miniatura| miniatura| Clitocybe squamulosa és una espècie de fong agarical de la família de les clitocibàcies (Clitocybaceae).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És un bolet comestible, però no té gaire tradició culinària a la gastronomia catalana. El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. . Pàg. 162.
Descripció El barret mesura de 3 a 7 cm de diàmetre i té una marcada forma d'embut, tret comú a la majoria d'espècies de Clitocybe. La superfície, de vellutada a finament esquamosa, és de color variable segons el grau d'hidratació: bru vermellós més o menys pàl·lid en temps sec i bru fosc en condicions d'humitat elevada. El marge és molt característic, ja que sol estar cargolat cap a l'interior (involut) en els exemplars més joves i es troba molt ondulat. Les làmines s'estenen per la cama de forma molt evident (làmines decurrents) i són blanquinoses o de color crema, més rosades en envellir. La cama mesura de 3 a 6 cm de longitud, és cilíndrica, del mateix color que el barret i presenta algunes fibril·les longitudinals; la base està engruixida i conserva restes de miceli en les quals queda adherida la fullaraca. La carn és prima i de color blanquinós; fa una olor i té un sabor suaus i agradables, fúngics. Les espores mesuren 5,5-7 x 3,5-4,5 µm, són llises, hialines i en forma de gota o el·lipsoidals. Els basidis són tetraspòrics i claviformes (en forma de porra).Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea
Hàbitat i distribució geogràfica Fructifica freqüentment tant en boscos de planifolis (alzinars, suredes i rouredes) i de coníferes o boscos mixtos, com a l'estatge alpí, entre Dryas octopetala o salzes, i entre 50 i 2.500 m d'altitud. Apareix des de l'estiu fins al final de la tardor (des del juliol fins al desembre), generalment després de les pluges. Es troba a Suècia,PESI els Països Baixos,Flora Agaricina Neerlandica la Gran Bretanya (com ara, Escòcia),Atlas of Living Scotland França,Muséum national d'Histoire naturelle la península IbèricaMalençon, G. & Bertault, R., 1971. Champignons de la Péninsule Ibérique. I, II, III. Act. Phytotax. Barcinonensia 8: 5-94. (CatalunyaMaire, R., 1933. Fungi Catalaunici. Contributions á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. Junta Cienc. Nat. Barcelona 15 (2): 120 pp.Maire, R., 1937. Fungi Catalalunici. Series altera. Contribution á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. de l'Inst. Bot. Barcelona 3 (4): 128 pp.Sanclemente, M. S. & Llimona, X., 1987. Aportación al conocimiento de las Tricolomatáceas de Cataluña. Butll. Soc. Catalana. Micol. 11: 29-72. -la Selva,Ballesteros, E., 1984. Primera contribució al coneixement deis macromicets del Massís de les Cadiretes (La Selva). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 51.(Secc. Bot. 5): 67-76. el Maresme,Rocabruna, A., 1984. Aportació al coneixement deis fongs del Maresme (Catalunya). Butll. Soc. Micol 8: 47-74. el Solsonès,El Medi natural del Solsonès el Puig d'Ossa al BarcelonèsSanclemente, M. S., 1991. Aportaciones florísticas y corológicas sobre tricolomatáceas. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15, pàg. 13-20. Barcelona. i el Parc Natural del Cadí-MoixeróEls fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró - i el País Valencià)Bolets del País Valencià i Nord-amèricaBigelow, H. E., 1968. The genus Clitocybe in North America. II. Section Infundibuliformes. Lloydia 31: 43-62.Bigelow, H. E., 1985. North American Species of Clitocybe. Part II. J. Cramer: Berlín, Alemanya. 241 p.MushroomExpert (com ara, CalifòrniaDesjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. 560 p.Gregory, D., 2007. The genus Clitocybe of California. Masters Thesis. San Francisco State University.The Fungi of California i el Quebec).Les champignons du Québec
Confusió amb altres espècies Es pot confondre amb d'altres Clitocybe, especialment amb la també comestible Clitocybe costata, que és de color més pàl·lid, sobretot a la cama, i té el marge més ondulat i crenulat.
Referències
Bibliografia Bon, M., 1987. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega S. A. Barcelona. Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona. Lange, J. E.; Lange, D. M. & Llimona, X., 1976. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. Llistosella, J. & Aguasca, M., 1986. El 1. «Mini Foray» de la British Mycological Society a Catalunya (1985). Butll. Soc. Catalana Micol. 10: 19-33. Pascual, R., 2003. Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Enllaços externs
Mushroom Observer YouTube
squamulosa