va ser un bisbe catòlic britànic. Va ser Arquebisbe de Sant Andreu i Edimburg entre 1985 i 2013.
O'Brien va ser el cap de l'Església Catòlica a EscòciaCardinal O'Brien, the church's leader in Scotland, The Daily Telegraph, 18 April 2008He was the leader of Scotland's 800,000 or so Catholics , Interview – Cardinal Keith O'Brien, Holyrood Magazine, 8 June 2007. i va presidir la seva conferència episcopal. Va dimitir com a arquebisbe el febrer de 2013 després de la publicació d'acusacions que havia tingut una conducta sexual inapropiada amb preveres més joves. El 20 de març de 2015 el Vaticà anuncià que renuncià als drets i privilegis d'un cardenal, tot i que mantingué el títol.
Biografia Joventut i educació O'Brien va néixer a Ballycastle, al comtat d'Antrim, Irlanda del Nord, el 17 de març de 1938. Després de fer l'educació primària a Ballycastle, es traslladà amb la seva família a Escòcia on el seu pare va servir a la Royal Navy a Falsane, estudiant inicialment a l'Escola Primària St Stephen, Dalmuir, abans de continuar amb l'educació secundària a St Patrick's High School, Dumbarton. La seva família es traslladà a Edimburg, on completà la seva educació secundària, abans d'estudiar a la Universitat d'Edimburg, on assolí un batxiller en Ciències en química el 1959 (i posteriorment una diplomatura en Educació el 1966). Els seus estudis pel presbiterat on a St Andrew's College, Drygrange, Roxburghshire, on va ser ordenat prevere el 3 d'abril de 1965 pel cardenal Gordon Gray. Inicialment, mentre servia a la parròquia de Holy Cross d'Edimburg entre 1965 i 1966, completà els seus estudis en docència. Des de 1966 a 1971 va treballar al Fife County Council com a professor de matemàtiques i ciències; també serví com a capellà a la St Columba's Secondary School, inicialment al Cowdenbeath i després al Dunfermline, mentre assistia a la parròquia de St Bride's, Cowdenbeath.
O'Brien va ser traslladat a la parròquia de St Patrick's, Kilsyth, entre 1972 i 1975; i després a St Mary's, Bathgate, des de 1975 a 1978. Serví com a director espiritual dels estudiants del St Andrew's College, Drygrange des de 1979 a 1980, i després de Rector del St Mary's College, Blairs, el seminari menor prop d'Aberdeen entre 1980 i 1985.
Arquebisbe i cardenal O'Brien va ser nomenat arquebisbe de St Andrews i Edimburg el 30 de maig de 1985, sent consagrat bisbe pel cardenal Gray, llavors arquebisbe emèrit a la catedral de Santa Maria d'Edimburg el 5 d'agost de 1985. El papa Joan Pau II el creà cardenal prevere de Ss Joachim and Anne ad Tusculanum el 21 d'octubre de 2003.
O'Brien va ser nomenat Gran Prior de la Tinença Escocesa de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem el 2001 i rebé la Gran Creu de Cavaller el 2003. a més de Bailif Gran Creu d'Honor i Devoció de l'Orde Sobirà i Militar de Malta el 2005,
El 2004 O'Brien va rebre el Doctorat Honoris Causa en Dret per la St Francis Xavier University, Antigonish, Nova Escòcia, Canadà, en Teologia per la Universitat de St Andrews i la Universitat d'Edimburg. Va ser administrador apostòlic de la diòcesi d'Argyll i les Illes entre 1996 I 1999, quan el bisbe Ian Murray assumí el govern de la diòcesi. O'Brien va participar en el Conclave Papal del 2005 que elegí el papa Benet XVI. En anticipació a la visita que el 2010 el papa Benet XVI va fer a Anglaterra i a Escòcia, O'Brien i Vincent Nichols, arquebisbe de Westminster van dir que la crisi que involucrava a Seán Brady, Arquebisbe d'Armagh, sobre el sacerdot Brendan Smyth i d'altres acusacions d'abusos de clergues era per l'Església catòlica irlandesa i no havia de posar ombres a la visita papal. O'Brien i Nichols van ser preguntats si el papa havia de respondre a les acusacions fetes contra l'Església sobre els abusos sexuals clericals durant la seva visita de quatre dies, la primera visita papal al Regne Unit des de la que va