El conflicte de la regió del nord de Mali és un conflicte armat que va tenir lloc entre el mes de gener del 2012 fins a l'alto el foc signat el 19 de febrer de 2015 a l'Alger, tot i que els atacs no van cessar completament, i es va reactivar

El conflicte té com a actors principals els pobles tuaregs i grups islàmics fonamentalistes de la regió d'Azauad del desert del Sàhara, que pretenen la separació contra el govern de Mali. Conduïda inicialment pel Moviment Nacional de Liberació d'Azauad (MNLA), la més recent encarnació d'una sèrie de revoltes de poblacions nòmades tuaregs que remunta com a mínim a 1916, contra l'exploració del sòl per multinacionals europees i estatunidenques. http://www.jmpmali.com/html/miningandpetroleum.html L'MNLA va ser format per antics rebels amb un nombre significant de combatents tuaregs fortament armats que lluitaven pel Consell Nacional de Transició o per l'Exèrcit de Líbia durant la Guerra Civil de Líbia. http://thinkafricapress.com/mali/causes-uprising-northern-mali-tuareg

Inici de les hostilitats

Segons Stratfor, els primers atacs es donaren a Ménaka el 16 i 17 de gener. El 17 de gener hi hagué atacs a Aguelhok i Tessalit. El govern de Mali digué que havia recuperat el control de les tres ciutats l'endemà. El 24 de gener els rebels reprengueren Aguelhok quan l'exèrcit quan l'exèrcit malià es quedà sense munició. L'endemà el Govern de Mali va tornar a recapturar la ciutat.

El dia 22 de març, el president constitucionalment escollit Amadou Toumani Touré va ser deposat per un cop d'estat promogut pels militars contraris a la conducta del govern durant la resolució de la crisi, havent passat només un mes de les eleccions presidencials. Els militars rebels, sota la bandera del Comitè Nacional per a la Restauració de la Democràcia i de l'Estat (CNRDE) van suspendre la constitució de Mali, encara que aquesta acció hagués estat revertida el dia primer d'abril. A conseqüència de l'estabilitat política que hi ha sorgit, les tres majors ciutats del nord de Mali -Kidal, Gao i Timbuktu- van ser preses pels rebels tuaregs. http://www.aljazeera.com/news/africa/2012/03/201232251320110970.html El 5 d'abril, després de la captura de Douentza, l'MNLA va afirmar que havia atès els seus objectius i va cancel·lar la seva ofensiva. L'endemà, la independència d'Azauad va ser proclamada vers Mali.

Conflicte entre tuaregs i islamistes En un inici l'MNLA va rebre el suport del grup islàmic Ansar Dine. Després que els militars de Mali van veure's expulsats d'Azawad, l'Ansar Dine va començar imposant la xaria. L'MNLA i els islàmics es van esforçar de conciliar les seves visions conflictives per tal de construir el nou estat pretès. Després de la retirada de les forces governamentals malianes de la regió, els antics cobel·ligerants Ansar Dine, MOJWA i el MNLA aviat es van trobar en conflicte tant entre ells com amb la població. Els enfrontaments van començar a augmentar entre el MNLA i els islamistes després que fracassés un intent de fusió, malgrat la signatura d'un tractat pel repartiment del poder.

Després de les sancions econòmiques i un bloqueig per la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (ECOWAS) al país, es va signar un tractat negociat a Burkina Faso pel president Blaise Compaoré sota els auspicis de l'ECOWAS, pel qual Amadou Sanogo cedeix el poder a Dioncounda Traoré per assumir la presidència en una capacitat interina fins que es realitzin eleccions.

El 24 de setembre del 2012 el president Traoré i el primer ministre Cheick Modibo Diarra es van dirigir al secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Moon amb l'objectiu de demanar que una força militar internacional ajudés l'Exèrcit de Mali a recuperar el control d'Azawad.

França va intervenir militarment el 2013 amb l'Operació Serval. L'1 de juliol de 2013, d'un total futur de cascs blaus de França i de la Missió Internacional Africana de Suport al Mali (AFISMA) es va fer càrrec oficialment de patrullar el nord del país conformant la Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA). La força va ser la tercera força de manteniment de la pau de l'ONU més gran en funcionament al món. El 13 de juliol de 2014, Jean-Yves Le Drian va anunciar que l'operació Serval havia complert la seva missió i que havia acabat, i que l'Operació Barkhane la substituïa per combatre el terrorisme a tota la regió del Sahel.

