Die Walküre (pronunciació alemanya: [diː valˈkyːʁə] ; La Valquíria), WWV 86B, és el segon dels quatre drames musicals èpics que constitueixen el cicle Der Ring des Nibelungen (en català: L'anell dels nibelungs) de Richard Wagner. Es va representar, com a òpera única, al Teatre de la Cort de Múnic el 26 de juny de 1870, amb August Kindermann com a Wotan, Heinrich Vogl com a Siegmund, Therese Vogl en el paper de Sieglinde i Sophie Stehle com a Brünnhilde; i es va estrenar com a part de L'anell al Festspielhaus de Bayreuth el 14 d'agost de 1876.
Com que el cicle de l'Anell va ser concebut per Wagner en ordre invers d'interpretació, La Valquíria va ser el tercer dels quatre textos que es van escriure, tot i que Wagner va compondre la música en seqüència d'interpretació. El text es va completar el juliol de 1852 i la música el març de 1856.
Wagner va seguir en gran manera els principis relacionats amb la forma del drama musical, que havia establert en el seu assaig de 1851 "Òpera i drama", segons els quals la música interpretaria el text emocionalment, reflectint els sentiments i els estats d'ànim que hi ha darrere de l'obra, utilitzant un sistema de leitmotivs recurrents per representar persones, idees i situacions en lloc de les unitats operístiques convencionals d'àries, conjunts i cors. Wagner va mostrar flexibilitat en l'aplicació d'aquests principis aquí, particularment a l'acte III, quan les valquíries participen en cants de conjunt freqüents.
Igual que amb Das Rheingold, Wagner volia ajornar qualsevol representació de la nova obra fins que es pogués mostrar en el context del cicle complet, però l'estrena de Munic el 1870 es va organitzar per insistència del seu mecenes, el rei Lluís II de Baviera. Die Walküre ha aconseguit certa popularitat com a obra independent i continua representant-se independentment del seu paper en la tetralogia.
La història de Die Walküre es basa en la mitologia nòrdica narrada a la saga Völsunga i l'Edda poètica. Wagner es va inspirar en la mitologia nòrdica i alemanya per escriure aquesta obra, específicament en la Saga dels descendents del rei Vǫlsungr.Vǫlsunga saga en norrè occidental antic. En Wagner va alemanyitzar el nom del rei epònim del llinatge en Wälsung. El mot valquíria procedeix del norrè occidental antic valkyrja i és un compost dels substantius valr (masculí) o val (neutre), un col·lectiu que designa el conjunt dels caiguts en un camp de batalla i kyrja, que significa “triadora, elegidoraÝ i és un nom d'agent del verb kjósa “seleccionar, triar, elegir”. El grup de les valquíries wagnerianes és un grup de nou germanastres,Aquí és presumible que en Wagner s'inspirés en la Helgakviða Hjǫrvarðssonar o Poema d'en Helgi, fill d'en Hjǫrvarðr, que, en la part en prosa, conta que el protagonista, en Helgi, un dia va veure, cavalcant per l'aire, nou valquíries: Hjǫrvarðr ok Sigrlinn áttu son mikinn ok vænan. Hann var þǫgull. Ekki nafn festist við hann. Hann sat á haugi. Hann sá ríða valkyrjur níu ok var ein gǫfugligust (citat segons l'edició del poema pel Guðni Jónsson, Helgakviða Hjörvarðssonar með Hrímgerðarmálum). totes elles filles del déu Wotan i diferents amants, mortals i deesses. Quant a llurs noms, en Wàgner en uns casos va adoptar, adaptant-los a l'alemany, els noms d'algunes valquíries de la mitologia norrena medieval, en d'altres, emperò, els noms de les valquíries no remunten a cap model norrè medieval sinó que són encunyacions del propi Wagner. Aquestes valquíries, doncs, són valquíries creades pel Wagner mateix.
En aquesta versió, els bessons Völsung Sieglinde i Siegmund, separats durant la infància, es coneixen i s'enamoren. Aquesta unió enfurisma els déus, especialment Fricka, l'esposa de Wotan, que exigeixen que Siegmund mori. Sieglinde i el fill no nascut de la parella són salvats per les accions desafiadores de la filla de Wotan, la personatge principal, la Valquíria Brünnhilde, que, com a resultat, s'enfronta al càstig dels déus.
