miniatura|Sant Francesc de Borja que va ser Cavallerís major de l'emperadriu Isabel de Portugal i d'Aragó El cavallerís major era el cap de palau encarregat de la direcció i govern de la cavallerissa del rei d'Espanya i l'acompanyava tan aviat sortia de palau. Formava part de l'entramat institucional de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.
Antecedents històrics Aquesta ocupació compta amb molta antiguitat a Espanya i ja es coneixia amb la mateixa denominació que ara té en temps de l'emperador Carles V, com ho testifiquen els nomenaments de Sant Francesc de Borja i del marquès de Launoi com Cavallerissos majors de l'emperadriu la seva esposa, de la qual cosa també s'infereix clarament l'altíssim honor i distinció annexos a aquell càrrec; d'una altra manera no s'hi haguessin buscat persones de tanta noblesa i posició.
miniatura|Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Duc de Medinaceli, Cavallerís major del rei Carles II
Els reis d'Espany,m que sempre van remunerar generosament als seus servidors i que van sostenir la seva cort i la seva casa amb gran pompa i magnificència, van atorgar considerables prerrogatives a la seva Cavallerís major com a servidor que era tan immediat a les seves persones. Li van conferir l'honra de tenir clau de cambra i estança a palau, el comandament a la casa dels patges del Rei, en els piquers i en l'armeria reial, el privilegi de caminar amb cotxe del Rei amb sis mules o cavalls, la precedència fora de Palau sobre el majordom major i sumiller de corps, acompanyant al rei i altres diverses distincions no menys honorífiques.
A part d'elles, el Cavallerís major del Rei ha gaudit en altres temps del coneixement de causes i plets, d'una veritable jurisdicció, ja que entrava en unió del majordom major i del sumiller de corps a formar la junta de Bureo amb igual concepte de cap principal. En virtut d'això li corresponia per assessor un conseller de Castella, tanta era la categoria que representava. Les lleis espanyoles recopilades declaraven aquesta jurisdicció del Cavallerís major, li encomanaven com a primer cap de la Reial Cavallerissa el seu govern i direcció privatiu, posaven sota les seves ordres els criats i individus que hi servien, li concedien en unes ocupacions la proposta, en altres el nomenament, etc. El fur privatiu dels empleats de Reials Cavallerisses es va extingir posteriorment, entenent-se competent envers ells la jurisdicció ordinària.
Però malgrat haver-se desmembrat les facultats de justícia de l'autoritat del Cavallerís major del Rei, no va perdre aquesta ocupació el seu caràcter elevat. I amb ell es van seguir considerant honrades les més distingides persones de l'aristocràcia. I si d'una banda va quedar dins d'una esfera més limitada, en canvi va créixer a la seva consideració la que van tenir en altres èpoques certes ocupacions principals de palau que s'hi van refondre. La Reial Ballesteria va seguir conforme a la llei recopilada sota les ordres del Cavallerís major, tenint alhora el concepte que el seu títol indica, el de cavallerís i de ballester i montero mayor, sent el cap dels cavallerissos de camp, ballesters, reis d'armes, picadors, correus, tronquistes i criats de la reial cavallerissa.
Encara que s'hagi tractat del Cavallerís major del Rei, no s'ha de prendre això literalment, ni donar motiu a creure que no hi ha més que un Cavallerís major. El Rei, igual que la Reina, en tenien cadascú el seu, notant-se en això una igualtat i independència acostumada d'antic a palau. Les funcions de cavallerís major pertanyen a les que es diuen d'etiqueta.
Aquest càrrec va ser exercit en aquests segles, amb la notable excepció del marquès de Bèlgida durant el regnat dels reis Carles IV i Ferran VII, per un Gran d'Espanya.
Règim durant els segles i miniatura|El marquès de Viana, cavallerís major junt al Rei Alfons XIII i el seu fill l'Infant Jaume de Borbó i Battemberg en braços. Règim orgànic i funcions Durant els regnats dels dos últims reis abans de la proclamació de la Segona República, Alfons XII i Alfons XIII, el cavallerís major era la segona persona en categoria després del majordom major, corresponent-li la prefectura tan aviat el monarca sortia de palau. El seu acompliment havia de correspondre a un Gran d'Espanya i el seu sou era de 15.000 pessetes anuals, el mateix que tenia el majordom major i igualment, com aquest, disposava d'oficina i cambra pròpia en el Palau Reial de Madrid.
