El Periple de la Mar Eritrea (, ) és un periple grecoromà, escrit en grec, que descriu la navegació i les oportunitats comercials existents entre els ports de la província romana d'Egipte tals com Berenice amb la costa del mar Roig, així com les existents entre el nord-est d'Àfrica i el Sind i el sud-oest de l'Índia. Aquest text ha estat datat entre el primer i el tercer segles dC, però actualment es considera com a més encertat situar-lo en la primera meitat del segle primer. Tot i que l'autor ens és desconegut, és evident que la descripció és de primera mà, realitzada per algú familiar amb la zona, i és considerat com una prova única que coneixia l'antic món europeu dels territoris al voltant de l'oceà Índic.
La mar Eritrea () vol dir literalment 'Mar Roja', que és com es coneix ara. No obstant això, per als grecs, aquesta denominació incloïa l'Oceà Índic i el golf Pèrsic.
L'obra esquerra|miniatura|550px|Noms, rutes i llocs del Periple de la Mar Eritrea miniatura|Mapa del descrivint les localitzacions del Periple de la Mar Eritrea L'obra consisteix en 66 capítols, molts dels quals tenen una llargada equivalent a un paràgraf en català. Per exemple, tot el capítol 9è diu el següent:
"Des de Malao (Berbera) hi ha dues vies per a arribar al centre comercial de Moundou, on els vaixells poden ancorar de manera més segura en una illa propera a terra ferma. Les importacions cap aquesta àrea són les abans esmentades [al capítol 8 s'esmenten el ferro, l'or, la plata, les tasses, etc.], i des d'aquí s'exporten els mateixos béns [al capítol 8 s'esmenta mirra, douaka, makeir, i esclaus], i goma fragant anomenada mokrotou (en sànscrit makaranda). Els habitants que comercien aquí són més pacífics."
En molts casos, la descripció de places és suficientment precisa com per a identificar les presents localitzacions; per d'altres, en canvi, hi ha obert un debat considerable. Per exemple, Rapta s'esmenta com el mercat més gran de l'Àfrica al sud d'Azània, però hi ha almenys 5 indrets que encaixen amb aquesta descripció, des de Tanga (Tanzània) fins al sud del delta del riu Rufiji. La descripció de la costa índia esmenta clarament el delta del Ganges, tot i que a partir d'aquest punt es torna confús, descrivint la Xina com una gran ciutat interior anomenada Thina, que és la font de la seda crua.
El Periple diu que Hippalus va descobrir una ruta de navegació directa des del mar Roig fins a la península Índia a través de mar obert durant el primer segle aC.
En aquest document, també s'esmenten diversos béns, però també apareixen paraules que defineixen aquests béns que no s'han trobat en cap altre text de la literatura antiga, de manera que només podem imaginar el seu significat. Per exemple, un bé comercial anomenat lakkos chromatinos. El nom lakkos no apareix en cap altre text grec o romà. Aquest nom reapareixeria posteriorment durant el període medieval en la forma llatina lacca, apropiada de la paraula àrab medieval lakk, que al seu temps havia adoptat del sàsncrit lakh, que vol dir 'laca'; es tractava d'una resina de color vermell originària de l'Índia utilitzada com a laca i, també com a colorant vermell.Sino-Iranica de Berthold Laufer, 1919, pàgina 476, peu de pàgina 9. També A Glossary of Colloquial Anglo-Indian Words and Phrases, de Yule i Burnell, 1903, pàgina 499. Altres béns no han pogut ser desxifrats avui en dia.
El text del Periple prové d'un manuscrit romà d'Orient del redactat a mà en lletra minúscula, inclòs en la col·lecció de la Universitat Biblioteca d'Heidelberg (CPG 398: 40v-54v), així com d'una còpia del o XV que es troba al Museu Britànic (B.M. Add 19391 9r-12r). El text del és atribuït a Flavi Arrià, probablement només perquè el manuscrit es troba al costat del Periple del Pont Euxí, efectivament escrit per ell. El Periple fou editat per Sigmund Gelen (Zikmund Hruby z Jeleni de Praga) i publicat per primera vegada de manera mecànica per Hieronymus Froben el 1533. Aquesta edició contenia errades, però durant 300 anys fou l'obra de referència per a les següents, fins que la versió del va ser redescoberta a Heidelberg; portada a Roma en el transcurs de la Guerra dels Trenta anys (1618–1648), traslladada a París per part de Napoleó Bonaparte, i finalment retornada a Heidelberg el 1816.Schoff (1912), p. 7, 17.
