La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial. El lloc on s'obtenen els minerals s'anomena mina, trobant mines a cel obert i subterrànies. Actualment, també s'engloba dins de la mineria el concepte mineria urbana.
Els minerals recuperats per la mineria inclouen metalls, carbó, pedres precioses, pedra calcària, guix, sal gemma, potassa, grava o argila, entre d'altres. La mineria és una activitat necessària per obtenir la majoria dels materials que no poden conrear-se mitjançant processos agrícoles, o crear-se artificialment de manera viable en un laboratori o fàbrica. L'activitat minera, en un sentit més ampli, inclou l'aprofitament de qualsevol recurs no renovable, com el petroli, el gas natural, o fins i tot l'aigua.
Els processos miners impliquen la prospecció de jaciments, l'anàlisi del potencial de benefici d'una mina proposada, l'extracció dels materials desitjats i la recuperació final del terreny després del tancament de la mina.
Història La següent distribució o ordenació històrica es fa d'acord amb les necessitats de l'ésser humà per a construir i utilitzar noves eines, com també dels materials i les tècniques emprades.
Paleolític De fa 2,5 milions d'anys fins al 8000 aC. Les primeres traces es troben a la Conca del riu Omo, a Etiòpia (2,4 milions d'anys) i a Tanzània (2 milions d'anys). Trobem la presència d'eines formades per nuclis de basalt, silici i quars a les quals se'ls donava forma a base de cops, per tal de produir despreniments de llesques, i així obtenir eines que tallaven. Es comença a descobrir que certes roques tenen característiques adients per a ser modificades.
Les primeres eines fetes de roca amb una forma preestablerta són de fa 1,5 milions d'anys, i tenien una certa simetria i estaven treballades per les dues cares, la qual cosa exigia materials de molt bona qualitat. Entre les roques més comunes consten les quarsites i obsidianes (vidre volcànic) i el sílex.
Fa 200.000 anys a Europa, al pròxim orient i a Àfrica es comencen a descobrir dissenys d'eines més refinades, de millor qualitat, i més productives. S'obtenen fulles molt afilades fetes de sílex principalment. Aquesta millora a les eines dona peu al fet que els homínids comencin a establir-se a certs territoris, donant lloc a una forma de vida més sedentària.
Es dona una dualitat entre el sedentarisme i l'obtenció de materials de bona qualitat, no tots els materials són iguals i no sempre es troben a la vora; comença una intensa recerca de materials.
A causa del pes de les roques, no sempre era possible transportar-les i comencen a treballar amb les eines al lloc d'extracció. Com més eines feien falta més costava trobar bons materials a la superfície terrestre i d'aquesta manera, es comencen a extreure blocs de sílex de la terra, i així comença la mineria a Europa occidental. Les mines més importants de sílex a Espanya es troben a Madrid, les quals tenen forma de pou amb una profunditat de fins a 7,35 m i un diàmetre d'1,4 a 2,1 m i es poden observar petites restes d'excavacions laterals.
Neolític Va ser en aquesta època quan la pràctica de la mineria subterrània assolí importància i aparegueren les primeres grans explotacions mineres. Moltes d'elles estan localitzades a la plana central i al sector nord-occidental atlàntic d'Europa: Krzemionki (Polònia), Lousberg (Alemanya), Rijckholt (Països Baixos), Spiennes (Bèlgica), Jablines (França) o Grime's Graves (Gran Bretanya). També se'n troben a les regions mediterrànies d'aquest continent: La Defensola (Itàlia), la Venta i Casa Montero (Espanya) i les mines prehistòriques de Gavà (Catalunya).
En tots aquests llocs, la disposició del mineral és generalment horitzontal i l'extracció s'efectuà principalment per mitjà d'una aproximació superior vertical, amb l'ajut de pous més o menys grans, amb petites cambres, nínxols o galeries curtes obertes radialment a la base.
