La rebel·lió Chilembwe va ser un aixecament contra el domini colonial britànic en Nyasalàndia (actualment Malawi), el gener de 1915.
miniatura|L'última fotografia coneguda de John Chilembwe (esquerra), presa el 1914 Dirigida per John Chilembwe, un ministre mil·lenariste cristià de raça negra educat als Estats Units d'América, l'aixecament es va produir a l'entorn de la seva església al poble de Mbombwe, al sud-est del país. Es va centrar en la classe mitjana negra i encoratjada per les queixes contra el sistema colonial, inclòs el treball forçós, la discriminació i les noves demandes de la població indígena causades per l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
La revolta va esclatar a la nit del 23 de gener de 1915, quan els rebels, incitats per Chilembwe, van atacar la seu de la plantació d'A L Bruce Estates en Magomero i van matar a tres colons blancs; i un atac amb poc èxit a un magatzem d'armes en Blantyre. Al matí del 24 de gener, les autoritats colonials havien mobilitzat les milícies de colons blancs i va redistribuir les forces militars regulars del sud. Després d'un atac fallit contra Mbombwe per tropes del King's African Rifles (KAR) el 25 de gener, un grup de rebels van atacar a una missió cristiana a Nguludi i la va cremar. El KAR i la milícia van prendre Mbombwe sense trobar resistència el 26 de gener després que molts dels rebels, entre ells Chilembwe, haguessin fugit amb l'esperança d'arribar a la segura veïna Àfrica Oriental Portuguesa (l'actual Moçambic). Després de la revolta, uns 40 rebels van ser executats i 300 van ser empresonats; Chilembwe va ser mort a trets per una patrulla de la policia prop de la frontera el 3 de febrer.
Tot i que la rebel·lió no va aconseguir un èxit durador, és comunament citat com un moment decisiu en la història de Nyasalàndia. La rebel·lió va tenir efectes duradors en el sistema d'administració britànic en Nyasalandia i posteriorment van ser promulgades algunes reformes. Després de la Segona Guerra Mundial, el creixent moviment nacionalista de Malawi va revifar l'interès en la revolta Chilembwe, i després de la independència de Malawi el 1964 es va celebrar com un moment clau en la història de la nació. La memòria de Chilembwe, que segueix sent important en la consciència nacional col·lectiva, sovint s'ha invocat en el simbolisme i la retòrica dels polítics de Malawi. Avui en dia, l'aixecament se celebra anualment i el mateix Chilembwe és considerat un heroi nacional.
Antecedents
El domini colonial britànic a la regió de l'actual Malawi, on es va produir la revolta, va començar entre 1899 i 1900, quan els britànics va tractar d'augmentar el seu control formal sobre el territori per avançar-se a la invasió dels imperis colonials alemany i portuguès.miniatura|esquerra|Nyasalàndia (actualment Malawi), ressaltat en vermell fosc sobre un mapa d'Àfrica anterior a la Primera Guerra Mundial La regió va esdevenir un protectorat britànic en 1891 (Protectorat britànic d'Àfrica Central), i el 1907 va ser anomenat Nyasalàndia.
A diferència de moltes altres parts d'Àfrica, on la dominació britànica depenia del suport de les faccions locals, en Nyasalàndia el control britànic es basava en la superioritat militar. Durant la dècada de 1890, les autoritats colonials van reprimir nombroses rebel·lions dels pobles locals Yao, Ngoni i Chewa. El domini britànic a Nyasalàndia va alterar radicalment les estructures de poder dels indígenes locals .
El principi del període colonial va veure un augment d'immigració i d'assentaments de colons blancs, que van comprar grans extensions de terreny als caps locals, sovint amb pagaments simbòlics o amb armes de foc. La major part dels terrenys adquirits, sobretot en Shire Highlands (comarca de les Terres Altes), van ser convertits en plantacions on es van conrear te, cafè, cotó i tabac. Les lleis de les institucions colonials, com ara l'impost Hut, va obligar a molts indígenes a buscar feina remunerada i va augmentar la demanda de treball creada en les plantacions, que es van convertir en la principal font d'ocupació. Un cop emprats en les plantacions, els treballadors negres es van trobar que eren colpejats amb freqüència i objecte de discriminació racial. Cada vegada més, les plantacions es van veure obligades a recórrer a un sistema de treball forçat o de prestació personal, conegut localment com a thangata.