La famosa peça titulada La cavalcada de les valquíries forma part de La valquíria.
Antecedents i context Vegeu també: L'anell dels Nibelungs
Wagner va començar a treballar en el que es convertiria en el seu projecte L'Anell a l'octubre de 1848, quan va preparar un esquema en prosa per a La mort de Siegfried, basat en el llegendari heroi del mite germànic. Durant els mesos següents, va desenvolupar l'esquema en un "poema" o llibret complet.
Després dels seus viatges a Suïssa el maig de 1849, Wagner va continuar ampliant el seu projecte, havent decidit que una sola obra no seria suficient per als seus propòsits. Per tant, crearia una sèrie de drames musicals, cadascun dels quals explicava una etapa de la història, basant la narrativa en una combinació de mite i imaginació; La mort de Siegfried en proporcionaria la culminació. El 1851, va esbossar els seus propòsits en el seu assaig "Una comunicació als meus amics": "Proposo produir el meu mite en tres drames complets, precedits d'un llarg preludi (Vorspiel)". Cadascun d'aquests drames, va dir, constituiria un tot independent, però no es representaria per separat. "En un Festival especialment designat, proposo, en algun moment futur, produir aquests tres drames amb el seu preludi, en el transcurs de tres dies i una nit abans".
D'acord amb aquest esquema, Wagner va precedir la Mort de Siegfried (més tard Götterdämmerung (El Crepuscle dels Déus) amb la història de la joventut de Siegfried, El Jove Siegfried, més tard rebatejat com a Siegfried. Aquesta, al seu torn, va ser precedida per Die Walküre (La Valquíria), que tracta dels orígens de Siegfried, i tota la tetralogia està encapçalada per un pròleg, Das Rheingold (L'or del Rin). Com que Wagner va preparar els seus textos en seqüència cronològica inversa, Die Walküre va ser el tercer dels drames que es va concebre i escriure, però apareix el segon de la tetralogia.
Personatges Rol Descripció Tipus de veu Repartiment de l'estrena a Munic el 26 de juny de 1870 (Director: Franz Wüllner) Repartiment a l'estrena del cicle complet el 14 d'agost de 1876( Director: Hans Richter)Primera representació al Liceu de Barcelona, 25 de gener de 1899(Director:Joseph Mertens) HumansSiegmundVölsung, fill de Wotan, germà bessó de SieglindetenorHeinrich VoglAlbert NiemannEmmanuel LafargeSieglindeVölsung, filla de Wotan i germana bessona de SiegmundsopranoTherese VoglJosephine SchefskyEmilia CorsiHunding De la raça Neiding; marit de SieglindebaixKaspar BauseweinJosef NieringGiovanni Scarneo DeusWotan Déu de la batalla i dels contractes, governant dels déus baix-barítonAugust KindermannFranz BetzAgostini GnaccariniFricka Deessa del matrimoni (inclòs el matrimoni forçat); esposa de Wotanmezzosoprano dramàticaAnna KaufmannFriederike GrünGiannina Lucacewska ValquíriesBrünnhilde Filla de Wotan via Erda soprano dramàticaSophie StehleAmalie MaternaAda AdiniGerhilde Filla de WotansopranoKaroline LenoffMarie HauptAnnetta ItalianoOrtlindeFilla de Wotan sopranoHenriette Müller-MarionMarie LehmannGiannina LucacewskaWaltraute Filla de Wotan mezzo-soprano dramàticaHemauerLuise JaideAntonietta OrcesiSchwertleite Filla de WotancontraltEmma SeehoferJohanna Jachmann-WagnerMaria BallierHelmwige Filla de WotansopranoAnna Possart-DeinetLilli LehmannMaria ChiversSiegrune Filla de Wotanmezzo-sopranoAnna EichheimAntonie AmannGrimgerde Filla de Wotanmezzo-sopranoWilhelmine RitterHedwig Reicher-KindermannAngelina RachelleRoßweiße Filla de Wotanmezzo-sopranoJuliane TyrolerMinna LammertIsabella Semelly
Argument Història prèvia Durant el llarg temps que ha passat des que els déus van entrar al Valhalla al final de Das Rheingold, Fafner ha utilitzat el Tarnhelm per assumir la forma d'un drac, i guarda l'or i l'anell a les profunditats del bosc. Wotan ha visitat Erda buscant saviesa, i amb ella ha engendrat una filla, Brünnhilde; ha engendrat vuit filles més, possiblement també amb Erda. Aquestes, juntament amb Brünnhilde, són les Valquíries, la tasca de les quals és recuperar els herois caiguts en batalla i portar-los al Valhalla, on protegiran la fortalesa de l'assalt d'Alberich si el nan recupera l'anell. Wotan també ha vagat per la terra, i amb una dona de la raça Völsung ha engendrat els bessons Siegmund i Sieglinde, que han crescut separats i sense conèixer-se l'un a l'altre. Dels Völsungs, Wotan espera un heroi que, lliure dels tractats dels déus, obtingui l'anell de Fafner.
