El West Ham United Football Club és un club de futbol anglès, d'Upton Park, Newham, Londres. Actualment competeix a la Premier League. El club va ser fundat el 1895 amb el nom de Thames Ironworks FC i refundat el 1900 amb el nom actual. El 1904 el club es va traslladar a l'estadi The Boleyn Ground, conegut popularment amb el nom d'Upton Park pel lloc on està situat. Inicialment van competir a la Southern League i a la Western League abans d'unir-se a la Football League l'any 1919. L'any 1923 va participar per primera vegada a la màxima categoria, i també va ser l'any en què el club va arribar a la primera final de la FA Cup jugada a l'Estadi de Wembley, contra el Bolton Wanderers Football Club, que va perdre per 2 a 0.
L'any 1940 el club va guanyar l'inaugural Football League War Cup. El club ha guanyat la FA Cup tres vegades: el 1964, el 1975 i el 1980, i ha quedat finalistes dues vegades, el 1923 i el 2006. L'any 1965 van guanyar la Recopa d'Europa de futbol i l'any 1999 va guanyar la Copa Intertoto.
La temporada 2021-22 va arribar a les semifinals de l'Europa League on va caure eliminat per l'Eintracht Frankfurt, el futur campió. La temporada següent, la 2022-23, va coronar-se per primer cop campió de la Lliga Europa Conferència de la UEFA després de superar a l'ACF Fiorentina per 1 a 2 en la final disputada a Praga el 7 de juny del 2023. Aquest va ser el primer títol europeu del West Ham en 58 anys.
És un dels vuit equips existents que mai han competit més avall del segon nivell del futbol anglès; no obstant això, a diferència dels altres set, el West Ham mai ha guanyat el títol de lliga. La millor posició és un tercer lloc a la Primera Divisió la temporada 1985-86.
Tres jugadors del West Ham són considerats clau en el títol de la Copa del Món de futbol de 1966 aconseguit per la selecció anglesa de futbol: Bobby Moore (el capità de la selecció en aquell moment), i els dos golejadors en la final (Geoff Hurst i Martin Peters).
Història Orígens: el Thames Ironworks F.C. miniatura|La fotografia més antiga del club, com a Thames Ironworks l'any 1895. Els orígens del West Ham United són al club Thames Ironworks F.C., fundat l'any 1895 per l'àrbitre Dave Taylor i Arnold Hills (propietari de l'empresa Thames Ironworks and Shipbuilding Co. Ltd. i es va anunciar al diari Tames Ironworks Gazzete del Juny de 1895.
L'equip jugava en l'amateurisme des de 1895 com a mínim, amb un equip compost de treballadors incloent Thomas Freeman (bomber de vaixells), Walter Parks (treballador), Tom Mundy, Walter Tranter i James Lindsay (calderers), William Chapman, George Sage, i William Chamberlain i l'aprenent de reblador Charlie Dove.
El club, Thames Ironworks F.C. van ser els primers guanyadors de la West Ham Charity Cup l'any 1895 disputada per clubs de la localitat, i l'any 1897 va guanyar la London League. L'any 1898 el club va esdevenir professional i va entrar a competir a la Segona Divisió de la Southern Football League. La primera temporada van aconseguir l'ascens a primera divisió.' L'any següent van quedar penúltims, però havien aconseguit formar un equip competitiu, i van aconseguir la permanència superant a la promoció de descens el Fulham FC per 5-1 a l'abril de 1900.
Inicialment, l'equip jugava amb una equipació tota de color blau fosc, com volia el propietari de l'empresa Mr. Hills, seguint els colors de la Universitat d'Oxford (on havia estudiat), però l'any següent es van canviar els colors per samarretes blau cel i pantaló blanc que van dur des de l'any 1897 fins al 1899. L'any 1899 van començar a jugar amb els colors actuals: samarreta bordeus amb mànigues blau cel, com els jugadors de l'Aston Villa FC, que havien guanyat la lliga en aquell moment.