fer Joan Pau II al 1982. O'Brien va dir que no ho sabia, Nichols digué que els bisbes anglesos, gal·lesos i escocesos tenien lleis robustes per tal de protegir els nens. L'anterior arquebisbe Mario Conti afirmà que tots els bisbes escocesos, llevat d'O'Brien, cooperaren en una investigació independent sobre els abusos de nens a Escocia entre 1952 i el 2012, amb els resultats per ser publicats. La investigació va ser retardada perquè O'Brien i només O'Brien rebutjà la cooperació.Cardinal O'Brien stopped probe of Scottish abuse files, says Conti Cardinal blocked abuse investigation, says Archbishop of Glasgow Cardinal Keith O'Brien 'blocked church sex abuse report', says archbishop
O'Brien volia prendre part en el conclave celebrat al març del 2013 per elegir el successor del papa Benet XVI, però digué que no hi assistiria (tot i que encara tenia el títol de cardenal), quan anuncià al febrer del 2013 que havia dimitit com a arquebisbe després de les acusacions de comportament sexual inapropiat. El 20 de març de 2015, el papa Francesc acceptà la dimissió d'O'Brien de totes les seves tasques com a cardenal (tot i que seguia sent-ho), i que realitzaria només una vida estrictament privada sense cap més participació en cap acte públic, civil o religiós.
Nomenaments curials Després de la seva creació com a cardenal, O'Brien va ser nomenat membre del Consell Pontifici per a Comunicacions Socials i també membre del Consell Pontifici per la Cura Pastoral de Migrats i Gent Itinerant. Va ser President de la Conferència Episcopal d'Escòcia i diversos càrrecs a petició d'altres membres de la Conferència. A vegades, encara que incorrectament, és anomenat Primat d'Escòcia,"In his speech on his ten-minute Bill, he mentioned that Cardinal O'Brien, the Primate of Scotland, had made a public statement...", Evan Harris MP, Oxford West & Abingdon, Liberal Democrat, 27 March 2009 encara que mai no se li ha atorgat aquest títol i no hi ha cap precedent a Escòcia per a la posició de Primat.
Dimissió com a arquebisbe O'Brien presentà la seva dimissió del govern de l'arxidiòcesi de St Andrews i Edimburg al papa el 2012, en previsió al seu 75è aniversari al març de 2013; el papa l'acceptà nunc pro tunc el 13 de novembre de 2012 i decidí que seria efectiu el 25 de febrer de 2013. Seguí com a cardenal. L'anunci de la seva dimissió, després d'acusacions inicialment publicades al diari The Observer, que O'Brien havia tingut una conducta sexual inapropiada amb clergat jove. El papa nomenà Philip Tartaglia com a administrador apostòlic temporal en lloc d'O'Brien. Al juliol, Leo Cushley, un prevere de Motherwell, va ser nomenat per succeir O'Brien com a arquebisbe.
Comportament sexual inapropiat i conseqüències El 2013 es van fer públiques acusacions conforme O'Brien havia tingut una activitat sexual inapropiada entre la dècada de 1980 i el 2003.
Acusacions i admissió miniatura|Reporters davant de St Bennets, la residència d'O'Brien a Edimburg, el dia que dimití. El 23 de febrer de 2013, el diari publicà The Observer que O'Brien havia estat acusat de comportament sexual inapropiat involucrant quatre homes (3 dels quals eren preveres, i el quart ho havia estat) a la diòcesi de St Andrews i Edimburg, a la dècada de 1980. L'ex prevere abandonà el presbiteriat quan O'Brien esdevingué bisbe i afirmà «Sé que sempre ha tingut poder sobre mi (…) Marxo per preservar la meva integritat.» S'informà que un dels querellants necessità consell molt de temps a causa de les accions d'O'Brien.
Un dels quatre, referit només com a "Sacerdot C", al·legà que el grau de control que un superior té sobre els sacerdots subordinats fan que sigui difícil per a ell per rebutjar les demandes d'O'Brien. «Ell [el bisbe per sobre d'un sacerdot] té un immens poder sobre tu. El pot moure, congelar, portar-te a la cleda ... ell controla tots els aspectes de la teva vida.»
