El castell de Puigverd és un edifici de Puigverd d'Agramunt (Urgell)m declarat bé cultural d'interès nacional. Es troba a tocar de l'església parroquial de Sant Pere, i juntament amb altres pocs edificis, forma un recinte tancat que aboca a una plaça interior, dita del Mestre Francesc Navall. La part posterior s'alça sobre l'antiga muralla que tancava per migdia la vila medieval.
Història La primera notícia documental és del 1061, quan Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd, va fer testament i disposà que, un cop morta la seva muller Sicarda, el castell passés al seu fill Arnau, junt amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola, o al seu altre fill Bernat si Arnau moria sense fills legítims. El 1119, va ser jurat a l'església de Sant Pere de Ponts el testament sacramental del seu fill Bernat, conegut com a Bernat Pere, àlies Vidià, que entre altres entre altres béns, deixà al seu fill Pere de Puigverd els castells de Ponts, Agramunt, Oliola, Puigverd, Bajona, Almenara, Solsona i Castellons Sobirans i Jussans.
Els Puigverd devien residir habitualment al castell i hi conservaren el domini fins al , quan fou incorporat al comtat d'Urgell, i en desfer-se aquest el 1413 passà a mans d'altres jurisdiccions. El 1468 pertanyia a Pere de Queralt i de Perellós, i el 1631, Dídac d'Alentorn i de Salbà (¾) i Francesc de Quarteroni (¼) vengueren a carta de gràcia el castell i el lloc de Puigverd a Francesc de Junyent i de Sapila.AHPB, notari Jeroni Comelles, 21-10-1631.AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/27, f. 450-463v, 15-08-1760. Venda del castell i terme de Vilafortuny per Josep Galceran de Pinós i de Pinós-Urries-Alentorn-Çacirera, marquès de Barberà, a Salvador March. Casat amb Magdalena de Pons i de Queralt, fou succeït pel seu fill Francesc de Junyent i de Pons, que es va casar amb Alamanda de Marimon i Roger, filla d'Aleix de Marimon i de Jàfer, vicegeneral governador del Principat. Va morir el 1689, i fou succeït pel seu fill Francesc de Junyent i de Marimon, que el 1703 revengué Puigverd a Miquel d'Alentorn, òlim de Pinós i de Rocabertí, (¾) i a Francesc de Sayol i de Quarteroni (¼).AHPB, notari Lluís Fontana, 05-05-1703.
Casat amb Manuela de Çacirera i de Lanuza, Miquel d'Alentorn fou succeït pel seu fill Josep de Pinós-Alentorn i de Sacirera, que es va casar amb Josepa de Pinós i d'Urríes, II marquesa de Barberà. El 1750, l'hereu Josep Galceran de Pinós i de Pinós-Urries-Alentorn-Sacirera, III marquès de Barberà, va adquirir la ¼ restant a Carles de Sayol, en virtut d'una concòrdia.AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, 08-11-1750.
Arquitectura Cap als segles , l'antic castell va ser transformat en residència senyorial, però la fesomia actual respon a una reconstrucció duta a terme al , tal com testimonia l'escut d'armes dels Pinós que es troba sobre l'obertura central de la planta noble, amb una llarga inscripció (CASTRUM HOG PRAE VETUSTATE COLLAPSUM IN PERVIGILIO NATIVITATIS DOMINI MDCCLXVII ILLUSTRIS D.D. IOSEPHUS GALCERANDUS PINÓS LENTORN, ET DE PINÓS MARCHIO DE BARBARÀ, DNUS JURISDICTIONALIS HUJUS CASTRI, LOCI, ET TERMINI DE PUIGVERT, EJUSDEMQUE SUPERIORIS, ET INFERIORIS QUADRAE, A FUNDAMENTIS) i la data de 1770.
Es tracta d'un edifici de dimensions considerables, de planta rectangular, aixecat gairebé als quatre vents, amb coberta a dues aigües de fibrociment. Consta de planta baixa, pis i golfes, tot i que, en situar-se a cavall d'un lloc pla i en desnivell, presenta un soterrani, tal com acrediten els finestrons de la façana posterior. L'aparell és de pedra a totes les façanes, irregular i d'antuvi arrebossada de calç i polidament carreuada als marcs de les obertures i les cantonades. La façana principal presenta una composició força regular, dividida en tres eixos verticals només trencats per una porta obrada modernament. El casal es basteix sobre els dos eixos de l'esquerra. El terç dret resulta exempt de construcció per darrere, ara incorporat a un pati interior. La portalada principal és al mig, en arc escarser, emmarcada en grans blocs sobre un gruixut basament. A l'extrem esquerre hi ha un altre portal, molt modificat i l'accés modern entremig, a més d'un finestró reixat a l'eix dret. Al pis noble hi ha tres finestrals, convertits a balcó els dos centrals, i conservant aquest aspecte amb llur ampit a la dreta. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars i remata la façana un ample ràfec. La façana lateral est, amb sortida a un terrat, i la façana posterior, cadascuna presenten dos eixos verticals, amb un sistema formal o configuració d'obertures similar a la façana principal, essent la darrera alterada amb obertures recents poc harmonitzades al conjunt. La façana lateral oest, a diferència de la resta, presenta un acabat en obra ceràmica vista.
Referències
Vegeu també Castell de Querol (Alt Camp) Castell de Vilafortuny Casa Jaume ses Fonts Casa-fàbrica Glòria Casa Mai-Pinós Casa Descoll
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics de l'Urgell Categoria:Edificis barrocs de l'Urgell Castell de Puigverd Categoria:Puigverd d'Agramunt