Acte I miniatura|esquerra|Siegmund arrenca l'espasa. Il·lustració d'Arthur RackhamÉs important entendre que durant aquest acte, Wagner juga amb els noms i identitats dels personatges. La identitat de Wotan, Siegmund (nom que significa protector de la victòria o escut) i Sieglinde (el nom significa victòria plàcida) no es revela fins ben avançada l'òpera. Durant una tempesta molt violenta, Siegmund busca refugi en la casa del guerrer Hunding. Hunding no es troba en la casa per la qual cosa Sieglinde, la malaurada esposa de Hunding, rep Siegmund. Siegmund conta a Sieglinde que està fugint d'uns enemics. Després beuen hidromel i Siegmund es prepara per a anar-se'n, revelant a Sieglinde que la mala fortuna el percaça. Sieglinde li prega que s'hi quede, dient-li que no pot portar mala fortuna a la casa on la mala sort ja hi habita. Quan Hunding torna a casa s'ho pensa dues vegades abans d'oferir-li posada a Siegmund encara que per tradició es veu obligat a donar-la-hi. Sieglinde se sent cada vegada més fascinada per l'hoste i li demana que li conte la història de la seua vida. Siegmund comença a narrar que en un viatge a casa junt amb son pare va trobar sa mare morta i que la seua germana havia sigut segrestada. Després va viatjar amb son pare fins que ambdós van prendre diferents camins. Un dia Siegmund es va trobar amb una xiqueta que estava sent obligada a casar-se i va lluitar contra els parents de la xiqueta. Les armes de Siegmund van ser danyades i creient que la xiqueta havia mort va fugir, fins que ha trobat refugi en la casa de Hunding. Al principi, Siegmund no revela el seu nom i es fa anomenar Wehwalt (que pot ser traduït com ple d'afliccions). Una vegada Siegmund acaba el seu relat, Hunding revela que ell és una de les persones que perseguia el guerrer. Hunding permet no obstant que encara que enemic seu, en siga hoste per una nit, però a l'alba caldrà que lluiten l'un contra l'altre. Hunding es retira, ignorant les preocupacions de Sieglinde. Siegmund lamenta la seua mala fortuna i recorda la promesa que son pare li havia fet: que trobaria una espasa quan més la necessitara. Sieglinde torna i revela que va posar una substància en la beguda de Hunding perquè s'adormira profundament i després revela que ella s'havia vist obligada a casar-se amb Hunding. Durant el banquet de bodes un home d'edat avançada havia aparegut i havia clavat una espasa en el tronc del fleix al voltant del qual està construïda la casa; ni Hunding ni els seus companys havien pogut traure l'espasa de l'arbre. Sieglinde revela la seua atracció per aquell heroi que poguera traure l'espasa i alliberar-la. Siegmund expressa el seu amor per Sieglinde i ella hi correspon i mentre ambdós comencen a revelar els seus sentiments, Sieglinde descobreix per què la veu i el físic de Siegmund li resulten tan pareguts. Siegmund revela que el nom de son pare era Wälse, Sieglinde li diu que el seu nom és Siegmund, no Wehwalt, i que l'ancià havia deixat una espasa per a ell. Siegmund allibera l'espasa amb gran força i Sieglinde revela el seu propi nom a més del fet que ella és la seua germana (bessona). Siegmund anomena l'espasa Nothung que significa "Necessitat" i després ell i Sieglinde fugen de la casa de Hunding.
Acte II