Degut a disputes en la gestió i el finançament del club, el Thames Ironworks F.C. es va dissoldre el juny de l'any 1900, però quasi immediatament va ressorgir el 5 de juliol de l'any 1900 amb el nom de West Ham United F.C. amb Syd King com a entrenador i el futur entrenador Charlie Paynter com el seu assistent. Degut a les arrels com a "club de treballadors" (encara representat a l'escut del club), encara són coneguts pels aficionats i els mitjans de comunicació com the Irons ("els Ferros") o the Hammers ("els Martells").
El naixement del West Ham United El renascut club va continuar jugant els seus partits al Memorial Ground a Plaistow (finançat per Arnold Hills), però es va traslladar en un camp de l'àrea d'Upton Park quan l'equip va trencar la relació amb l'empresa. Després de quedar-se sense camp l'any 1901, l'equip jugava els seus partits com a local en camps d'altres equips de la seva zona fins que es va traslladar a Boleyn Ground, l'any 1904.
El primer partit del West Ham al seu nou camp va ser contra el seu gran rival, el Millwall FC (també són un equip sorgit d'un grup de treballadors de fosa de ferro, però d'una empresa rival), atraient una multitud de 10.000 persones i acabant amb la victòria per 3-0 del West Ham, com va escriure el Daily Mirror el 2 de setembre de 1904:
La temporada 1901, el West Ham va competir a la Western League' a més de continuar jugant a la primera divisió de la Southern League. L'any 1907 el West Ham es va coronar campió de la Divisió 1B de la Western League, i va derrotar el campió de la 1A, el Fulham, per 1-0, esdevenint el campió general de les Western Leagues. miniatura|Billie the White Horse, el salvador de la final de la FA Cup de 1923 L'any 1919, encara sota el lideratge del Rei, el West Ham va entrar a competir a la Segona Divisió de la Football League. El primer partit que va jugar va acabar amb empat a 1 contra el Lincoln City FC, i van ascendir a la Primera Divisió l'any 1923, arribant a la primera final de la FA Cup que es va celebrar a l'estadi de Wembley. L'oponent era el Bolton Wanderers FC. Aquesta final també es coneix amb la final del cavall blanc (The White Horse Final), ja que van assistir tantes persones al partit (es creu que unes 200.000), que van caure al camp. El camp va haver de buidar-se per en Billie, un gran cavall blanc (en realitat, gris) muntat pel policia George Scorey. La final de la copa va acabar amb un 2-0 favorable al Bolton Wanderers. L'equip va aconseguir un èxit limitat a la primera divisió però van aconseguir mantenir-se a la categoria durant 10 anys i van arribar a la semifinal de la FA Cup l'any 1927.
L'any 1932 el club va descendir a la Segona Divisió i Alex Bennett va ser acomiadat després de fer d'entrenador de l'equip durant 32 anys, i haver estat jugador des de 1899 fins a 1903. Va ser substituït pel seu entrenador assistent Charlie Paynter que havia exercit diferents funcions al West Ham des de 1897 i va ser l'entrenador de 480 partits, fins a l'any 1950.
El club va passar molts dels següents 30 anys en aquesta divisió, primer amb Paynter com a entrenador, que va ser substituït per l'antic jugador Ted Fenton. Fenton va aconseguir ascendir l'equip al màxim nivell del futbol anglès l'any 1958 i va ajudar en el desenvolupament de la fornada inicial de les futures estrelles del West Ham.
Els anys de glòria Ron Greenwood va substituir Fenton com a entrenador l'any 1961 i ben aviat va obtenir dos trofeus importants per al club: la Copa anglesa de futbol el 1964 i la Recopa d'Europa de futbol el 1965.
Durant la Copa del Món de futbol de 1966, els jugadors clau de la selecció anglesa de futbol, que fou campiona, van ser jugadors del West Ham, incloent-hi el capità, Bobby Moore; Martin Peters (que va marcar a la final); i Geoff Hurst, que va marcar el primer i únic hat-trick en una final de la Copa del Món. miniatura|L'estàtua dels campions a Barking Road Hi ha una estàtua dels "campions" a Barking Road, al davant de The Boleyn Arms, commemorant els tres jugadors del West Ham que van ajudar a guanyar la Copa del Món de 1966: Bobby Moore, Geoff Hurst i Martin Peters. A més, a l'estàtua s'hi pot trobar el jugador de l'Everton Ray Wilson.