Autor i cronologia Schoff va fer una anàlisi històrica el 1912 i va situar la data de redacció del text el 60 dC.Schoff (1912) "Date and Authorship of the Periplus," pàgines 7-15. A més, Schoff va proveir-nos d'una anàlisi històrica de l'autor original del text,Schoff (1912), pàgines 15-16. i arriba a la conclusió que l'autor hauria estat un grec d'Egipte, és a dir, un ciutadà romà.Wilfred Harvey Schoff (1912) "Introduction," pàgina 6. Segons els càlculs de Schoff, això voldria dir que s'hauria escrit durant el regnat de Tiberi Claudi Balbili (que curiosament també era un grec egipci).
John Hill manté que el "Periple pot ser datat amb fermesa entre el 40 i el 70 dC i, probablement, entre el 40 i el 50 dC."Hill (2009), pp. xvi i 244-245, n. 10.10.
Schoff continua remarcant que l'autor podria no haver estat un "home especialment educat" com demostra "la seva freqüent confusió entre les paraules gregues i llatines, així com les seves construccions gramaticals maldestres i mal formulades gramaticalment."Schoff (1912), pàgina 16. A causa de "l'absència de cap registre de viatge pel Nil o a través del desert des de Coptos", Schoff prefereix situar el lloc de referència de l'autor a "Berenice en lloc d'Alexandria." Tot i que Schoff no té clar a quina de les Berenice es fa referència, és Berenice Troglodytica la que està documentada, discutida llargament i descrita vívidament en el mateix text del Periple.
Una de les particularitats esmentades per Schoff mentre traduïa l'original grec, és que "el text és tan vague i incert que [l'autor] sembla estar citant algú altre, tret que part d'aquesta obra s'hagi perdut en les diverses còpies."
Espai geogràfic Península Aràbiga Regne himiarita i Sabà
miniatura|Moneda del Regne himiarita, a la costa sud de la Península aràbiga, on paraven els vaixells que feien la ruta entre Egipte i l'Índia. Aquesta és una imitació d'una moneda d'August del segle I dC
Els vaixells del Regne himiarita viatjaven regularment per la costa de l'Àfrica oriental. El Periple de la Mar Eritrea descriu l'imperi comercial d'Himyar i Sabà, units sota el regnat de Charibael (Karab Il Watar Yuhan'em II), que es diu que es trobava en bones relacions amb Roma:
"I després de nou dies més, es troba Saphar, la metròpoli, on viu Charibael, el rei de dues tribus, els himiarites i aquells que viuen al seu costat, anomenats sabeus; mitjançant diverses ambaixades i regals, és amic dels emperadors." Periple de la Mar Eritrea, paràgraf 23.
Regne de l'Olíban El Regne de l'Olíban és descrit com el territori situat més a l'est a la costa sud de la península Aràbiga, amb el port de Cana (aràbic del sud: Qana, el modern Bir Ali d'Hadramaut). El dirigent d'aquest regne s'anomena Eleazus, o Eleazar, que es creu que correspondria amb el rei Iliazz Yalit I:
"Després d'Eudaemon, a Aràbia hi ha una llengua contínua de costa, en una extensió de 200 estadis o més, en la qual hi ha nòmades i pescadors vivint en poblets; just passat això, hi ha una altra ciutat mercat, Cana, del Regne d'Eleazus, el país de l'olíban (l'encens per antonomàsia); i al davant hi ha dues illes desertes, una anomenada illa dels Ocells, i l'altra illa Cúpula, a 120 estadis de Cana. A l'interior del país, des de Cana, hi ha la metròpoli de Sabbatha, on viu el rei. Tot el que l'olíban produït és traslladat per camells a aquella ciutat per ser emmagatzemat, i cap a Cana en basses sostingudes per pells inflades a la manera del país, i en bots. I aquest lloc també comercia amb ports llunyans, amb Barygaza i Scythia i Ommana i la veïna costa de Pèrsia." Periple pel mar d'Eritrea, cap. 27
Banya d'Àfrica Somàlia Actualment, es considera que Ras Hafun, al nord de Somàlia, és l'enclavament de l'antic centre comercial d'Opone. En aquest jaciment, s'hi han trobat ceràmiques d'origen egipci, romà i del golf Pèrsic, en una expedició arqueològica realitzada per un equip de la Universitat de Michigan. Opone es troba en la tretzena entrada del Periple de la Mar Eritrea, on se'ns diu:
