El Teatre d'operacions d'Àfrica va ser l'escenari de les batalles realitzades a Àfrica entre les forces de la Triple Entesa i les de les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial.
El teatre africà de la Primera Guerra Mundial se subdivideix en una sèrie de campanyes, geogràficament separades, amb l'objectiu de conquerir les colònies de l'Imperi alemany. En particular, les accions militars es van realitzar a Togolàndia, Kamerun, Àfrica Oriental Alemanya i Àfrica Sud-occidental Alemanya, que es van lliurar entre la Schutztruppe (força de protecció) i els moviments de resistència locals, contra les forces de l'Imperi Britànic, França, Bèlgica, Portugal i Itàlia. Les colònies alemanyes van ser ocupades pels exèrcits de l'Entesa en els dos primers anys de la guerra amb l'excepció d'Àfrica Oriental, que es va mantenir fins al novembre de 1918.
Altres accions limitades van tenir lloc al nord d'Àfrica, junt amb rebel·lions locals contra el domini colonial europeu instigades pels imperis alemany i otomà.
Antecedents
Les colònies alemanyes africanes van ser adquirides durant la dècada de 1880 i no estaven ben defensades. A més, van ser envoltades per territoris controlats per l'Imperi Britànic, França, Bèlgica i Portugal.
esquerra|miniatura|Colònies alemanyes, 1914 Les forces militars colonials d'Àfrica eren relativament petites, mal equipades i s'havien creat per a mantenir l'ordre intern, en comptes de per a dur a terme operacions militars contra altres forces colonials. La major part de la guerra europea a Àfrica durant el segle s'havia dut a terme en contra de les societats africanes per a esclavitzar la gent i conquerir el territori.
A la Conferència de Berlín de 1884 es va decidir que les colònies europees a Àfrica fossin neutrals si esclatava una guerra a Europa; el 1914 cap de les potències europees tenien plans per a desafiar als seus rivals pel control de les colònies d'ultramar. Quan la notícia de l'esclat de la guerra va arribar als colons europeus a Àfrica, van demostrar poc entusiasme en comparació amb els habitants de la metròpoli. Un editorial de lEast African Standard del 22 d'agost, va sostenir que els europeus que s'estaven a Àfrica no havien de lluitar entre si, però que havien de col·laborar per a mantenir la repressió de la població indígena. La guerra era en contra dels interessos dels colons blancs perquè eren pocs en nombre, moltes de les conquestes europees eren recents, inestables i funcionaven a través d'estructures locals de poder existents, i l'organització del potencial econòmic d'Àfrica amb fins de lucre per a Europa era recent.
El 5 d'agost de 1914, a la Gran Bretanya, el Committee of Imperial Defence (Comité de Defensa Imperial) va establir el principi que s'havia de garantir el domini dels mars, i que només podrien ser considerats objectius si podien ser assolits amb les forces locals i si l'objectiu ajudava a la prioritat de mantenir les comunicacions marítimes britàniques. Les guarnicions de l'exèrcit britànic a l'estranger van tornar a Europa en una «Concentració Imperial». Es van considerar importants els atacs contra les estacions de ràdio i magatzems de carbó alemanys per a aclarir els mars de corsaris alemanys. Els objectius a Tsingtao a l'Extrem Orient, Lüderitz, Windhoek, Douala i Dar es Salaam a l'Àfrica, i una estació de ràdio alemany a Togolàndia, eren vulnerables contra els atacs de forces locals o aliades.