Alto el foc L'alto el foc entre les parts fou signat el 19 de febrer de 2015 a l'Alger, tot i que els atacs no van cessar completament.

El març de 2017 Al-Qaeda al Magrib Islàmic, Al-Mourabitoun, Ansar Dine i el Front d'Alliberament de Macina es van fusionar sota el lideratge d'Iyad Ag Ghali, en una organització anomenada Jama'at Nasr al-Islam wal Muslimin.

Intensificació de les hostilitats El 13 de febrer de 2020, les forces governamentals de Mali van tornar a Kidal després de sis anys, el 6 d'abril, els militants van atacar una base militar a la ciutat gaoesa de Bamba, matant almenys 25 soldats malians, el 24 d'abril al 27 d'agost es van produir una sèrie d'atacs a la regió de Mopti i el 5 de juny de 2020 el govern francès va informar que Abdelmalek Droukdel, líder d'Al-Qaida del Magrib Islàmic i els membres del seu cercle més proper, havien estat assassinats per les seves forces en una operació al nord de Mali dos dies abans.

Les protestes a Mali iniciades el 5 de juny de 2020, amb els manifestants demanant la renúncia del president Ibrahim Boubacar Keïta disgustats amb la gestió de la insurgència, la suposada corrupció del govern i una economia que trontollava, i el 18 d'agost de 2020 tingué lloc un primer cop d'estat, traslladant tot el poder a un govern civil transitori amb forta representació militar, presidit pel militar retirat Bah Ndaw, i un segon cop d'estat el 24 de maig de 2021 en el que l'exèrcit va detenir Bah Ndaw i el seu primer ministre, Moctar Ouane, hores després que anunciessin la formació d'un nou govern transitori dissenyat per Ndaw i Ouane que incorporava finalment membres de la Unió per la República i la Democràcia (URD), sense tenir en compte l'opinió de Assimi Goita, vicepresident de la transició.

Després dels cops militars el país va trencar els llaços amb el seu antic governant colonial, França, va expulsar les forces franceses, va fer fora la missió de manteniment de la pau de les Nacions Unides

L'agost de 2023 van sorgir tensions entre el govern malià i els independentistes després de les atrocitats del govern malià i del Grup Wagner aliat contra civils, que van culminar l'11 d'agost de 2023, quan els combatents del CSP-PSD es van enfrontar amb Mali i Wagner pel control de l'antiga base de la MINUSMA a Ber, que la MINUSMA ni tan sols havia acabat d'evacuar. L'exèrcit va prendre possessió del campament dos dies després, després que marxessin els últims membres de la MINUSMA. Al setembre, el CSP va atacar llocs avançats de l'exèrcit al nord i al centre de Mali i en resposta, l'exèrcit i els seus aliats de Wagner van dur a terme atacs aeris contra posicions insurgents i desplegant tropes i avions de combat en diversos punts del nord.

Entre agost i setembre de 2023, el viceministre de Defensa, el general Iunus-bek Ievkúrov, va visitar diversos països africans, entre ells Mali, Líbia, Algèria, la República Centreafricana, Níger i Burkina Faso en els que es va plantejar una nova etapa de cooperació militar amb Rússia per la lluita contra el terrorisme i els grups paramilitars, reemplaçant el grup Wagner per la nova Africa Corps.

Trencament de l'Acord de Pau d'Alger de 2015 El 25 de gener de 2024 el govern militar liderat per Assimi Goita va abandonar l'Acord de Pau d'Alger de 2015 reactivant els combats al nord.

El 30 de novembre de 2024 el Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad (MNLA), l'Alt Consell per a la Unitat d'Azawad (HCUA) i part del Moviment Àrab d'Azawad (MAA) i el Grup d'Autodefensa Tuareg Imghad i Aliats (GATIA), després de la dissolució del Marc Estratègic Permanent es van fusionar en el Front d'Alliberament d'Azawad (FLA).

El 25 d'abril de 2026 els Jama'at Nasr al-Islam wal Muslimin i el FLA van atacar coordinadament posicions estratègiques governamentals, i els rebels tuaregs van acordar amb l'Africa Corps la seva retirada de Kidal. Els atacs van arribar a Bamako, incloent l'aeroport internacional i la base militar de Kati, on va morir el Ministre de Defensa, general Sadio Camara.

Referències