El castell de Timor és un edifici del desploblat homònim, prop de Sant Pere dels Arquells (Segarra), declarat bé cultural d'interès nacional.
Història El 1131 apareix documentat Arnau de Timor i, l'any següent, Alaric, el primer castlà conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor, juntament amb d'altres propers. Ramon II de Timor (†1254), fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó. Els Timor probablement eren feudataris dels Cervera, i el 1133 Guillem Dalmau de Cervera llegà el castell al seu net Guillem. Aquest, en el seu testament del 1173, el llegà al seu fill Guillem IV de Cervera.
El 1246, Sibil·la de Cervera es va casar amb el senescal Ramon de Montcada i com a dot li aportà els drets que tenia sobre els castells de Timor, Sant Antolí, Gàver, Estaràs i d'altres, i el 1251, Jaume I els bescanvià el castell d'Albalat pel domini i les rendes de Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs, esdevenint així senyor eminent. El 1280, Pere de Timor-Queralt n'era el castlà, i el 1370, Pere el Cerimoniós va empenyorar o vendre a Alamanda, muller de Pere de Queralt, els seus drets als termes de Pallerols, Sant Antolí, Gàver i Timor.
Tot i que el 1420, Alfons el Magnànim va declarar Timor unit definitivament a la corona, durant el passà a mans dels Aimeric. Aldonça d'Aimeric es va casar amb Joan d'Erill (1510-1578), i d'aquesta manera els Erill en passarien a ser senyors fins a l'extinció dels senyorius al .
Descripció Al o , a l'emplaçament del castell es va construir una masia, habitada fins a la segona meitat del . Es tracta d'un gran casal fet amb carreus de mida gran i parets atalussades. Tanmateix, al mur meridional hi ha una paret de carreus petits i travats amb argamassa, sobre la qual es recolzen totes les altres estructures i que sens dubte correspon a època medieval. És de planta rectangular i coberta a doble vessant, compost per planta baixa, primer pis i golfes. L'espai comprès per l'angle dret de la façana d'accés es troba clos per un mur amb porta allindada, a manera de baluard, fonamentat i alçat sobre el nivell de terra a partir de dues estructures amb volta d'ús agrícola emprades com a femers i disposades en paral·lel, que aprofiten grans carreus de pedra corresponents a construccions anteriors, fins al nivell d'arrencament de volta. A la part de darrere hi ha adossades d'altres dependències vinculades al món agrari i ramader.
Referències
Categoria:Masies de la Segarra Categoria:Monuments històrics de la Segarra Categoria:Patrimoni monumental de Ribera d'Ondara Categoria:Castells de Ribera d'Ondara