miniatura|Situació del districte d'Acrorea a l'Èlida Acrorea () era el districte muntanyós de la part nord de l'Èlida a la frontera amb Arcàdia, on neixen els rius Peneu i Ladó.
Aquesta part nord es dividia en dues parts: l'Èlide buida, és a dir la plana costanera; i el país muntanyós de l'interior o Acrorea. L'abundància de muntanyes va donar el nom al districte costaner que es veia buit (de muntanyes) per comparació. La plana era la part més fèrtil de tot el país i produïa un lli fi de molta qualitat entre molts altres productes.
Els seus habitants es deien acroreus (Ἀκρωρεῖοι), i tenia algunes ciutats, que sembla que eren Traïstos, Àlion, Opunt i Eupàgion. Diodor de Sicília diu que els espartans, comandats per Pausànies d'Esparta van marxar sobre Elis amb 4.000 homes l'any 402 aC, i van sotmetre les ciutats d'Opunt, Àlion, Eupàgion, Traïstos, i Làsion.Diodor de Sicília. Bibliotheca historica, XIV, 17,8 Xenofont parla d'una incursió d'Arcàdia contra Elis que va conquerir diverses ciutats d'Acroreea cap al 365 aC. Esteve de Bizanci fa d'Acroreea una ciutat, i la situa a Trifília.Xenofont. Hel·lèniques, VII, 4,14
Referències
Categoria:Antiga Èlida