La batalla de Chra es va lliurar entre les tropes britàniques i franceses contra els soldats alemanys i la policia paramilitar al poble de Chra, prop del riu Chra el 22 d'agost de 1914, durant la campanya de Togolàndia de la Primera Guerra Mundial.
Els defensors alemanys van minar els accessos al riu, van volar els ponts, van cavar als voltants del poble a la riba oposada, i es van disposar a defensar l'encreuament amb rifles i 3 metralladores ocultes. L'atac anglo-francès va ser rebutjat i els alemanys van ordenar un contra-atac, però moltes de les tropes van desobeir l'ordre i finalment no es va lliurar l'atac. Els alemanys es van retirar durant la nit cap a Kamina pel temor que altres tropes britàniques i franceses els tallessin la retirada, ja que els alemanys van sobreestimar el nombre dels seus adversaris.
Els invasors es van aturar durant dos dies i després van començar a avançar cap Kamina, i el 25 d'agost es van reunir a Glei amb dos alemanys per a negociar els termes de la rendició. El comandant britànic va exigir la rendició incondicional, que va ser acceptada pels alemanys l'endemà i les hostilitats van cessar.
La colònia alemanya va ser administrada conjuntament pels britànics i francesos durant la guerra. Després de la guerra, Togolàndia es va dividir en dos parts: la part occidental de Togolàndia (Togolàndia britànica) va ser administrada pels britànics fins que es va unir a Ghana el 1957. La part oriental (Togolàndia francesa) va ser administrada pels francesos fins que es va independitzar com Togo el 1960.
Antecedents
Desenvolupament estratègic El 5 d'agost de 1914 es va crear un subcomitè ofensiu dins del Committee of Imperial Defence britànic (Comitè de la Defensa Imperial), i va establir el principi que s'havia de garantir la supremacia dels mars. Es van considerar objectius territorials només si podien obtenir-se amb les forces locals i si l'objectiu assistia a la prioritat de mantenir les comunicacions marítimes britàniques, i que les guarnicions de l'exèrcit britànic a l'estranger havien de retornar a Europa en una «Concentració Imperial».
Es van considerar importants els atacs a les bases d' aprovisionament de carbó alemanyes i a les estacions de ràdio, per a netejar els mars de corsaris alemanys. Es van considerar objectius: Tsingtao, Lüderitz, Windhoek, Douala, Dar es Salaam i una estació de radiotelegrafia alemanya en Togolàndia, al costat de la colònia britànica de Costa d'Or en el golf de Guinea, que es considerava vulnerable als atacs de les forces locals. El transmissor de radiotelegrafia d'alta potència que s'havia construït en Kamina controlava la comunicació alemanya de l'oceà Atlàntic, fent d'enllaç entre un transmissor alemany a Nauen, prop de Berlín, amb les colònies alemanyes d'Àfrica occidental i Sud Amèrica.
En esclatar la guerra, el governador interí alemany de Togolàndia, tenia 152 policies paramilitars, 416 policies locals i 125 guàrdies fronterers, però no tenia un exèrcit regular; va proposar la neutralitat a les autoritats colonials britàniques i franceses en virtut de la Llei del Congo de 1885, i després es va retirar de Lomé i de la regió costanera quan els britànics li van exigir la rendició incondicional. El governador interí, el Major Hans-Georg von Döring (en absència del Governador Adolf Friedrich Albrecht Heinrich), va enviar un missatge per ràdio sense codificar a Berlín revelant el seu pla de retirar-se a Kamina, però va ser interceptat i va ser utilitzar per a iniciar les operacions ofensives contra Kamina, sent autoritzades pel Colonial Office el 9 d'agost. Les expedicions anglo-franceses del nord de Dahomey, Nigèria i Costa d'Or van començar el 12 d'agost.
Desenvolupament tàctic Les forces britàniques de la Costa d'Or britànica des de l'oest, sota el comandament del tinent coronel F.C. Bryant, i les forces franceses de la colònia de Dahomey francès des de l'est, van envair la colònia alemanya.
