El Museu Arqueològic de Son Fornés recull l'exposició de les comunitats que visqueren al jaciment de Son Fornés des d'èpoques prehistòriques. És establert en el Molí des Fraret, un antic molí fariner al nord-est del nucli urbà del municipi de Montuïri, a la comarca d'Es Pla de Mallorca en un punt adjacent al camí vell de Sant Joan.
Des de 2022 es fan reformes a les cases de la possessió de Son Fornés, que hauria d'acullir a la darreria de 2025 el nou museu. Aquest nou espai tindrà 2.300 m² de superfície museïtzada que inclou el talaiot més gran de Mallorca.
El Molí des Fraret link=undefined|miniatura|Vista exterior del Molí des Fraret, seu del Museu Arqueològic de Son Fornés|esquerra El molí, també anomenat Molí d'en Guillem Fraret o Molí des metge Fraret segons referències orals, està envoltat per terrenys de cultiu al vessant nord del turó del Velar de Sa Torre, que delimita el nucli urbà de Montuïri per la part de gregal.
Una paret seca circumda l'exterior del molí que conforma un recinte poligonal de planta irregular, en el qual hi ha un pou, diverses piques de pedra tallades i pedrissos (bancs de pedra) on els qui anaven a fer la farina esperaven el seu torn; així mateix, té a més un corral de figueres de moro, un antic garrover, un ullastre, magraners i figueres.
Tipus de molí Es distingeixen tres tipus de molí per fer farina: el de vent (on el vent fa girar les moles), el d'aigua (on és aquesta qui genera energia per moure les moles) i el de sang (on són els animals qui mouen les moles per tracció).
El Molí des Fraret és un molí de vent fariner; concretament, és un molí amb casa d'un pis, la construcció dels quals es sol situar entre els segles i .
És un edifici integrat format per la torre i la casa del molí, que servia d'habitatge al moliner ila família. Aquesta està formada per dues naus de volta de canó a les quals s'annexa una construcció de planta rectangular coberta per dos aiguavessos, on antigament s'hi havia la portassa, l'estable i la cuina.
La torre descansa sobre la roca natural; està construïda amb pedres irregulars i morter de ciment i té una alçada de set metres (des de l'envelador) i un diàmetre de quatre metres. A l'interior no s'hi conserva cap nivell original, tan sols les jàsseres d'alzina que suportaven les moles, per sobre les quals s'hi construí una estructura de ferro per tenir accés al mirador. Una porta a la base de la torre comunica amb el que avui és el museu.
A l'interior de la torre hi ha una escala de caragol que arrenca a la part baixa de la torre i condueix fins a la cúpula; a mitjan escala hi ha una porta que s'obre al sostre del molí.
La cúpula és cuneïforme i disposa de finestrons a la base. L'eix del molí té una llargària de 4m i pesa uns 400 kg, incloent l'estrella; en total subjecta sis antenes de 7 m de llarg, el conjunt de les quals pesa 720 kg.
Història Des del es té constància d'un molí de vent a Montuïri, i la majoria dels que hi ha actualment al poble es construïren entre els segles i . L'any 1830 hi n'hi havia vint-i-u, més els de les possessions. Els molins es troben en solitari o bé en un conjunt a la zona alta del poble, per poder agafar bé el vent, com és el cas del barri «El Molinar» on es construïren en teringa. El Molí des Fraret és al costat del Molí de Sa Torre, però no formava part de cap conjunt de molins.
Entre mitjan fins a la primera meitat del el molí va pertànyer a la família Verger, àlies Fraret. La primera notícia de la relació d'aquesta família amb el molí és del 1760, quan consta que Joan Verger "Fraret" n'era el propietari, mentre que la darrera és del 1863 quan hi vivien cinc persones, entre elles Joan Verger "Fraret" que n'era el moliner, com el seu avantpassat; les fonts orals informen que Bernat Fraret fou el següent propietari.
Els darrers habitants del molí foren la família Cerdà, de can Lloret, que abandonaren l'edifici a principi dels anys setanta del , i cap d'ells recordava haver vist funcionar mai el molí durant la seva estada, sinó que just servia d'habitatge. Comptava amb una habitació, una cuina, una habitació que feia de rebost i un petit quartet sense finestres i molt petit on hi havia una pica molt grossa; també hi havia una escala que duia a la sala.
