El Quartet de corda núm. 4, op. 18 núm. 4, en do menor, fou compost per Ludwig van Beethoven entre 1798 i 1800, i publicat el 1801. Es creu que aquest quartet està basat, en part, en material anterior.Notes en l'enregistrament d'Hyperion dels quartets de Beethoven La col·lecció de l'op. 18 està dedicada a Joseph Franz von Lobkowitz.

Moviments Consta de 4 moviments: Allegro ma non tanto Scherzo: Andante scherzoso quasi Allegretto Menuetto: Allegretto Allegro – Prestissimo

Origen i context Els sis primers quartets de corda de Beethoven, reunits a l'opus 18, foren escrits entre 1798 i 1800. Dedicats al seu mecenes, el príncep Lobkowitz, mostren un Beethoven que comença a allunyar-se de l'ombra dels seus grans models, Haydn i Mozart.

El Quartet en do menor de Beethoven, possiblement basat en idees de la seva etapa de Bonn, mostra l'autor en plena maduresa cap al 1800. Tot i el caràcter contundent associat a la tonalitat, l'obra destaca més per la fermesa i la claredat que no pas pel patetisme.

Anàlisi musical Allegro ma non tanto miniatura|esquerra|Inici del 1r moviment en una publicació del segle XIX Tot i compartir la mateixa tonalitat i certes tensions amb obres anteriors en do menor, el Quartet núm. 4 es caracteritza per un Allegro ma non tanto més ampli i un primer tema llarg, poderós i original que transmet confiança davant l'adversitat, diferenciant-se de l'angoixa i passió juvenil dels seus predecessors. El primer moviment és enèrgic i directe, amb un to optimista en el segon grup temàtic. Combina moments suaus i tranquils amb tensions que culminen en un clímax apassionat del primer violí, acabant amb un estil ferm i decidit.

Scherzo: Andante scherzoso quasi Allegretto En lloc d'un moviment lent, hi ha un Andante en do major titulat Scherzo, que anticipa trets de la Primera Simfonia. És un dels seus primers moviments 'lents' lleugers, juntament amb la Sonata per a violí en sol major, op. 30 núm. 3. Combina erudició subtil i encant lleuger, amb temes contrapuntístics en forma de fuga i cànon.

Menuetto & Trio: Allegretto El Menuet és intens i dramàtic, amb girs contrapuntístics i modulacions inesperades, mentre que el Trio és elegant i civilitzat, amb el primer violí expressant les conclusions amb gràcia.

Allegro Prestissimo El final és energètic i clarament estructurat en rondó, alternant moments serens i rústics amb episodis expressius, però conclou amb una coda intensa i ambigua, deixant el final del quartet obert a interpretació.

Recepció El Quartet núm. 4 en do menor fou molt ben rebut en la seva primera interpretació i continua sent un dels favorits tant dels intèrprets de cambra com del públic.

L'octubre de 1801, quan es publicà la segona tanda dels tres quartets de l'op. 18, Beethoven trià obrir-la amb el Quartet en do menor, la qual cosa evidencia l'alta estima que li tenia.

Referències

Quartet 04 Quartet Beethoven 04 Categoria:Composicions musicals del 1800 Categoria:Quartets de corda de la dècada del 1800