Chilembwe i la Providence Industrial Mission
John Chilembwe, nascut al voltant de 1871, va rebre la seva educació primària en una missió d'Escòcia i més tard va conèixer a Joseph Booth, un missioner baptista radical que dirigia la Zambezi Industrial Mission (Missió Industrial de Zambezi). Booth predicava una forma d'igualitarisme i la seva actitud progressiva cap a la raça va atreure l'atenció de Chilembwe. Sota el patrocini de Booth, Chilembwe va viatjar als Estats Units per a estudiar en una universitat teològica a Virgínia. Allà va entrar amb contacte amb cercles afroamericans i va ser influït per les històries de l'abolicionista John Brown i l'igualitarista Booker T. Washington.
miniatura|Vista de Mbombwe amb la Providence Industrial Mission en el fons Chilembwe va tornar a Nyasalàndia el 1900 i va fundar la seva pròpia església independent, la Providence Industrial Mission (Missió Industrial Providence), al poble de Mbombwe. Se'l considerava com un «model africà de no-violència avançat» per les autoritats colonials durant els primers anys de la missió. Va establir una cadena d'escoles independents per als negres africans, amb més de 900 alumnes en total, i va fundar la Natives' Industrial Union (Unió Industrial dels nadius), una forma d'unió de cooperatives que s'ha descrit com un «embrió de la cambra de comerç». No obstant això, les activitats de Chilembwe van dur a la fricció amb els responsables de les plantacions locals, que temien la influència de Chilembwe sobre els seus treballadors. El novembre de 1913, els empleats del local de la plantació d'Alexander Bruce Livingstone, van cremar l'església de Chilembwe a Mbombwe, encara que aviat va ser reconstruïda.
Chilembwe predicar una forma de cristianisme mil·lenarista, comú al sud d'Àfrica en aquell moment, i va predicar l'alliberament dels africans i la fi del règim colonial. Va predicar sermons agressius, sovint de l'Antic Testament, concentrant-se en aspectes com la fugida dels israelites de l'esclavitud a Egipte. Inicialment, les activitats de Chilembwe tenien el suport dels missioners blancs. La informació sobre la seva Església abans de la rebel·lió és escassa, però la seva ideologia va resultar popular i va desenvolupar un fort seguiment local. Chilembwe no era part de l'apocalíptica Kitawala (Talaia), moviment que era popular al centre d'Àfrica en aquell moment, però alguns dels seus seguidors podien haver-ne rebut l'influència. El Kitawala predicava que l'Apocalipsi ocorreria a l'octubre de 1914, i seria llavors que Déu baixaria a la Terra per a posar fi al colonialisme.
La ideologia de Chilembwe es va fer més agressiva en la dècada posterior a la seva tornada a Nyasalàndia. Va ser exigent amb els seus seguidors, encoratjant-los a adoptar d'estil europeu per a millorar intel·lectualment. Les escoles de la Missió van començar a ensenyar la igualtat racial basat en la doctrina cristiana i l'anti-colonialisme. Chilembwe va adoptar vestits occidentals, costums i idees i va encoratjar als seus seguidors a fer el mateix. Molts dels seus seguidors procedien de la classe mitjana local, que havien adoptat de manera similar els costums europeus. L'acceptació de Chilembwe de la cultura europea va crear una ideologia anticolonial poc ortodoxa, al voltant d'una forma de nacionalisme, més que un desig de restaurar l'ordre social pre-colonial.