Nord d'Àfrica
Els senussi de Líbia es van posar de part de l'Imperi Otomà contra l'Imperi Britànic i el Regne d'Itàlia. El 14 de novembre de 1914, el sultà otomà va proclamar el Gihad i va tractar de crear una distracció per a treure les tropes britàniques de la campanya del Sinaí i Palestina. L'estat italià desitjava preservar els èxits aconseguits en la guerra ítalo-turca. La campanya dels Senussi va tenir lloc al nord d'Àfrica, des del 23 de novembre de 1915 fins al febrer de 1917.The 15th Ludhiana Sikhs and the Senussi.The Egyptian Western Desert, novembre 1915 to febrer 1916
Més a l'oest, els habitants de les zones recentment conquistades o confiscades a l'Imperi Otomà per les potències europees van explotar les condicions inestables causades per la guerra a Europa per a recuperar el control de les seves terres. Van tenir lloc aixecaments al Marroc i Níger contra els colons francesos, alguns dels quals van perdurar enllà de la Primera Guerra Mundial.
Al Sudan, les hostilitats van tenir lloc entre els anglo-egipcis contra el sultà de Darfur, perquè els britànics van creure que el sultà tenia la intenció d'envair Egipte, sincronitzat amb les operacions dels senussi a la frontera occidental. Les operacions pels britànics es van dur a terme amb un petit nombre d'homes equipats amb vehicles de motor, aeronaus i ràdio, que van multiplicar la seva eficàcia i els van permetre sovint sorprendre els seus enemics per la velocitat de les seves maniobres.
La guerra dels Zaian, 1914 - 1921
La Guerra dels Zaian es va lliurar entre França i la Confederació Zaian de les tribus amazigues del Marroc entre 1914 i 1921. miniatura|esquerra|Tropes franceses enMarràqueix, 1912 Marroc era un protectorat francès des del 1912 i l'exèrcit francès es va estendre la influència francesa cap a l'est a través de les muntanyes de l'Atles Mitjà, cap a l'Algèria francesa. El Zaians, dirigits per Mouha ou Hammou Zayani, van perdre ràpidament les ciutats de Taza i Khenifra però van reeixir infligir nombroses baixes als francesos, que van respondre mitjançant l'establiment de grups mòbils, formacions de tropes combinades que barrejaven regulars i irregulars d'infanteria, cavalleria i artilleria.
El 1914 els francesos tenien 80.000 tropes al Marroc. Dos terços es van retirar entre 1914 i 1915 per a lluitar a França, i més de 600 soldats francesos van morir en la batalla d'El Herri el 13 de novembre de 1914.
Lyautey, el governador francès, va reorganitzar les forces i va desplegar una política ofensiva en lloc d'una de defensa passiva. Els francesos va conservar la major part del seu territori, malgrat el suport financer de les Potències Centrals a la Confederació Zaian i de les incursions que va causar grans pèrdues a les tropes franceses.
La campanya dels Senussi, 1915 - 1917
El 6 de novembre, el submarí alemany U-35 va torpedinar i enfonsar el vaixell HMS Tara en la badia de Sallum. Mentre estava a la superfície, l'''U-35 va enfonsar el vaixell canoner de la guàrdia costanera Abbas i va danyar greument al Nur el Bahr amb el seu canó de coberta.
El 14 de novembre, els senussi van atacar una posició egípcia a Sallum. A la nit del 17 de novembre, un grup de senussi van obrir foc a Sallum mentre un altre va tallar la línia de telègraf de la costa. Durant la nit següent, uns tres cents muhafizia van ocupar un monestir a Sidi Barrani, a 75 km més enllà de Sallum. A la nit del 19 de novembre, un guardacostes va ser assassinat. El 20 de novembre, va ser atacat un lloc d'Egipte, a 48 km a l'est de Sallum. Els britànics es van retirar de Sallum cap a Marsa Matruh, a 190 km més a l'est, on havia una base amb millors instal·lacions i es va crear la Western Frontier Force (la Força Fronterera Occidental).