"I llavors, després de navegar 400 estadis al voltant d'un promontori, cap al qual també t'arrossega el corrent, hi ha una altra ciutat mercat anomenada Opone, en la qual s'importen els mateixos béns ja esmentats, i on es produeix una gran quantitat de canyella, i esclaus de la millor mena, que són traslladats a Egipte en nombre creixent; i una gran quantitat de carei, millor del trobat en qualsevol altre lloc." Periple de la Mar Eritrea, cap.13.Text complet, Schoff 1912
En l'antiguitat, Opone operava com a port de destinació per a mercaders de Fenícia, Egipte, Grècia, Pèrsia, Iemen, Nabatea, Azània, l'Imperi Romà i d'altres indrets, ja que era un enclavament estratègic de la ruta costanera entre Azània i el mar Roig. Comerciants de llocs tan llunyans com Indonèsia o Malàisia passaven per Opone, intercanviant espècies, sedes i altres béns, abans de marxar cap a Azània o el nord del Iemen o Egipte. Ja l'any 50 dC, Opone era ben coneguda com el centre del comerç de canyella, així com pel comerç de clavell i d'altres espècies, l'ivori, pells d'animals exòtics o l'encens.
L'antiga ciutat de Malao, situada en l'actual Berbera, al nord-oest de Somàlia, també s'esmenta en el Periple:
"Després d'Avalites, hi ha una altra ciutat mercat, encara millor, anomenada Malao, que es troba a uns 800 estadis. L'ancoratge es troba en un espai obert, protegit per un rostidor que surt per l'est. Aquí els natius són més pacífics. S'hi importen els béns ja esmentats, així com túniques, jaquetes d'Arsinoe, vestits i tenyits; tasses, copes, petites quantitats de làmines de coure, ferro, i no gaire monedes d'or i de plata. Des d'allí s'exporta mirra, una mica d'encens, la canyella més forta, duaca, copal indi i macir, que s'importa cap a Aràbia; i esclaus, però escassament." Periple de la Mar Eritrea, cap. 8.
Regne d'Axum
miniatura|Monedes del rei Endybis, 227-235 dC. Museu Britànic. La de l'esquerra diu, en grec: "AΧWMITW BACIΛEYC", "rei d'Axum". La de la dreta diu, també en grec: ΕΝΔΥΒΙC ΒΑCΙΛΕΥC, "rei Endybis"
Aksum s'esmenta al Periple com un important enclavament mercantil per l'ivori, que s'exportava per tot el món antic:
"Des d'aquest lloc fins a la ciutat que la gent anomena Auxumites hi ha 5 dies de viatge més; des d'allí, tot l'ivori és portat del país situat passat el Nil, a través del districte anomenat Cyeneum, i llavors cap a Adulis." Periple pel mar d'Eritrea, cap. 4.
Si ens creiem el Periple, el dirigent d'Axum en el primer segle dC era Zoskales, que, a més de governar Aksum, també dirigia dos ports del mar Roig: Adulis (al costat de Massaua) i Avalites (Assab). També s'esmenta que li era familiar la literatura grega:
"Aquests indrets, des dels menjadors de jónecs fins a l'altre país berber, són governats per Zoskales; que és avar en els seus camins i sempre vol més, però que d'altra banda és culte i familiaritzat amb la literatura grega." Periple pel mar d'Eritrea, cap. 5.
Sud-est africà Investigacions recents realitzades per l'arqueòleg de Tanzània Felix Chami han descobert restes de comerç romà prop de la boca del riu Rufiji, així com a la veïna Mafia Island, provocant que els experts exposin que l'antic port de Rapta estava situat als bancs del riu Rufiji, just al sud de Dar es Salaam. El Periple diu el següent:
"Dues jornades passada l'illa [Menuthias = Zanzíbar?], apareix l'últim port comercial de la costa d'Azània, anomenat Rapta ['cosit'], nom derivat dels abans esmentats vaixells cosits, on hi ha grans quantitats d'ivori i closques de tortuga."Casson (1989), p. 61.
Chami resumeix l'evidència de l'enclavament exacte de Rapta de la manera següent: