José Gella Iturriaga (Saragossa, 21 de març de 1907 - Madrid, 13 de gener de 1993) va ser un etnòleg, escriptor i historiador aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia Va estudiar filosofia i lletres i dret a la Universitat de Saragossa, i es doctorà en dret a la Universitat de Madrid. El 1928 va ingressar a l'Escola d'Intendència de l'Armada Espanyola, assolint en aquesta institució càrrecs com el de general inspector d'Intervenció de l'Armada i vocal del Patronat del Museu Naval de Madrid. Durant 25 anys fou director de la Mutualitat d'Accidents de Mar, fundant col·legis per a orfes de pescadors a Sanlúcar de Barrameda el 1948 i a Sada el 1954.El Picacho. Medio Siglo de Historia El 1954 també va representar la Marina espanyola en el Congrés Internacional d'Etnografia del Mar celebrat a Nàpols. També ha estat president de l'Associació d'Etnologia i Folklore.
Ha escrit obres de tarannà divers en castellà, italià i portuguès, interessant-se en proverbis, refranys i romanços antics. El 1974 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, on ingressà amb el discurs La Real Armada de 1808.
Obres Treinta cuentos (1936) Romances viejos Refranero del Mar (CSIC, 1944) Antología marinera (1945) Cancionero de la Independencia (Saragossa, 1965) Proverbios del Caballero Cifar (1978) 444 refranes de la Celestina La sirena en la literatura oral española (Catània, 1968) Romancero aragonés (Saragossa, 1972) Papeles de Campaña del coronel Cadalso (Madrid, 1976) Refranero de la novela picaresca, del Lazarillo y La pícara Justina (Madrid, 1979) Referències
Categoria:Saragossans Categoria:Historiadors aragonesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Alumnes de la Universitat de Madrid Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Morts a Madrid Categoria:Morts el 1993 Categoria:Nascuts el 1907