt i albergava desitjos de venjança. A més, va ser difícil que l'antiga noblesa acceptés que gran part dels birkebeiner fossin elevats ara a la categoria de nobles. La pau, per tant, no seria duradora.
En la tardor de 1186 es va aixecar en armes un grup rebel en Viken, els Kuvlung. El seu líder era anomenat Jon Kuvlung, un home retirat de la vida monàstica que es deia fill del rei Inge I. En molts aspectes, aquest grup va ser el successor directe dels Heklung, i incloïa entre els seus membres a moltes famílies d'aquest últim partit, i novament al clergat -Kuvlung significa mantell o capa, i al·ludeix a l'hàbit dels monjos. Els Kuvlung aviat es van fer del control de l'est i l'oest de Noruega, les tradicionals places dels Heklung.
Els Kuvlung van atacar Nidaros en la tardor de 1186. L'ofensiva va prendre a Sverre per sorpresa i es va refugiar al castell de Sion (avui Sverresborg). El 1188 Sverre va navegar cap al sud amb la seva poderosa flota, empaitant els Kuvlung fins a Bergen. Sverre va assetjar aquesta ciutat en la vespra de Nadal i en el combat Jon Kuvlung va ser mort, acabant així la rebel·lió de la seva facció.