El cavallerís major acompanyava el rei en totes les seves sortides o “jornades” a cavall al costat del carruatge, en el propi carruatge al seu costat o “al vidre” (com es deia), en automòbil i en els viatges en tren o en vaixell per Espanya i l'estranger.
Com a montero mayor, amb l'ajuda del primer montero, li corresponia la gestió de les reserves de caça del patrimoni de la corona i l'organització de les caceres (monterías...) a les que assistís el Rei si tenien lloc als vedats de la Corona com eren la Monte de El Pardo, la Reial Casa de Campo o els boscos de Valsaín. En les caceres i tiratges de perdius organitzades per tercers, i que comptaven amb l'assistència del Rei, sempre l'acompanyava en aquella condició. miniatura|Fotografia d'una montería a la que va assistir el Rei Alfons XIII, qui apareix acompanyat pel marquès de Viana, el seu Montero mayor, pel fill d'aquest, comte de Coquilla, i pel marquès de la Guàrdia.
Unitats dependents del Cavallerís major A les seves ordres immediates es trobaven el Primer Cavallerís i el Primer Montero amb sous, tots dos, de 7.500 pessetes anuals cadascun. Després d'ells, es trobaven els cavallerissos de camp, que solien ser oficials de l'arma de cavalleria, i els monteros de camp.
Alhora del Cavallerís major en depenien, amb assistència del primer cavallerís, les reials cavallerisses amb el seu director al capdavant, càrrec que en 1930 detenia Ramón Fernández de Córdoba, marquès de Zarco que cuidaven dels cavalls, carruatges, automòbils, camions i altres vehicles afectes al servei del Monarca. També era el cap de l'armeria del Palau Reial de Madrid, que el seu conservador en 1930 era José María Conrado y Conrado.
Privilegis, distintiu i uniforme En les capelles i actes oficials s'asseia a continuació del majordom major. En recepcions públiques, al costat del majordom major i el comandant general d'alabarders, romania després de les butaques reials.
L'uniforme de Montero era de drap verd molt fosc amb brodats propis, fulles de roure, etc.
Cavallerissos majors dels reis d'Espanya entre 1515 i 1931 Cavallerissos majors de l'emperador Carles V, 1515-1556 1515-1522: Carles de Lannoy 1522-1526: Cesare Ferramosca 1526-1529: Adrien de Croÿ, comte de Roeulx 1529-1530: Guillem de Monfort, senyor de Montfort 1530-1556: Jehan Lenin-Liéthard, comte de Bossu 1556: Sieur de Dandelot
Cavallerissos majors del rei Felip II, 1556-1598 1556-1579: Antonio de Toledo 1598: Diego Fernández de Córdoba, Senyor d'Armuña Cavallerissos majors del rei Felip III, 1598-1621 1598-1618: Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, duc de Lerma 1618-1621: Cristóbal Gómez de Sandoval y de la Cerda, duc d'Uceda
Cavallerissos majors del rei Felip IV, 1621-1665 1621-1624: Juan Hurtado de Mendoza y Mendoza, duc de l'Infantado 1624-1643: Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares 1643-1648: Diego López de Haro y Sotomayor, marquès del Carpio 1648-1661: Luis de Haro, marquès del Carpio 1661-1665: Ferran de Borja i d'Aragó, príncep d'Esquilache i comte de Mayalde
Cavallerissos majors del rei Carles II, 1665-1701 1667-1669: Pedro Portocarrero y Aragón, duc consort de Camiña, comte de Medellín 1669-1675: Francisco de Moura Corte-Real, marquès de Castel-Rodrigo 1675-1683: Juan Gaspar Enríquez de Cabrera y Sandoval, duc de Medina de Rioseco, Almirall de Castella 1683-1687: Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera, duc de Medinaceli 1687-1688: Francisco Fernández de Córdoba, duc de Sessa 1693-1701: Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, duc de Medina de Rioseco, Almirall de Castella