Després d'un començament difícil la temporada 1974-75, Greenwood va esdevenir General Manager i sense informar la directiva, va posar el seu assistent John Lyall com a entrenador. El resultat va ser un èxit: l'equip va marcar 20 gols en total en els primers quatre partits, i va guanyar la Copa anglesa de futbol, derrotant el Fulham per 2 a 0 a la final de 1975.
Lyall després va aconseguir dur el West Ham a una altra final de la Recopa d'Europa de futbol l'any 1976, però l'equip va perdre el partit per 4 a 2 davant l'RSC Anderlecht. La trajectòria de Greenwood com a General Manager va durar menys de tres anys, ja que després va estar fitxat per dirigir Anglaterra després de la dimissió de Don Revie l'any 1977.
Amunt i avall El 1978, el West Ham va tornar a baixar a la Segona Divisió, però Lyall va mantenir-se com a entrenador, aconseguint guanyar la Copa anglesa de futbol de 1980 contra l'Arsenal. Aquest fet és notable, ja que fou l'última vegada que un equip fora de la màxima divisió va guanyar aquest trofeu. L'any 1981 el West Ham va ascendir a la primera divisió, i va acabar entre els deu millors classificats d'aquesta divisió en els següents tres anys abans d'aconseguir un tercer lloc l'any 1985/86, el seu rècord històric. No obstant això, el 1989 l'equip torna a descendir i això va provocar la destitució de John Lyall.
Després de Lyall, Lou Macari va dirigir l'equip breument, ja que va dimitir després de menys d'una temporada completa amb l'objectiu de defensar-se de les acusacions d'apostes il·legals mentre era l'entrenador del Swindon Town. Va ser substituït per l'exjugador Billy Bonds. En la primera temporada completa de Bonds com a entrenador (1990-91), el West Ham va aconseguir promocionar a la Primera Divisió, però en la següent temporada van tornar a descendir a la reanomenada Primera Divisió degut a les reestructuracions de les competicions angleses després de la creació de la Premier League l'any 1992. El West Ham va acabar segon en la Primera Divisió i va ascendir a la Premier el maig de 1993.
Després de la temporada 1993-94, Bonds va deixar l'equip i va ser substituït per Harry Redknapp l'agost de 1994. Redknapp va aconseguir un cinquè lloc la temporada 1998-99, però no va aconseguir la classificació directa per la Copa de la UEFA, que sí que va aconseguir després de guanyar la Copa Intertoto. Malgrat consolidar aquestes posicions en la lliga durant un cert temps, desavinences amb la directiva del club durant la temporada 2000-01 van provocar que Redknapp fos substituït per Glenn Roeder, ascendit després d'entrenar el filial.
En la primera temporada de Roeder l'equip va quedar setè, però va perdre alguns partits de forma estrepitosa (7-1 contra el Blackburn, 5-0 contra l'Everton FC i 5-1 contra el Chelsea FC). La següent temporada va començar malament i va acabar amb el descens de l'equip. Els 42 punts que va aconseguir el West Ham aquella temporada és la marca més alta registrada per un equip que ha descendit de la Premier en 38 partits. Roeder, que s'havia perdut part de la temporada després de ser diagnosticat amb un tumor cerebral (pel qual va sotmetre's a tractament), va ser acomiadat el 24 d'agost de 2003. miniatura|Els jugadors del West Ham en un autobús a prop d'Upton Park celebrant haver guanyat la promoció de 2005 a Cardiff. D'esquerra a dreta: Shaun Newton (ajupit), fila del darrere, Matthew Etherington, Jimmy Walker, Teddy Sheringham, Marlon Harewood, fila del davant Don Hutchison, Carl Fletcher, Elliott Ward and Mark Noble (amb bandera) Trevor Brooking (que va ser entrenador durant la malaltia de Glenn la temporada anterior) va convertir-se en entrenador interí abans de ser substituït per Alan Pardew l'octubre de 2003, provinent del Reading FC.
Pardew va aconseguir classificar l'equip per a les eliminatòries de promoció d'ascens, que van perdre davant del Crystal Palace FC. La següent temporada van tornar a arribar a les eliminatòries, però aconseguint superar-les en guanyar el Preston North End FC per 1-0, obtenint l'ascens a la Premier League.