Des d'octubre de 1990 és propietat de l'Ajuntament de Montuïri.
Tant el molí com els edificis annexos van ser restaurats entre gener de 1994 i abril de 1996 per l'Escola-taller de restauració del patrimoni gestionada pel Servei Fodesma del Consell de Mallorca en col·laboració amb l'INEM/FSE i l'Ajuntament de Montuïri. A la primeria del 1998 el taller de restauració de molins del Consell de Mallorca hi instal·là el capell i l'antenada. L'any 2002 el greu temporal que afectà l'illa de Mallorca va causar desperfectes importants a l'estructura aèria, i l'antenada que va ser destruïda. El capell i l'antenada van ser reconstruïts l'any 2010 en el programa de restauració del medi rural.
El Museu Història L'any 1999 es va crear la Fundació Son Fornés, per a nvestigar, preservar i divulgar les troballes fetes al jaciment. El 1r de juny del 2001 el Museu Arqueològic de Son Fornés hi obrí les portes amb una exposició sobre les comunitats que visqueren a Son Fornés des d'èpoques prehistòriques.
A partir de l'any 2008, la fundació es va dissoldre i la gestió del Museu va ser compartida per Ajuntament de Montuïri i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El Molí des Fraret alberga també un centre de recerca del Grup de recerca d'Arqueoecologia Social Mediterrània (ASOME) vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. La direcció científica del grup recau en Vicenç Lull, Rafa Micó, Cristina Rihuete i Roberto Risch.
El 2022 van començar les obres de reforma de les cases de Son Fornés, una possessió del . És previst que a la darreria de 2025 s'hi traslladin les col·leccions que són al molí. Aquest nou emplaçament, ha d'unificar el jaciment, el museu i els laboratoris de recerca. Conté a més, una gran sala polivalent que servirà a dinamització cultural.
L'exposició permanent El Museu de Son Fornés té cinc espais expositius. En el primer espai s'hi recull l'emplaçament espacial i temporal del jaciment de Son Fornés a través de plafons i de banderoles sincròniques de les diferents fases d'ocupacióvers altres zones del món per tal que el visitant es pugui situar abans de fer la visita. Així mateix, s'hi exposa la trajectòria de les excavacions des que s'iniciaren el 1975 fins a l'actualitat.miniatura|esquerra|Sala talaiòtica|243x243px
Sala talaiòtica (900-550 a.n.e.) És l'espai expositiu més ampli. De manera interactiva el visitant es pot apropar a la vida quotidiana de la comunitat de Son Fornés d'època talaiòtica i entendre la complexitat d'aquest període. S'hi exposa la ceràmica que feien, i s'hi explica com s'organitzaven, com es construïen els talaiots en aquesta etapa alhora important i enigmàtica de la prehistòria balear.
Sala posttalaiòtica (550 - 250 a.n.e.) miniatura|esquerra|Sala posttalaiòtica|245x245px
S'hi exposen els materials més significatius documentats a Son Fornés d'aquest període que precedeix la caiguda en desús dels talaiots i la fi del mode d'organització social que havia funcionat durant l'època talaiòtica. Bales de foner, denes de collaret i anells de bronze exemplifiquen entre altres el canvi de paradigma d'aquest moment i el nou esquema organitzatiu de la mà dels foners, guerrers especialitzats en el maneig de la fona o la bassetja que tanta importància van tenir en la dinàmica històrica del moment i que han romàs en l'imaginari balear com a figures enigmàtiques de la història de les Gimnèsies.miniatura|Punxons de ferro amb mànec d'os i dena de pasta de vidre blava
Sala clàssica/romana (250 a.n.e. - 100 d.n.e.) miniatura|esquerra|Sala d'època clàssica o romana|246x246px
La sala d'època clàssica o romana mostra les proves de la intensificació de l'arribada de productes forans consumits per la comunitat de Son Fornés, així com els canvis i les transformacions del jaciment en aquest període, dins les dinàmiques que patí l'arxipèlag en el moment que caigué sota l'òrbita romana amb l'ocupació de les tropes de Cecili Metel.
miniatura|Àmfora romana d'Orient amb l'escriptura ΧΜΓ (Khriston Maria Genna).
