miniatura|esquerra|Soldats britànics en battledress (reconstrucció històrica fidel) El battledress ('uniforme de campanya')Literalment 'indumentària de batalla'. Recordem que, en anglès, dress ('vestit', ací en el sentit de 'indumentària') designa el model d'uniforme des del punt de vista de la funció, com es fa en francès amb tenue, en italià amb tenuta i en portuguès amb fardamento. Val a dir que com a terme genèric l'ortografia seria battle dress; la grafia com un sol mot, battledress, és la que designa oficialment aquesta model específic d'uniforme. Curiosament, els exemplars confeccionats als EUA per a l'exèrcit britànic anaven etiquetats com a battle dress. fou el model d'uniforme de campanya reglamentari de les forces armades britàniques entre 1938 i 1961, aproximadament,Només per a climes temperats i freds, però. En climes càlids i tropicals vigiren uniformes més lleugers i frescos: successivament, el khaki drill ('dril caqui') i, a partir de 1943, el jungle green ('verd jungla'). imitat subsegüentment per multitud d'altres exèrcits. La seva línia emimentment pràctica i estèticament innovadora (a base de caçadora i pantaló multibutxaca) suposà una autèntica revolució uniformològica d'abast mundial que trencà amb la línia tradicional (a base de guerrera amb pantalons de tipus civil o amb calçons) i posà les bases de l'estil característic dels uniformes de campanya actuals.
Origen Al llarg dels anys trenta, l'exèrcit britànic emprengué estudis i proves de camp per a dissenyar un nou uniforme de campanya més modern i pràctic amb què substituir el vigent.L'uniforme llavors vigent era el service dress ('uniforme de servei', literalment 'indumentària de servei') de sarja caqui, m. 1902, mundialment cèlebre arran la Primera Guerra Mundial. En la versió de tropa consistia en gorra de plat, guerrera de coll girat i pantalons llargs i rectes duts amb botines i benes. A més de la recerca d'una major eficiència militar, la mirada art déco dels anys trenta, militantment moderna, percebia aquest estil com a depassat. La majoria de prototips es limitava a reformes de detall sobre el service dress vigent, però amb alguna novetat d'interès, com ara un precedent directe del barret de jungla proposat (en 1932-1933) per a substituir la gorra de plat.
En 1937-1938 acabaria imposant-se un uniforme de denim d'un estil radicalment nou, inspirat en la roba esportiva i de lleure llavors de moda: caçadora i pantalons bombatxos. Com a lligadura corresponent es proposava el casquet de caserna, la lligadura militar antonomàstica d'entreguerres arreu del món.En suma, el mateix estil que paral·lelament es generalitzava entre la tropa de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, en la pràctica (malgrat que el reglament prescrivia la guerrera). Algú ha arribat a escriure, en sentit figurat, que foren els soldats de l'Exèrcit Popular els que inventaren el battledress; vegeu: Flores Pazos, Carlos; Recio Cardona, Ricardo. Ejército Popular republicano, 1936-1939: uniformes y pertrechos. Madrid: Almena, 1997. P. 33. La influència mútua hi és del tot improbable, és clar; l'interessant, ací, és constatar la Weltschauung d'època en ple desplegament. miniatura|Típic aspecte del battledress en campanya
Adopció El 1938 començà a produir-se industrialment una versió més sofisticada d'aquest model de prova, ara confeccionada en sarja caqui,La versió de denim caqui (denim overalls, literalment 'peto de denim', tot i ser de dues peces) restà com a uniforme de feineig. Concebut com a sobreuniforme (per a dur per damunt del battledress en feines brutes), el model de feineig (col·loquialment denims) era tan balder que per a dur-lo tot sol calia triar-ne un exemplar diverses talles menor, amb el risc de trobar-se, llavors, amb mànigues i camals massa curts. el qual entre finals de 1938 i al llarg de 1939 començaria a equipar la totalitat de l'exèrcit com a nou uniforme de diari i campanya, sota el nom de battledress (oficialment, battledress, serge, 'uniforme de campanya, de sarja').Sovint se cita el 1937, erròniament, com a data d'adopció oficial del battledress, potser a causa de la datació del nou model d'equipament que es corresponia amb l'uniforme, el 1937 pattern webbing equipment ('equipament de cotó premsat m. 1937'). El primer text reglamentari que cita el battledress és de 28 d'octubre de 1938 (segons Jewell 1981, p. 4); sembla que les primeres tropes a ésser equipades del nou uniforme foren els reclutes de la milícia territorial, el 1938 (ibíd.). La substitució progressiva de l'anterior service dress culminaria la primavera de 1940.
Així doncs, el soldat britànic (i de la Commonwealth) encarà la Segona Guerra Mundial dotat d'un uniforme que, dins la seva senzillesa, era el més pràctic i modern del món.
Disseny miniatura|esquerra|Bona vista general del battledress, tant d'oficialitat com de tropa, en una revista reial a l'exèrcit britànic (Països Baixos, 1944) El battledress constava de lligadura, caçadora i pantaló multibutxaca,La caçadora i els pantalons anaven cordats entre si mitjançant dos o tres botons cosits a la cintura posterior dels pantalons i sengles traus de la caçadora. Això pretenia evitar incomoditats, però els botons tendien a descordar-se o a saltar amb els moviments bruscos característics del combat. Aquest punt rarament fou imitat en els models de postguerra d'exèrcits altres que de la Commonwealth. confeccionats de sarja caqui (drab serge).N'hi havia una versió en blau aviador (m. 1942) per a ús de la Royal Air Force, i una altra en blau marí (m. 1943) per a marineria desembarcada i royal marines. Caçadora i pantalons eren tallats bastant balders per tal de dur-los amb roba d'abrigar per sota (roba interior de llana, camisa, jersei, etc.), en cas necessari. L'uniforme era idèntic per a tots els graus, que, en principi, només es distingien per les divises, si bé els exemplars de l'oficialitat, normalment fets a mida, eren de major qualitat que els de la tropa, confeccionats en sèrie.