Cavallerissos majors del rei Felip V, 1701-1724 1701-1713: Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, duc de Medina Sidonia 1715-1721: Francesco Pico, duc de la Mirandola 1721-1724: Alonso Manrique de Lara y Silva, duc del Arco Cavallerissos majors del rei Lluís I, 1724 1724: Alonso Manrique de Lara y Silva, duc de l'Arco Cavallerissos majors del rei Felip V, 1724-1746 1724-1737: Alonso Manrique de Lara y Silva, duc de l'Arco 1738-1746: Manuel de Benavides y Aragón, comte i després duc de Santisteban del Puerto Cavallerissos majors del rei Ferran VI, 1746-1759 1746-1749: Francisco VI Fernández de la Cueva y de la Cerda, duc d'Alburquerque 1749-1759: Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola, duc de Medinaceli
Cavallerissos majors del rei Carles III, 1759-1788 1759-1768: Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola, duc de Medinaceli 1768-1777: Pedro de Alcántara Pérez de Guzmán y Pacheco, duc de Medina Sidonia 1780-1788: Felipe López-Pacheco de la Cueva, marquès de Villena
Cavallerissos majors del rei Carles IV, 1788-1808 1788-1798: Felipe López-Pacheco de la Cueva, marquès de Villena 1798-1801: Juan de la Cruz Bellvís de Moncada y Pizarro, marquès de Bèlgida 1801-1808: Vicente Joaquín Osorio de Moscoso y Guzmán, marquès de Astorga
Cavallerissos majors del rei Ferran VII, 1808 i 1814-1833 1808: Vicente Joaquín Osorio de Moscoso y Guzmán, marquès d'Astorga 1814-1822: Juan de la Cruz Bellvís de Moncada y Pizarro, marquès de Bèlgida 1822-1823: Vicente Osorio de Moscoso y Álvarez de Toledo, marquès d'Astorga 1823-1833: Juan de la Cruz Bellvís de Moncada y Pizarro, marquès de Bèlgida
Cavallerissos majors de la reina Isabel II, 1833-1868 1833-1838: Fernando de Aguilera y Contreras, marquès de Cerralbo 1838-1839: Ángel María de Carvajal y Fernández de Córdoba y Gonzaga, duc d'Abrantes 1839-1854: Joaquín Fernández de Córdoba y Pacheco, marquès de Malpica i duc d'Arión 1854: Mariano Patricio de Guillamas y Galiano, marquès de San Felices 1854-1856: Vicente Pío Osorio de Moscoso y Ponce de León, duc de Montemar 1856-1859: Francisco Javier Arias Dávila y Matheu, comte de Puñonrostro 1860-1868: Fernando Díaz de Mendoza y Valcárcel, comte de Lalaing
Cavallerissos majors del rei Amadeu I, 1871-1873 1871: Carlos Manuel O'Donnell, duc de Tetuán (1) Cavallerissos majors del rei Alfons XII, 1875-1885 1875-1885: José Osorio y Silva, marquès d'Alcañices,
Cavallerissos majors del rei Alfons XIII, 1885-1931 1885-1900: José Joaquín Álvarez de Toledo, duc de Medina Sidonia Entre 1900 i 1903 el càrrec restà vacant. 1903-1906: Manuel Felipe Falcó y Osorio, marquès de la Mina 1906-1927: José de Saavedra y Salamanca, marquès de Viana 1927-1931: Baltasar de Losada y Torres, comte de Maceda
(1) Entre 1871 i 1873 el càrrec es va suprimir
Primers Cavallerissos dels reis Alfons XII i Alfons XIII Alfons XII:
Ricardo Castellví de Ibarrola, comte de Carlet (1875-1876) Ignacio de Arteaga y Puente, comte del Pilar (1876-1885)
Alfons XIII:
Ignacio de Arteaga y Puente, comte del Pilar (1885-1894) Bernardo Ulibarri (1894-1903) Rodrigo Álvarez de Toledo (1903-1912) Fernando Moreno de Tejada y Díaz de Cabria, comte de Fuenteblanca (1912-1914) Miguel Tacón y Calderón, duc d'Unión de Cuba (1914-1931)
Primers Monteros dels reis Alfons XII i Alfons XIII Alfons XII: Honorio de Samaniego y Pando, comte de Villapaterna (1875-1885)
Alfons XIII:
Honorio de Samaniego y Pando, comte de Villapaterna (1885-1893)
Entre 1893 i 1903 el càrrec es va suprimir.
Baltasar de Losada y Torres, comte de San Román i, després, comte de Maceda (1903-1927) Alonso Álvarez de Toledo y Samaniego, marquès de Villanueva de Valdueza (1927-1931)
Bibliografia Martínez Millán José. Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Historia Moderna. La Corte de Carlos V. 2000 Martinéz Millán (dir). José. La Corte de Felipe II. Madrid. Alianza 1994