Una mostra dels contenidors amfòrics trobats al jaciment presideix les importacions ceràmiques d'arreu de la mediterrània, així com la proliferació d'objectes de metall i l'exposició de l'única mostra de restes humanes que recull el museu, com és l'enterrament d'una dona jove i el seu fill que es va documentar a Son Fornés d'aquesta època.
Sala medieval (segles )
miniatura|esquerra|Sales d'època clàssica i medieval|246x246px
Si bé és la més petita, recull una de les peces més enigmàtiques del museu, com és una àmfora romana d'Orient amb la inscripció en pintura vermella les lletres gregues X M G, que corresponen a l'expressió abreujada "Xriston Maria Genna", traduïble com «Maria va concebre Crist»; consisteix en una consigna de la doctrina religiosa nestorianista (declarada herètica pel cristianisme i segons la qual en Crist s'unien dues persones, una divina i una altra humana), que arribà a Son Fornés des de Constantinoble.
Així mateix, la torre del molí és adaptada per acollir una ataifor (un plat islàmic) del documentada al jaciment i que el 2014 va ser exposada al Louvre en l'exposició temporal Le Maroc médiéval. Un empire de l'Afrique à l'Espagne.
miniatura|Ataifor del documentada al jaciment de Son Fornés
Activitats El Museu Arqueològic de Son Fornés ofereix un programa educatiu per al públic escolar. També organitza visites guiades per a tots als públics. El mateix museu i organitzacions locals hi organitzen esdeveniments culturals coma ara teatre, música, poesia, cinema o fotografia entre altres.
Referències
Bibliografia AMENGUAL NICOLAU, P.M. (2005). Son Fornés, les restes d'una comunitat mil·lenària. Bona Pau, Montuïri. DL: PM 651-2005 ARAMBURU-ZABALA HIGUERA, J. (1998). El patrón de asentamiento de la cultura talayótica de mallorca, El Tall Editorial. Associació d'Amics dels Molins de Mallorca, Inventari de molins fariners de vent: sn. 1989-1991. Relació dels noms dels propietaris des de 1760 fins a 1863. AAVV. Història de les Illes Balears. (2004) Ed.62. Tom II i III BRITISH ARCHAEOLOGYCAL REPORTS, International Series, 209, Oxford. BRITISH ARCHAEOLOGYCAL REPORTS, International Series, 229. Chapman, R.W., Waldren, W.H. y Kennard, R.C. (eds) Oxford. GARRIDO, C., ARAMBURU, J. Y SASTRE,V. (1994). Guía arqueológica de Mallorca. Desde la Prehistoria a la Alta Edad Media (1994). Palma. . DL: B-35.534-1994 GELABERT, L.(2013). Circulació i consum de mercaderies a la Prehistòria Balear. El cas de Son Fornés (Mallorca) a partir de la materialitat amfòrica, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria. . DL: B-15945-2013 GILI, S., LULL, V. y RIHUETE, C.(1996). Les Illes Balears dels Orígens al s. VII cal ANE, Història, Societat i Cultura dels Països Catalans, Vol. 1. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 196-219. . DL: B-30.568-1995. GILI, S. (1995). Territorialidades de la Prehistória Reciente Mallorquina. Universitat Autònoma de Barcelona. . DL: B-25321-2 MAYURQA (2009-2010). Ediciones UIB. ISSN 0301-8296 HISTORIA DE LAS ISLAS BALEARES. MALLORCA I MENORCA EN LA EDAD DEL HIERRO, Vol 2. El Mundo-El Día de Baleares, Palma. DL: PM-1944/2006
LULL, V., MICÓ, R, PALOMAR, B., RIHUETE, C. i RISCH, R. (2008). Cerámica talayótica. La producción alfarera mallorquina entre ca.900 y 550 antes de nuestra era, Col·lecció d'Arqueologia Social Mediterrània, n 1, Ediciones Bellaterra, Barcelona. . DL: B.35.504-2008 MEMÒRIA DEL PATRIMONI CULTURAL, (2008). Arqueologia de Subsòl. Conservació/Restauració 0101. Consell de Mallorca Departament de Cultura i Patrimoni. MEMÒRIA DEL PATRIMONI CULTURAL 10-11, Consell de Mallorca, Palma. . MIRALLES, J.(1995). Un poble, un temps, Miquel Font Editor, Mallorca. . DL: 460-1995