El jaciment de Can Tintorer de les mines prehistòriques de Gavà (Catalunya) són singulars per dos fets. D'una banda, per la considerable complexitat de les seves estructures mineres, amb pous, cambres i galeries, oberts a diferents nivells de profunditat, i connectats entre ells conformant una extensa i densa xarxa subterrània. D'altra banda, pel tipus de material extret: la variscita, un mineral «sumptuós», d'ús ornamental; la resta de mines conegudes, en canvi, estaven dedicades a obtenir primeres matèries «útils», generalment sílex, per a fabricació d'estris.
L'edat dels metalls La mineria de metalls comença amb el coure nadiu (metall quasi pur) el qual es podia treballar a baixes temperatures (300 °C) però té una baixa duresa. 4.000 anys aC neix la mineria a Europa, a l'àrea balcànica, es troben estris de coure amb traces d'arsènic, el qual confereix duresa al metall i s'extreu d'excavacions de 2 a 20 m de profunditat i entre 10 i 80 m de llarg. També hi ha proves de l'ús d'or i plata nadius i ferro meteòric.
Egipcis miniatura|El papir de les mines representa mines al uadi Hammamat i és el mapa més antic conegut d'aquest tipus.
Cap al 3000 aC l'aliatge de coure amb estany dona millors propietats i dona resistència a la corrosió, els egipcis comencen a enviar expedicions al Sinaí i Timna per extreure coure i turqueses de mines superficials, també feien excavacions de fins a 8 m i un cop trobat un nivell que contenia el mineral començaven a excavar túnels, aprofitant millor els recursos. L'or s'extreia de les mines de Núbia, on tractaven les roques amb foc, per poder trencar-les millor i posteriorment es rentava la pols per extreure l'or.
Cal destacar també la necessitat de roques per poder dur a terme les grans construccions, les quals es van obtenir principalment al Sinaí.
És molt importat la forma d'obtenció dels materials, creació i millora dels forns.
Romans i grecs Els grecs necessitaven grans quantitats d'argent, principalment per fer monedes, i van fer grans avanços tecnològics.
L'imperi romà avançà molt en la mineria, amb les millores tecnològiques gregues i la creació d'una indústria ben organitzada. La novetat més gran és la mecanització, s'introdueixen innovacions hidràuliques de procedència grega, així es pot extreure l'aigua de les galeries mitjançant sínies i el caragol d'Arquímedes, la qual cosa era un dels problemes més greus que tenien. D'aquesta manera poden aprofundir fins als 100 metres, mentre que les civilitzacions anteriors no havien sobrepassat els 30 metres; també construeixen aqüeductes per tal de poder transportar l'aigua a les mines, tant per rentar materials com per ajudar en l'extracció de terra.
Hi ha problemes de subministrament d'estany, la qual cosa fa que quedi desplaçat pel ferro, això és possible gràcies a l'evolució dels forns (s'assoleixen majors temperatures, 1530 °C, una temperatura inferior a la de fusió del metall. S'aconsegueix reduir el metall amb carbó vegetal). Amb aquests processos el ferro que s'obté conté grans quantitats d'impureses.
L'expansió de l'imperi romà popularitza el ferro i veu la necessitat d'obtenir altres metalls per forjar monedes, la mineria a península ibèrica era una de les més avançades (or de Córdoba, Lleó i Astúries, Plata de Sierra Morena i Cartagena, coures d'Almeria).
L'activitat minera europea d'entre el 1.100 aC i el 800 dC ha quedat registrada al gel de l'Àrtida.
Edat mitjana i moderna Amb la caiguda de l'imperi roma i la invasió dels àrabs la mineria a la península va quedar gairebé parada i no va haver-hi avenços importants, es van abandonar moltes de les mines.
Amb el descobriment d'Amèrica es comencen a importar metalls del nou món tals com plata, coure i or; no s'incentiva la mineria de la península. A la primeria del començà a ressorgir la mineria començant a exportar metalls a la resta d'Europa. Cap al 1960 destaca la producció de mercuri, urani, potassa, entre d'altres.
