miniatura|Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn miniatura|Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita. La manca d'esmalts i vernissos, el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen després de la cocció els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l'ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica. La terrissa es distingeix, d'una banda, dels productes artístics com són les ceràmiques, terracotes, porcellanes, i rajoles de València, i de l'altra, de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, o de productes com la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa.
La peça més antiga que es coneix és un atuell del període Jōmon de prehistòria del Japó (10000 aC i 8000 aC), peça que actualment s'exposa al Museu Nacional de Tòquio. El seu nom li ve donat per les marques de corda amb les que està decorada.Monreal y Tejada (1988) pàg. 370 Existeixen trossos de terrissa trobats al sud de la Xina i amb el mètode del carboni 14 s'ha datat i es creu que és un material elaborat entre els 14000 anys aC i el 9000 anys aC.
Història Els primers objectes de terrissa es remunten al període Paleolític i es tracta de gerres o de petites representacions de divinitats maternals i de culte a la fertilitat. D'altra banda, una de les tècniques que caracteritzen les cultures neolítiques, i que es considera una prova per a l'ordenació cronològica, és la ceràmica o l'argila modelada. Les petites figures d'argila cuita ja es trobaven al Paleolític Superior,Sureda (1988) pàg. 86 encara que és al Neolític quan apareix el buit a partir del treball amb argila i, per tant, es troba una utilitat en els atuells, que s'usen en l'elaboració dels aliments cuinats al foc. Al Pròxim Orient, s'ha trobat ceràmica d'un o dos mil·lennis anteriors a l'aparició del cultiu de cereals, per la qual cosa aquesta associació del naixement de la ceràmica amb la pràctica agrícola i culinària roman encara dins una certa confusió.Sureda (1988) pàg. 87
Els primers artesans especialitzats van aparèixer a Mesopotàmia, que van inventar estris i eines per treballar millor l'argila, com són el torn i el forn per coure-la. Tant a Grècia com als Balcans la influència de la cultura d'Anatòlia es copsa en atuells amb forma de tulipa i fons d'engalba vermella i blanca. A Grècia va començar a decorar-se les peces amb motius geomètrics, que eren els detalls més habituals, juntament amb reproduccions de plantes i escenes quotidianes, que es feien tot imitant l'art de l'escultura.Sureda (1988) pàg. 88
A l'Europa mediterrània, les peces més antigues són, probablement, les trobades al jaciment de Camprafaud (Llenguadoc) i Verdelpino (Conca), peces datades al mil·lenni VI; no presenten cap mena de decoració. També hi ha peces del mil·lenni III trobades a Catalunya, Provença, Còrsega i Dalmàcia; en aquest cas, la seva decoració es basa en la impressió amb petxines marines, tècnica anomenada «montserratina», per la seva gran abundància en la serra de Montserrat, i que també és coneguda com a ceràmica cardial.Sureda (1988) pàg. 89
Estrabó i Plini atribuïen la invenció de la roda del terrissaire a l'escita Anacarsis que va morir cap al 550 aC. Tanmateix, Homer parla ja d'ella en les seves obres i se sap que el pare de la poesia grega va precedir en diversos segles el deixeble de Soló.
Evolució miniatura|esquerra|Atuell egipci de la fase Naqada I, circa 3700 aC Amb les troballes arqueològiques a l'Alt Egipte, a la fase Naqada I, fan suposar que des del 4500 al 3500 aC es practicava l'agricultura. També s'enterraven els morts en tombes, on era freqüent l'ús de paraments funeraris entre els quals era normal trobar atuells de terracota vermella amb motius pintats en blanc; les decoracions que predominaven eren les de tipus geomètric, com ara triangles, semicercles i espigues.Sureda (1988) pàg. 126-127 Cap al 4000 aC al poble de Badari es fabricaven atuells de terrissa de fines parets polides, i de cap al 3600 aC s'han trobat grans quantitats d'atuells pintats, amb figures d'animals i també amb escenes de vaixells de rems.Historia Universal del Arte (1984) pàg.32
Durant el Neolític mitjà, la cultura Dimini, a Grècia, va produir una ceràmica amb una gran varietat de formes i amb una ornamentació policroma, sobretot d'espirals i greques. Al final d'aquest període i a principis del Neolític final es va utilitzar una terrissa negra brunyida d'influència anatòlica. L'anomenat Neolític danubià del centre d'Europa, que existí a començaments del mil·lenni V aC, produïa una ceràmica que estava caracteritzada per la decoració de «bandes», amb unes formes que eren extremament senzilles de vasos sense nanses i de coll ample. Les línies de la decoració estaven realitzades a base d'incisions paral·leles i puntuats.Sureda (1988) pàg. 90 miniatura|esquerra|Ceràmica cardial de la cova de La Sarsa, València Al mateix Neolític, la terrisseria domèstica va aparèixer a petites poblacions com al jaciment d'Hacilar (oest de Turquia), es reduïen a atuells cuits a baixa temperatura i decorades amb franges llises pintades amb argila blanca no ferrosa. Del mil·lenni IV aC són els grups de terrisseria trobats als yaciments de Gumelnitsa, Salcutsa a Romania i Tripole i Cucateni a Ucraïna de formes amb perfil convex a la part superior i còncau en la inferior, la decoració era geomètrica.Historia Universal del Arte (1984) pàg.26