La denúncia exigint la renúncia immediata de O'Brien va ser presentada davant l'ambaixador del Vaticà per al Regne Unit i va haver-hi esforços per silenciar almenys un crític.
O'Brien inicialment impugnà les acusacions. Segons la BBC, una font dins de l'església va dir que O'Brien «no sap qui són els seus acusadors i no sap de què l'estan acusant».Cardinal Keith O'Brien 'very upset' about his resignationCardinal O'Brien's departure leaves a rudderless Church El 24 de febrer 2013 no va assistir a una servei especial per celebrar els vuit anys de pontificat del papa Benet XVI a la Catedral de Santa Maria, d'Edimburg. Es va informar àmpliament que ell havia demanat assessorament jurídic i li havien aconsellat no assistir-hi. El 25 de febrer de 2013 es va anunciar que la renúncia presentada prèviament d'O'Brien com a arquebisbe entraria en vigor el 25 de febrer de 2013 i un administrador apostòlic temporal seria nomenat al seu lloc. O'Brien va dir que no anava a participar en el conclave que s'aproximava, tot i que tenia dret a fer-ho. O'Brien llavors no va fer aparició pública més fins a principis de maig de 2013.
El 3 de març de 2013, l'Oficina de Mitjans Catòlica Escocesa va donar a conèixer un comunicat d'O'Brien en el qual va dir «Jo ... Admeto que hi ha hagut moments en què la meva conducta sexual ha caigut per sota dels estàndards esperats de mi com a sacerdot, arquebisbe i cardenal.»Cardinal Keith O'Brien admits and apologises for sexual misconduct The Guardian, 3 March 2013. Va dir que volia retirar-se definitivament de la vida pública de l'Església. L'arquebisbe Philip Tartaglia, el successor temporal a O'Brien, va dir que la "credibilitat i autoritat moral" de l'Església havia estat danyada.
Posteriorment març 2013 un ex sacerdot va anunciar la seva intenció de demandar O'Brien, dient O'Brien l'havia tocat i besat quan era un seminarista de 19 anys, en la dècada de 1980.
O'Brien va ser acusat a més de tractar de temptejar un sacerdot el 2003 a Roma, en una festa de begudes per celebrar la seva promoció a cardenal. També va al·legar que O'Brien havia estat en una relació física durant molt temps amb un dels reclamants. Se suposa que O'Brien es va mantenir relacions sexuals fins al 2009 com a mínim.
O'Brien es va enfrontar a acusacions d'una "cultura d'amiguisme" dins de la seva diòcesi i que això li va fer menys probable que desafiar els sacerdots als quals havia fet progressar.
A la primavera de 2015 The Glasgow Herald va informar d'acusacions que en almenys 40 casos es va encoratjar als clergues joves a deixar O'Brien escoltar les seves confessions, i l'acte religiós es va utilitzar per al contacte sexual. Es va al·legar que era sabut que O'Brien era gai, però suposadament havia resistència a acceptar les accions d'O'Brien com un depredador sexual.Disgraced Cardinal Keith O'Brien facing fresh accusations of sexual misconduct Cardinal Keith O’Brien abuse ‘dated back to 1985’ Les víctimes d'abusos sexuals d'O'Brien va sentir-se incapaces de queixar-se perquè dins l'Església només un Papa havia estat capaç de disciplinar un cardenal.Catholic church in Scotland asks forgiveness from child abuse victims Després de la publicació de l'Informe McLellan en 2015 Andrew McLellan va dir tractament d'O'Brien de l'Església va mostrar que el secret segueix sent una "part important de l'atmosfera" dins de l'Església.Catholic Church apologises to victims of abuse
La resposta de l'Església El 27 abril 2013 The Scotsman va informar que el cardenal Marc Ouellet encapçalaria una investigació sobre O'Brien, i que el nomenament dels bisbes escocesos s'havia aturat fins que es va completar la investigació. Això contradiu un altre informe que suggereix que el Vaticà no celebraria una investigació formal o publicar qualsevol informe oficial perquè "L'Església no funciona d'aquesta manera." No s'havia pres una decisió per degradar o laïcitzar O'Brien.