Pyrrhocoris apterus (del grec πύρρος(ο), ‘foc’, i κόρις, ‘xinxa’) és una espècie d'hemípter heteròpter de la família dels Pyrrhocoridae. Té una distribució eurasiàtica, i és la xinxa d'Europa més comuna i més expandida: viu en les zones temperades d'Europa i en la zona mediterrània, a l'Índia, pertot arreu excepte a l'alta muntanya. Força citada a Catalunya. Tanmateix és absent de les illes Britàniques (llevat del sud).

Aqueix insecte no fa pas pudor contràriament a moltes d'altres espècies de xinxes comunament anomenades bernats pudents.

Noms comuns Els pirrocòrids reben diversos noms comuns, entre d'altres, coralets, sabateres, xinxes roges, falses marietes, carotes, xinxes de les malves, morets, retorets, dimoniets o màscara del dimoni.

Morfologia Pyrrhocoris apterus mesura uns 10 mm (de 9 a 11,5 mm de longitud). La cutícula (esquelet extern) presenta dibuixos de color vermell (o ataronjat) i negre que podríem dir que evoca una màscara d'estil africà. Són uns colors i un dibuix que descoratjarien alguns depredadors (color aposemàtic).

El color i la forma de les taques estan condicionats per factors externs: l'extensió dels pigments negres es veu influïda per la temperatura. Els individus braquípters (ales reduïdes) o fins i tot sense ales (àpters) són molt comuns, i els exemplars amb ales desenvolupades no poden volar. Sovint viuen en grups grans.

Ecologia És una espècie gregària que forma grups nombrosos en particular als troncs i al peu dels tells o dels Hibiscus. Viu en camps i solars abandonats, a les vores dels camins i carrers.

Són polífags, però s'alimenten principalment de llavors de Malvaceae (Althaea, Malva, Hibiscus, Tilia), devorant també els ous d'altres insectes i insectes morts (i vius de vegades).

L'aparellament té lloc principalment a la primavera i dura entre 12 hores i 7 dies (es pot doncs observar molt fàcilment). La femella pon de 50 a 70 ous en la terra humida en un cauet que ha excavat per a aquesta finalitat o entre les fulles mortes. Els ous són de color negre o blanc i es desclouen a partir de maig. Les seves nimfes, d'un vermell o taronja intens, són més petites que els imagos, i es converteixen en adults al principi de l'hivern.

Cria De fàcil manteniment en terrari, es recomana la cria d'aquest insecte per a l'observació a l'aula dels infants a partir de primària.La vida dels animalons de la granja al lloc Générations maternelles consultat a l'octubre 2010

Referències

Categoria:Pentatomomorfs