Cal Víctor Riu és un edifici de Piera (Anoia) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Cap al 1910, els Freixedas van adquirir una casa (actual núm. 18) que havia pertangut als trinitaris fins a la Desamortització de Mendizabal (1836), i la van transformar en una residència d'estiueig, amb un primer jardí que aprofitava els bancals dels horts de la finca. El 1928 va ser adquirida per l'empresari Víctor Riu i Ribera, que va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Enric Catà per a unir-la amb la finca del costat (núm. 16), formada per dues cases de cós, i que fos utilitzada pels seus sis fills.
Als anys 1980, la finca va passar a mans de la família Munné, que el 1989 va fer construir a la zona dels horts un sumptuós jardí mediterrani italianitzant, amb balustrades i elements vegetals retallats delimitant terrasses a diferents nivells.
Descripció Es tracta d'un conjunt de dos edificis (el núm. 18 en cantonada amb un carreró antic) de planta baixa, tres pisos i golfes, i les façanes estan tractades de manera similar: sòcol llis o de pedra que ocupa la planta baixa, balcons als pisos (un eix vertical central al núm. 18 amb llosana de pedra, i dos eixos al núm. 16, amb balconada al primer pis i llosanes de ceràmica vidriada blanc i verda, de cartabó, sobre llistons i tornapuntes de forja), galeria de finestres a la planta superior, el núm. 18 amb balconera doble de balustres de fusta tornejada, i la 16, amb arcs de mig punt, i, finalment, un ràfec de rajoles i bigam de fusta. Víctor Riu va conservar l'escut dels trinitaris a sobre de la llinda del portal del núm. 18, una creu potençada que provenia de l'antic Mercadal.
Cap al 1930, Ferran Serra Ferdinandus hi va realitzar uns esgrafiats de temàtica costumista i clàssica. Al núm. 18, es desenvolupen de baix a dalt a partir del primer pis, i flanquegen la línia de balcons centrals en perfecta simetria. Es tracta de la representació de sis infants músics, nus, pujats sobre un pedestal amb els frontis decorats amb flors, panderetes o gorgones somrients. Els nens porten un cistell de flors, o toquen el tamborí, la pandereta, el flabiol o la trompa. A les golfes, el motiu representat és una cràtera amb flors a cada banda de la galeria. Els esgrafiats de la casa número 16 combinen la mitologia clàssica amb la costumista, amb una estètica rococó, sent el personatge central del primer pis el déu dels mars, Neptú; a cada cantó dels balcons, unes figures femenines sembrant els camps o fent la sega, al·legories de l'agricultura; a sobre de Neptú, un medalló voltat de garlandes florals que emmarca un infant, i a banda i banda dels balcons, unes franges rectangulars verticals amb motius d'escates i garlandes, coronades per sengles nens; sobre el medalló central, una altra figura femenina aboca l'aigua d'un càntir, potser al·legoria del riu Anoia o de les aigües de Piera. Per sota de la galeria apareix una altra garlanda horitzontal de flors.
A la façana posterior s'obre amb una galeria porticada des d'on descendeix una escalinata fins al jardí. Les parets estan igualment decorades amb esgrafiats, on s'hi representen divinitats clàssiques. A l'interior s'hi conserva la distribució i els acabats de la reforma noucentista.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Edificis noucentistes de l'Anoia Categoria:Patrimoni monumental de Piera Categoria:Edificis de Piera