La influència d'aquest tipus de terrissa es copsa a zones de l'Adriàtic i d'Itàlia amb característiques pròpies, com les realitzades a Venècia i Llombardia durant el mil·lenni IV aC. Entre les seves peculiaritats cal destacar que són vasos amb boca quadrada. L'arribada i influència de gent d'aquestes zones que es van establir a Catalunya va significar la producció de peces de ceràmica similars, com són gots de boca quadrada, que s'han trobat en algunes sepultures de l'anomenada cultura dels sepulcres de fossa que hi ha especialment per la zona del Solsonès.Sureda (1988) pàg. 91-92
En el període inicial de l'edat del bronze la major part dels atuells estan realitzats, en la civilització micènica, a mà sense l'ajut de cap roda de terrissaire, que va ser introduïda al final d'aquesta poca, aconseguint amb això una més gran regularitat en la producció. Quasi tots els atuells estan polits amb una eina que deixa unes marques, la pintura primitiva es feia amb argila líquida. Les línies gravades s'omplien amb una altra argila blanca. A Creta es va produir una tècnica d'enfornat que produïa un acabament de les peces amb esquitxos en vermell i negre. Les gerres amb broc són comunes durant l'estil ciclàdic realitzades amb una pintura mat.Historia Universal del Arte (1984) pàg.113-115 miniatura|esquerra|Vas campaniforme trobat a Ciempozuelos va ser realitzat en argila negra, polit amb una capa de fang fi, i decorat amb motius geomètrics de pasta blanca A l'antiguitat americana la majoria dels seus pobles eren agrícoles i, per tant, sedentaris, fet que va fer que es produïssin grans quantitats d'atuells domèstics per al seu ús culinari o d'emmagatzematge. Encara que es van utilitzar diverses argiles segons el territori on es fabricaven, el forn obert era l'únic conegut a tota l'Amèrica indígena. La tècnica de la realització era, en general, a mà, sense ajut de torn, i es va fer servir el motlle segons l'època i la cultura. Les formes són semblants, encara que amb certes particularitats, a les de Mèxic, on també s'utilitzaven els bols petits amb potes i el fons ratllat amb incisions que servien per moldre el «chile» i d'altres condiments. També es van realitzar urnes funeràries, sobretot al territori sudamaricà.Sánchez Montañés (1988) pàg. 8-25
L'origen de la ceràmica es produeix a la costa de l'Equador cap al 3200 aC. Es van fer uns estudis realitzats per arqueòlegs nord-americans i equatorians, on es va tractar de demostrar les semblances d'aquesta ceràmica amb la de la cultura japonesa del període Jōmon. En tots dos països, les formes i tècniques tenien relació amb les seves economies, preferentment sobre productes del mar.Sánchez Montañés (1988) pàg.27 A Colòmbia es troben troballes de terrissa datades l'any 2925 aC amb atuells molt toscs de bols semiesfèrics. Olles de color vermellós i negre apareixen a Perú ja al període una mica més tardà, cap al 1800 aC.Sánchez Montañés (1988) pàg. 86
Als Estats Units, destaca la cultura existent a la part est del país, anomenada del «bosc». Cap a l'any 2000 aC apareix una ceràmica amb impressions a base de cordes o teixits, tècnica que es realitza palmejant la superfície dels atuells amb paletes de fusta on es troben cordes enrotllades o teixits.Sánchez Montañés (1988) pàg. 117-118
Península Ibèrica miniatura|Atuell de Cogotas II al museu Arqueològic de Valladolid miniatura|Enterrament de la cultura de El Argar dins una tina Les tècniques es van anar transmetent lentament des del Pròxim Orient cap a Europa occidental, i també a la península Ibèrica, amb un desfasament d'uns dos mil anys aproximadament. Aquest procés evolucionà d'acord amb una sèrie de factors: L'entorn natural i climàtic propi del lloc. El factor geològic com a base de la matèria primera era necessari per a obtenir el material primer, l'argila, i també calia l'existència d'arbres per aconseguir la llenya que s'usava en la posterior cocció en forns. El clima va ser un factor important, ja que, per exemple, a llocs com Sibèria o la Patagònia no es va arribar a produir ceràmica. També a la península Ibèrica hi ha grans desfasaments entre regions de la costa amb les de la Meseta, el Cantàbric o les illes Balears i les Canàries. En unes zones el progrés i evolució era constant i en altres el mateix sistema i tècnica perdurava durant més anys. També se sap que durant els mesos d'hivern no s'arribava a treballar a causa del fred.Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 39 La dinàmica cultural. Un altre factor perquè la tecnologia evolucioni, són les circumstàncies socials i culturals. Una concentració de poder com el que succeí en les grans civilitzacions de l'antiguitat impulsa la necessitat d'elaborar objectes sumptuaris per a palaus i cultes religiosos, així com vaixelles, atuells per guardar aliments i begudes. L'influx d'altres pobles més poderosos com els fenicis, grecs, àrabs i romans, introduïren el seu estil i les formes dels atuells a pobles que restaven sota el seu domini.Sempere Ferràndiz (2006) pàg. 40 L'augment de la demografia i les seves necessitats. És natural que quan es produeix un increment demogràfic més accelerat, les necessitats funcionals augmenten, cal que els productes es transportin i s'emmagatzemin, com està demostrat que succeí en una època com el Neolític.
Segons les últimes datacions, es consideren que les ceràmiques més primitives del nostre àmbit foren les del tipus cardial, com les dels jaciments de la Cova de l'Or (4770 aC) a Benicadell, i les de Les Cendres (4670-4160 aC) a Aitana del País Valencià. Altres datacions obtingudes es remunten al mil·lenni VI aC, com les trobades a la Cova Fosca d'Ares del Maestrat a Castelló, l'Abrigo Grande de los Grajos de Cieza a Múrcia, la Cueva de los Murciélagos d'Albuñol i del Nacimiento de Pontones a GranadaSempere Ferràndiz (2006) pàg. 41