Actualitat En començar el , ha sorgit una indústria minera globalitzada amb grans empreses multinacionals. Els pics de minerals i l'impacte mediambiental s'han convertit en una preocupació, considerant el subministrament sostenible de certs minerals com element crític pel desenvolupament d'una regió. Diferents elements, com les terres rares, han començat a augmentar la seva demanda com a resultat de les noves tecnologies que s'estan desenvolupant actualment.
Història de la mineria de Catalunya Bona part de l'activitat minera a Catalunya té els seus antecedents i orígens en el , però no és fins a ple , i especialment en els primers anys del franquisme quan adquireix el seu màxim desenvolupament.
Les explotacions mineres a Catalunya durant el període 1939-1975 representen un destacat paper en el desenvolupament econòmic i industrial durant el període 1939-1975. Aquesta activitat minera incentiva una major diversificació productiva ampliant la varietat de materials explotats, augmentant el nombre d'explotacions de mitjana i petita mida, creant i produint uns importants elements de referència en l'actual paisatge i patrimoni industrial català.
Diversificació dels materials explotats A Catalunya ha existit des de sempre una important activitat minera, fins al punt que actualment continua sent una de les principals zones mineres de l'Europa meridional. La mineria catalana ha estat sempre molt diversa i ha explotat una gran quantitat de recursos geològics i miners, fet que ha permès extraure tota mena de recursos en la major part de la seva geografia.
L'activitat minera ha anat evolucionant des de la mineria metàl·lica, cal mencionar la importància de l'explotació del ferro relacionat amb el sistema metal·lúrgic de la farga catalana, fins a la més recent mineria del carbó, el plom, les sals potàssiques, el guix, les aigües minerals o l'extracció dels àrids.
L'interès per les riqueses minerals de Catalunya no és només degut, i com a conseqüència, al seu gran desenvolupament industrial iniciat a principis del , ja que s'havien començat importants accions en el sector durant els i . En l'activitat d'aquests segles cal mencionar la importància de les pissarres bituminoses descobertes al en les muntanyes del Montsant, la muntanya de sal gemma de Cardona, el ferro de Sant Llorenç de la Muga, el plom de Falset, el coure de Vic, els jaciments i topazis del Montseny o els marbres de Tortosa, entre altres explotacions.
A mitjans del es constitueixen les primeres societats mineres per a l'explotació del carbó a la comarca del Berguedà, convertint aquesta comarca en un referent de la mineria catalana moderna a l'iniciar la seva l'explotació intensiva i la construcció d'una fàbrica de ciment.
Durant la primera meitat del , a més de mines de carbó, es va donar un ressorgiment i explotació dels minerals metàl·lics a través de la mineria subterrània a la zona del Pallars, Pirineus i Priorat. Aquestes activitats han deixat rics exemples del patrimoni de mines de pirita i galena a la zona de Cierco, de coure en Cubillers i Soriguera, de ferro en el Pic de la Màniga, de zinc a la Vall d'Aran o de galena i plom en el Priorat.
A partir de mitjans , dins el paisatge miner català, hem de mencionar quatre elements de rellevància i significació: les mines de sal sòdica i sal potàssica, les mines de carbó, les mines de minerals metàl·lics i les explotacions associades als processos de construcció.
Dins de les explotacions de sals sòdiques i potàssiques destaquen les salines de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), Cambrils (Solsonès) i Vilanova de la Sal (Noguera) a més de la muntanya de sal de Cardona, declarada Patrimoni de la Humanitat, i les importans mines de la Conca potàssica catalana de la comarca del Bages (Súria, Sallent i Balsareny) encara avui dia una de les més importants d'Europa.
Situació actual del paisatge i el patrimoni miner industrial A Catalunya Una protecció patrimonial clàssica unida al paisatge i a l'activitat.