L'esclat de la Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial va esclatar al juliol de 1914. El setembre del 1914, la guerra es va estendre a l'Àfrica quan els britànics i els belgues van començar una campanya militar contra l'exèrcit colonial alemany de l'Àfrica Oriental Alemanya.
miniatura|esquerra|Portadors Nyasa, vigilats per soldats britànics, durant la campanya d'Àfrica Oriental En Nyasalandia, el principal efecte de la guerra va ser la contractació massiva d'africans per a servir com a portadors en suport dels exèrcits Aliats. Els portadors vivien en condicions d'extrema pobresa i molts van morir. Alhora, la contractació de portadors van crear una escassetat de mà d'obra que es va incrementar amb la pressió econòmica sobre els africans en Nyasalàndia.
Chilembwe es va oposar a la contractació de persones de raça negra per a lluitar contra el que ell considerava una guerra totalment aliena a ells. Va promoure una forma de pacifisme cristià i va argumentar que la manca de drets civils per als africans en el sistema colonial els eximia dels deures del servei militar. En aquell moment, els mil·lenaristes van creure que la Primera Guerra Mundial era una forma d'Harmagedó que destruiria a les potències colonials i aplanaria el camí per al sorgiment dels estats independents africans.
El novembre de 1914, arran dels informes de gran pèrdua de vides durant els combats a Karonga, Chilembwe va escriure una carta al The Nyasaland Times en Blantyre, apel·lant explícitament a les autoritats colonials de no reclutar tropes negres:
La rebel·lió Els preparatius Els preparatius per a l'aixecament van començar a finals de 1914. Chilembwe va adquirir un manual militar i va començar a organitzar als seus seguidors i a buscar un suport més ampli. En particular, es van formar llaços propers amb Filipo Chinyama en Ncheu, 180 quilòmetres al nord-oest, i va rebre la confirmació que ell també mobilitzaria als seus seguidors a unir-se a la rebel·lió quan esclatés.
Les autoritats colonials van rebre dues advertències que era imminent una revolta. Un seguidor desafecte a Chilembwe va informar de les «intencions preocupants» del predicador a Philip Mitchell, un funcionari colonial menor d'edat que més tard va exercir com a Governador d'Uganda i Kenya. Una missió catòlica també va ser informada, però tampoc va prendre cap acció.
L'esclat de la rebel·lió
Durant la nit del dissabte 23 al 24 de gener, els rebels es van reunir a l'església de la Missió a Mbombwe, on Chilembwe va pronunciar un discurs destacant que cap d'ells sobreviuria a les represàlies que seguirien a la revolta, però que l'aixecament atrauria més atenció a les seves condicions i desestabilitzaria el sistema colonial. Això, creia Chilembwe, era l'únic camí pel canvi.
Un contingent de rebels va ser enviat a Blantyre i a Limbe, prop de 25 km al sud, on vivien la major part dels colons blancs i on els insurgents esperaven capturar el magatzem d'armes de la companyia African Lakes. Un altre grup es va dirigir cap a la seu de la plantació Alexander Livingstone Bruce, en Magomero. Chilembwe va enviar un missatger a Ncheu per a avisar Chinyama que la rebel·lió ja havia començant.
Chilembwe també va buscar el suport per al seu aixecament de les forces alemanyes de l'Àfrica Oriental Alemanya, a la llunyana frontera nord de Nyasalàndia, amb l'esperança que una ofensiva alemanya al nord combinat amb una insurrecció indígena al sud podria expulsar els britànics de Nyasalàndia de forma permanent.
El 24 de gener, va enviar una carta al governador alemany a través del servei de missatgeria de l'Àfrica Oriental Portuguesa. El correu va ser interceptat i la carta mai va ser rebuda. De fet, durant les últimes etapes de la Campanya d'Àfrica Oriental, després de la invasió alemanya de l'Àfrica Oriental Portuguesa, l'exèrcit colonial alemany va ajudar a reprimir les rebel·lions anti-portugueses, com els dels pobles Maconde i Barue, preocupat que els aixecaments africans podien desestabilitzar l'ordre colonial.
Atac a la plantació Alexander Livingstone Bruce L'acció principal de la revolta Chilembwe va ser un atac a la plantació Alexander Livingstone Bruce, en Magomero.