A última hora del 6 d'agost, la policia francesa va ocupar les duanes prop d'Athiémé, i la nit del 7 d'agost va ser ocupat el poble d'Agbanake. Es va travessar el riu Mono es va capturar Aného a primera hora del 8 d'agost. Prop de 460 colons alemanys i askaris es van retirar cap a l'interior, reclutant als civils i cridant als reservistes a mesura que avançaven cap al nord. Els francesos van avançar cap a Porto Seguro i Togoville abans de detenir l'avanç quan Lomé, la capital de Togolàndia, va ser lliurada a les forces britàniques.
Els britànics havien enviat a dos oficials a Lomé el 6 d'agost amb una demanda a lliurar la colònia dins de les 24 hores i d'envair Togolàndia nit del 7 d'agost. Els alemanys van dirigir cap a Kamina, abandonant Togolàndia fins al riu Chra, a 120 km cap a l'interior, per a evitar un bombardeig naval de Lomé.
miniatura|esquerra|Mapa d'Àfrica Occidental, 1914-1918 Pel 12 d'agost, la costa de Togolàndia i la capital ja havien estat ocupades amb poca resistència per part dels alemanys, que s'havien retirat a Kamina, a 160 km cap a l'interior als turons prop d'Atakpamé. Al poble s'havia construït una estació de radiotelegrafia per a la comunicació entre Alemanya i les seves colònies africanes, Amèrica del Sud i els seus vaixells que estaven a l'Atlàntic. Les úniques rutes continentals eren pel ferrocarril i la carretera, que havien estat construïdes a través de densa i gairebé intransitable selva. L'avanç anglo-francès cap Kamina es va veure frenat per les demolicions alemanyes dels ponts de ferrocarril, que va fer el moviment difícil i va retardar el transport de subministraments.
El capità Georg Pfahler, el comandant militar alemany, va viatjar cap al sud en dos trens amb 200 soldats, per a enfrontar-se amb les columnes principals dels Aliats. Els alemanys van ser emboscats i derrotats a la batalla d'Agbeluvhoe (15 d'agost) i Pfahler va morir en aquell combat. Els alemanys van patir moltes baixes i van fugir, deixant 50 km de ferrocarril intactes al nord. El 17 d'agost, la força britànica va ser reforçada amb 150 Tirailleurs Sénégalais (fusellers senegalesos) francesos, al comandament del capità Castaing.
Preludi Operacions perifèriques Entre el 4 i 5 d'agost, al nord de la colònia de Costa d'Or, dos destacaments vint home del Northern Territories Constabulary (Policia dels territoris del Nord) van avançar de Tamale fins a Zan, a la frontera. Degut a un malentès, ordres de Bryant per a una companyia de la Gold Coast Regiment (Regiment de la Costa d'Or) que ja estava en Zan, es van dirigir a Kete Krachi junt amb els destacaments de policies. Tamale es va quedar indefensa i era vulnerable a l'atac d'uns 250 soldats alemanys, que se sabia que havien deixat Mango en direcció sud.
El Comissari en Cap dels Northern Territories Constabulary va sentir que el Comissari alemany seguia en Yende. Es va enviar ordres a la policia per tornar a Zan i el Comandant de la Policia, el Major J. Marlowe, va rebre l'ordre d'agafar a tots els homes entrenats de Tamale i avançar cap a Yende si els informes dels agents eren favorables. Marlowe va avançar el 12 d'agost i va ocupar Yende sense oposició el 14 d'agost, on va descobrir que els alemanys sabien a través dels seus agents que la policia havia deixat indefensa Tamale i, assumint que la seva arribada a Yende era imminent, se'n van anar el dia abans.
Uns 139 policies dividits en petits destacaments, van envair el nord del Togolàndia per diversos punts. Més al sud, 48 homes del Gold Coast Service van ocupar Ho sense oposició el 17 d'agost. Per a protegir el flanc de la força principal que avançava des del sud, Bryant va ordenar en el mateix dia que els destacaments de Lomé i Ho es moguessin cap a Kpalimé. Dos agents del Servei de Prevenció van sortir de Lomé i es van desplaçar 50 km en una motocicleta per a tallar la línia ferroviària de Lomé-Kpalimé. Els alemanys de Kpalimé es van retirar poc després, i van volar els ponts de carretera i de ferrocarril a Agu. Per al 18 d'agost, el pont del ferrocarril en Togblekove ja estava reparat.