miniatura|Senussi dirigint-se cap a Egipteper a lluitar contra els britànics L'11 de desembre, una columna britànica que va ser enviada a Duwwar Hussein, va ser atacada en la carretera de Marsa Matruh-Sallum pels senussi. El reconeixement va continuar i, el 13 de desembre, els britànics van ser atacats de nou a Wadi Hasheifiat. Els britànics van tornar a Marsa Matruh el 25 de desembre i posteriorment van fer un avanç durant la nit per a sorprendre els Senussi. A Wadi Majid, els senussi van ser derrotats, però van ser capaços de retirar-se cap a l'oest. Un reconeixement aeri va trobar més campaments senussi a la rodalia de Marsa Matruh, a Halazin, que van ser atacats el 23 de gener. Els senussi es van retirar amb habilitat i després van tractar d'envoltar els flancs britànics; aquests van ser empesos cap enrere, però el centre va poder avançar i va derrotar el cos principal dels senussi, que de nou es van retirar.
Al febrer de 1916, la Western Frontier Force va ser reforçada i una columna britànica va ser enviada a l'oest, al llarg de la costa, per tornar a capturar Sallum. Un reconeixement aeri va descobrir un campament senussi a Agagia, que va ser atacat en la batalla d'Agagia, el 26 de febrer. Els senussi van ser derrotats i es van retirar, però van ser interceptats pel Dorset Yeomanry; el Yeomanry va fer una càrrega a través del camp obert, reforçat pel foc de metralladores i de fuselleria. Els britànics van perdre la meitat dels seus cavalls i 58 dels 184 homes, però van impedir que els senussi fugissin. Jaafar Pasha, el comandant de les forces senussi a la costa, va ser capturat i el 14 de març de 1916, les forces britàniques van recuperar Sallum.
L'11 de febrer de 1916, els senussi i el sàyyid Àhmad aix-Xarif van ocupar l'oasi de Bahariya, que després va ser bombardejat per avions britànics. Al mateix temps, els senussi van ocupar l'oasi de Farafra i al 27 de febrer es van traslladar a l'oasi de Dakhla. Els britànics van respondre en formar la Southern Force (Força Sud) a Bani Suwayf. Els oficials egipcis de l'oasi de Kharga es van retirar i va ser ocupat pels senussi, fins que es van retirar sense ser atacats. El britànics va tornar a ocupar l'oasi el 15 d'abril i van començar a ampliar la terminal del tren lleuger de l'oasi de kharga fins a l'oasi de Moghara. El Imperial Camel Corps australià patrullava amb camells i automòbils lleugers Ford per a tallar la retirada dels senussi a la vall del Nil. La guarnició senussi va detectar els preparatius per a atacar l'oasi de Bahariya i es va retirar a l'oasi de Siwa a principi d'octubre. La Southern Force va atacar els senussi a l'oasi de Dakla (17-22 d'octubre), i els senussi es van retirar a la seva base a Siwa.
El gener de 1917, una columna britànica formada per la Brigada de vehicles lleugers blindats, amb automòbils Rolls-Royce blindats, i tres patrulles cotxes lleugers, va ser enviada a Siwa. El 3 de febrer, els vehicles blindats van sorprendre els senussi a l'oasi de Girba i els van fer front. Siwa va ser ocupat el 4 de febrer sense oposició. Els britànics van fer una emboscada al pas de Munassib', però no va tenir èxit degut al cingle massa vertical per als vehicles blindats. Els cotxes lleugers van poder baixar el cingle i van capturar un comboi el 4 de febrer. L'endemà, els senussi de Girba van ser interceptats, però es van situar a un lloc on els cotxes no van poder arribar i després van avisar a la resta dels senussi. La força britànica va tornar a Marsa Matruh el 8 de febrer, i el sàyyid Àhmad es va retirar cap a Al-Jaghbub.
Les negociacions entre el sàyyid Idrís i els anglo-italians que havien començat a final de gener, es van accelerar per la notícia de la derrota senussi a Siwa. El 12 d'abril, a Akramah, el sàyyid Idrís va acceptar els termes de pau dels britànics.
La campanya de Darfur, 1916
L'1 de març de 1916, van començar les hostilitats entre el govern sudanès i el sultà de Darfur.
miniatura|esquerra|Localització del Sultanat del Darfur