De cara a fred intens hi havia, també, un capot creuat caqui, m. 1939 (1939 pattern greatcoat), amb versions de tropa i d'oficial.No tractem ací aquells uniformes especialitzats per a determinades tropes (tanquistes, paracaigudistes, etc.) que formaven part del sistema del battledress.
Caçadora miniatura|Caçadora del battledress d'un voluntari polonès (ací, una versió economy amb botonatge vist) La caçadora del battledress (battledress blouse), rematada a l'altura de la cintura natural, era recta, amb botonada invisible, i de caient recte i folgat; inicialment de coll girat, tenia mànigues llargues amb punys muntats (tancant amb botó de puny); muscleres semi-fixes (lleugerament inclinades i de terminació arrodonida, sempre tancant amb botó vist); i dues butxaques pectorals aplicades (amb tapeta apuntada); la cintura, ajustada, consistia en una banda estreta a manera de cinturó incorporat, que tancava amb sivella, a la banda dreta.Per disseny i per tècnica de confecció, l'efecte de conjunt no diferia gaire de l'aspecte d'una caçadora texana.
Pantalons Els pantalons del battledress (battledress trousers) foren el primer model de pantaló multibutxaca de la història. Llargs, rectes i de pinces, de cintura alta amb travetes, i ajustables als baixos (mitjançant tira d'ajustament i botó, o simplement botó i trau), tenien almenys cinc butxaques:Algunes variants duien també butxaca de rellotge. dues de biaix als malucs; una d'aplicada i sense tapeta (per a dur les benes sanitàries de campanya) a la banda frontal dreta; una gran butxaca de càrrega aplicada al frontal del camal esquerre (compensant la pèrdua de les butxaques de faldó), amb tapeta apuntada; i una butxaca posterior a la banda dreta, de tall i amb tapeta apuntada.
Els pantalons estaven dissenyats per a dur amb elàstics; la funció de les travetes era ser-ne el punt de fixació, més que no passar-hi un cinturó. Amb tot, s'hi passava el cinturó de l'equipament, connectat a les cingles, quan es lluitava en mànigues de camisa.
Battledress en campanya (amb casc i polaines) i en passeig (1944, la boina GSC a la musclera dreta)
Normalment els pantalons es duien amb els baixos ajustats i calçant botines (ammunition boots), més polaines baixes (anklets) per damunt del conjunt. En passeig podien dur-se amb els baixos sense ajustar caient per damunt de les botines, fent efecte de pantalons de vestir amb sabates.
Lligadures La lligadura, quan no es duia casc, consistí, successivament, en:
Casquet de caserna m. 1937; boina m. 1943 (general service cap); típica boina d'estil tanquista
de 1937 a 1943, un casquet de caserna arrodonit (field service cap, 'lligadura de servei en campanya'), de manxa i amb orellera tancada al front per dos botons, més visera plegada sota l'orellera; ben rarament es desplegaven. De fet, aquest sidecap era exactament el mateix model que en versió blau marí havia estat reglamentari en 1894-1901 (oficialment amb el mateix nom de field service cap, malnomat llavors Austrian cap, per l'estil), ara recuperat en sarja caqui. N'hi havia versions regimentals multicolors, generalment d'adquisició privada, que podien usar-se en passeig i gala.
paral·lelament, de 1937 a 1943, l'oficialitat, en comptes del casquet de tropa, conservava la gorra de plat caqui m. 1902 (oficialment, service dress cap, 'gorra de l'uniforme de servei'); el 1943 seria suprimida en campanya, en profit de la lligadures successivament reglamentàries per a la tropa (és a dir, les boines m. 1943 i m. 1950).
de 1943 a 1950, una boina de sarja caqui (general service cap, 'lligadura de servei general'), feta de diverses peces cosides. La tropa detestava aquesta lligadura, a què aplicava tota mena de malnoms denigrants (com ara cap, ridiculous); l'oficialitat mirà de substituir-la per una boina d'estil tanquista, però en caqui. Curiosament, la historiografia militar britànica és unànime a considerar que la GSC no era un tipus de boina.
a partir de 1950, una boina de llana blau marí (beret, 'boina'), o d'altres colors per a determinades armes. Fou immensament popular entre la tropa, potser perquè presentava el mateix disseny que les boines usades de feia temps per forces d'elit com tanquistes, paracaigudistes i comandos. De fet, esdevingué la lligadura militar britànica per excel·lència, usada amb tota mena de models d'uniforme de diari i campanya (a voltes en concurrència amb la gorra de campanya o el barret de jungla), i continua en ús avui.
Les unitats escoceses, emperò, usaren sempre les lligadures tradicionals amb el battledress: casquet glengarry o boina balmoral per a passeig i gala, i boina tam o' shanter per a campanya. En canvi, arran la introducció del battledress llurs peces inferiors tradicionals (faldilla kilt i pantaló triubhas) s'arraconaren a diari, passeig i gala, però desaparegueren de campanya, substituïdes pels pantalons multibutxaca d'ús general. miniatura|esquerra|Battledress de la RAF En el cas de la RAF, el casquet de caserna en blau aviador fou la lligadura habitual ininterrompudament, vora la gorra de plat d'oficial.
Variants miniatura|Battledress m. 1949, en versió de gala; observeu les solapes i la butxaca de càrrega ja lateral