Luciano Xavier Santos (Lisboa, 1734 — Lisboa, 2 de febrer de 1808) fou un organista i compositor portuguès.
Fou organista de Bemposta, músic de cambra de l'infant En Pere (després Pere III) i professor del rei Josep I. es distingí en la música dramàtica i en la religiosa.
A més dels oratoris Isaacco (1763) i La passione de Gesu Christo (1783), va compondre les òperes següents, quasi totes cantades en els teatres d'Ajuda i Queluz. Le grazie vendicate, Gli osti esperide (1764); La danza (1766); Il Paladio conservato (1779); Alcide Albinio (1778); Palmira di Tebe (1781); Erione (1783); Ercole sul Tago (1785); Il re pastore (1793).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 54, pàg. 1161 ()
Categoria:Compositors d'òpera portuguesos Categoria:Compositors portuguesos del Classicisme Categoria:Organistes portuguesos Categoria:Músics lisboetes Categoria:Morts a Lisboa Categoria:Compositors morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1734