Tropes britàniques i franceses, policies i voluntaris van arribar a Yende i Mango el 14 d'agost des del nord.
El 9 d'agost, una petita força francesos van envair Togolàndia des del Dahomey francès, al nord-oest, i quatre dies més tard van tenir escaramusses amb els defensors alemanys en els districtes de Sansane-Mango i Skode-Balfilo; la companyia francesa es va retirar després de trobar resistència alemanya major del que s'esperava.
Van arribar més destacaments, i prop de 200 alemanys de Togolàndia de la zona van desertar, molts de la resta es van retirar i les autoritats civils locals es van afanyar a repudiar la lleialtat alemanya.
M. Duranthon va avançar des de Fada Ngurma amb prop de 140 policies i voluntaris, i va ser seguit per M. Arboussier amb una força de 120 voluntaris i policia des d'Ouagadougou, i el capità Bouchez amb prop de 130 soldats de la 2a Tirailleurs Sénégalais. Arbroussier va aconseguir Mango el 23 d'agost i Bouchez va arribar el 26 d'agost, després d'haver cobert 600 km en vint dies.
El 18 d'agost, va arribar una columna britànica de 104 homes de Gambaga, i 400 policies francesos i voluntaris van ocupar altres llocs al nord de Togolàndia, una zona difícil de creuar i poc coneguda per les forces invasores.
La preparació de l'ofensiva dels Aliats Bryant va començar l'avanç principal el 19 d'agost, i va notificar al Major Maroix (el comandant d'una força francesa a Cheti) i al capità Elgee (al comandament de la columna Krachi), que esperava arribar al riu Amuchu el 26 d'agost i desitjava estar a dos dies de marxa de Kamina per a llavors. Bryant va enviar els ràpidament els missatges, creient que els nadius civils eren hostils als colons alemanys, ja que a vegades els estaven forçats amb amenaces de mort a oposar-se als britànics i francesos. Els nadius civils estaven disposats a ajudar els britànics i francesos pel que fa a la invasió la colònia. Maroix tenia 368 homes (entre soldats, reservistes francesos i Tirailleurs Sénégalais), recolzats per una secció d'artilleria. Després d'haver-se concentrat a Cheti el 19 d'agost, els francesos van començar a avançar cap a Kamina el 22 d'agost. La columna Krachi, amb les companyies A, B i F del Regiment de la Costa d'Or, que havien arribat entre el 16 i el 18 d'agost utilitzant canoes per a travessar el riu Volta, va partir de Kete Krachi cap a Kpando el 19 d'agost.
La batalla d'Agbeluvhoe va ser considerada pels nadius civils com una gran derrota per als alemanys, que va retardar breument l'avanç britànic cap al nord fins al 19 d'agost. La força alemanya estava formada per una companyia alemanya i set companyies locals, de prop de 1.500 homes, que esperaven ser eficaces donat el terreny de Togolàndia. Els alemanys no van ser capaços d'obtenir informació sobre els britànics de la seva la veïna Costa d'Or (actualment Ghana) i les instruccions per ràdio de Berlín simplement va insistir que s'havia de protegir l'estació transmissora. Durant les tres primeres setmanes d'agost, el transmissor en Kamina havia passat 229 missatges de Nauen (Alemanya) a les colònies alemanyes i als vaixells alemanys.
Els exploradors sota les ordres del capità AF Redfern van arribar a prop de la riba sud del riu Chra el 21 d'agost. Els alemanys van volar el pont i detonar dues mines en el camí dels exploradors, atacant-los després amb el foc de dues metralladores. La patrulla va ser capaç d'inspeccionar les defenses alemanyes i retirar-se il·lesa, informant a Bryant, el comandant britànic, de les trinxeres alemanyes de tot el poble, que eren a 460 m al nord del pont. El pla dels Aliats Fer un atac era difícil, ja que els arbusts densos feien impossible l'observació més enllà d'uns pocs metres, per la qual cosa era difícil mantenir la direcció, proporcionar suport mutu o tenir un camp de foc ampli per a donar suport amb metralladores, que també serien limitades per la dificultat del transport de les municions.