El castell de Samalús, també conegut com a Can Bori, és un edifici situat prop del nucli de Samalús (Vallès Oriental), declarat bé cultural d'interès nacional.

Història Té el seu origen en l'antic Mas Cavaller. La pubilla Margarida Cavaller es va casar amb Bonaventura de Gat (o Gad) i Serra, ciutadà honrat de Barcelona, i el 1749, la seva filla Isabel de Gat i Cavaller es va casar amb Josep Marià de Bòria i de Llinàs (†1758), amb qui va tenir una filla, Maria Teresa de Bòria i de Gat, que va professar com a monja al convent de l'Ensenyança de Barcelona. El 1754, Josep Marià de Bòria es va casar en segones noces amb Eulàlia de Tudó, amb qui va tenir Ignasi Francesc de Bòria i de Tudó, que va haver de pledejar per l'herència de la seva germanastra i la possessió del mas.

Ignasi Francesc es va casar amb Gertrudis de Vendrell, amb qui va tenir Marianna de Bòria i Vendrell, que el 1806 es va casar amb Honorat de Puig i de Déu (1781-1847). L'hereu fou Ignasi de Puig i de Bòria (1807-1879), que es va casar amb Maria del Carme de Sisternes i de Foixà, amb qui va tenir Francesc de Puig i de Sisternes (1849-1919), casat amb Francesca Xaviera de Pallejà i de Bassa.

Cap al 1895, Francesc de Puig i els seus parents Josep Nicolau d'Olzina i Ferret i Josep Maria de Pallejà i de Bassa, III marquès de Monsolís, van fer una juguesca entre ells per a veure qui seria capaç de convertir la seva finca en el millor castell d'aire medieval des del punt de vista plàstic i funcional: Can Bori, la Torre de Riu a Alp i el Mas Saleta a Sant Hilari Sacalm, respectivament. Finalment, va guanyar aquest darrer. L'hereu fou Ignasi de Puig i de Pallejà (1880-1961), casat amb Maria de Càrcer i de Ros.

Descripció De planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles. A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d'arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d'arc conopial. A l'esquerra de l'edifici s'alça una gran torre rodona.

Situades a la façana de migdia, es conserven dues finestres datades del , aprofitades de l'antic mas. Tenen forma rectangular i ampit de poca volada. A la base presentes formes geomètriques. La més gran té un arc en ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres humans de diferents mides. L'altra finestra presenta un arc de mig punt i l'interior també està calat acabats en dos rostres. Al capitell hi ha rostres i rosetes.

Referències

Vegeu també Poblat ibèric de Puig del Castell Casa Ignasi de Puig

Bibliografia

Categoria:Monuments històrics del Vallès Oriental Categoria:Patrimoni monumental de Cànoves i Samalús Categoria:Edificis de Cànoves i Samalús Categoria:Edificis historicistes del Vallès Oriental Categoria:Masies del Vallès Oriental