Sant Llorenç de Cerdans, també simplement Cerdans, (en francès Saint-Laurent-de-Cerdans) és una vila i comú al Vallespir, a la comarca natural de l'Alt Vallespir, de la Catalunya del Nord.
El nom de la vila prové en la seva primera part del patró de la seva parròquia, Sant Llorenç, i, potser, de l'origen majoritari dels seus repobladors, procedents de la Cerdanya (històricament, els cerdans eren molt donats a emigrar). Entre els masos antics de la vall de Sant Llorenç hi haviaAlart, 1868 i 1878. el Mas Cerdà.
La festa més important que s'hi celebra és la Festa de l'Os, juntament amb els municipis d'Arles i Prats de Molló, l'últim diumenge de carnaval.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sant Llorenç de Cerdans en el Vallespir El terme comunal de Sant Llorenç de Cerdans, de 4.508 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal de Sant Llorenç de Cerdans en els ortofotomapes de l'IGN.Sant Llorenç de Cerdans a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. en el sector sud de la zona central de la comarca del Vallespir.
En el seu extrem sud-est, el terme de Sant Llorenç de Cerdans arriba a la carena pirinenca, en el lloc on limita amb l'Alt Empordà, a Maçanet de Cabrenys i Albanyà. És la zona on el terme assoleix les màximes altituds, sobretot al Mont Capell, de 1.194 m alt. També al sud-est, termenal amb Costoja, arriba als 1.242 m alt, al Serrat del Cogull. El poble es troba a 690 m alt, i el punt més baix és al nord-oest, on el terme de Sant Llorenç de Cerdans arriba a la riba dreta del Tec, a través del qual confronta amb Montferrer, on assoleix els 365 m alt.
A més de la vila, el terme de Sant Llorenç de Cerdans és ple de petits veïnats, disposats principalment a la vall de la Quera, el curs d'aigua que vertebra quasi tot el terme.
La vila de Sant Llorenç de Cerdans miniatura|esquerra|Sant Llorenç de Cerdans en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Edificis antics de la cellera de la vila, amb el castell Sant Llorenç de Cerdans es forma, en forma de cellera, al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç de Cerdans i el seu cementiri,La cellera de Sant Llorenç de Cerdans en els ortofotomapes de l'IGN a partir de la qual la vila comença a créixer seguint els camins que en sortien en direcció a Prats de Molló, Arles i els Banys d'Arles. En les vistes aèries de l'Institut Géographique National francès s'aprecia perfectament el traçat de la vila antiga, amb els seus ravals cap al nord.
Encara a l'època moderna, i ja al pas del i al s'han anat creantLa vila actual de Sant Llorenç de Cerdans en els ortofotomapes de l'IGN noves zones d'habitatge a l'entorn de la vila vella. El barri més ben identificat de la vila era el barri del Castell, corresponent a la cellera primigènia, al lloc on hi havia el Castell de Sant Llorenç de Cerdans, al cim del turó on es dreça la vila. Al seu entorn, ja des de darreries de l'edat mitjana i al llarg dels segles posteriors, fins als moments actuals, s'han anat desenvolupant els barris i veïnats actualment existents, la major part desglossats a continuació.
La Roderassa, o Veïnat de la Blanqueria miniatura|La Blanqueria en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) És un dels antics veïnats ara, de fet, convertits en barris de la vila de Sant Llorenç dels Cerdans. ÉsLa Roderassa en els ortofotomapes de l'IGN al sud de la vila, al costat nord-oest del Barri del Molí i a llevant del Veïnat d'en Paulí, a la dreta de la Quera, just al nord d'on el còrrec anomenat Clot dels Castanyers aflueix en la Quera. Els carrers d'Antoine Forné i de la Roderassa, amb l'Avinguda de Jean Jaurès, conformen aquest veïnat.
La Farga de Dalt miniatura|esquerra|La Farga de Dalt en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Una de les antigues fargues de Sant Llorenç de Cerdans és avui dia una serradora; és un dels pocs que no ha desenvolupat un veïnat, i ha quedat reduït a la serradora i un parell d'edificis annexos. ÉsLa Farga de Dalt en els ortofotomapes de l'IGN a una mica més d'un quilòmetre al sud-est de la vila, a prop a ponent de la carretera de Costoja.
La Farga del Mig miniatura|La Farga del Mig en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|esquerra|La Farga del Mig El veïnat de la Farga del Mig, que es va formar a l'entorn d'una de les antigues fargues existents al Vallespir, és avui dia un autèntic poble; només li falta l'església i el cementiri.
Està situatLa Farga del Mig en els ortofotomapes de l'IGN la major part a la dreta de la Quera, al peu de la carretera que uneix Sant Llorenç de Cerdans amb Arles (la D3), just al lloc d'on arrenca cap a l'oest la carretera de Serrallonga (la D64) uns dos quilòmetres al nord-oest de la vila cap de la comuna. De fet, bona part del veïnat s'estén al llarg d'aquesta darrera carretera. Hi havia hagut escola pública, avui dia dedicada a un establiment de Gîtes de France.
La Farga d'Avall miniatura|La Farga d'Avell en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Poc més d'un quilòmetre al nord de la Farga del Mig, en direcció a Arles per la mateixa carretera D3 es trobaLa Farga d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN el petit veïnat de la Farga d'Avall, format a l'entorn d'una altra antiga farga. És a l'interior d'un ample meandre a la dreta de la Quera, l'aigua de la qual aprofitava per a moure el martinet amb què batia el mineral de ferro, com les altres fargues.
El Veïnat del Molí miniatura|esquerra|El Veïnat del Molí en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|El Veïnat del Molí Format a l'entorn del Molí d'en Benezet, o d'en Verduc, habitualment anomenat senzillament el Molí, aquest veïnat ésEl Veïnat del Molí en els ortofotomapes de l'IGN a tocar de la vila, al seu sud-est, just a llevant de la Roderassa. És a la dreta de la Quera i a l'esquerra del torrent anomenat Clot dels Castanyers, a l'angle format per la confluència dels dos cursos d'aigua. Està format a l'entorn del carrer del Molí.
La Sort El Veïnat de la Sort ésEl Veïnat de la Sort en els ortofotomapes de l'IGN al nord de la vila, entre l'ermita de la Mare de Déu de la Sort, a l'extrem sud-est del veïnat, i el mas de la Sort, al nord-est. El veïnat originari és al sud, prop de l'ermita, i al nord i nord-est seu s'ha estès una moderna urbanització de cases aïllades amb jardí, com és freqüent a la Catalunya del Nord des dels darrers anys del .
El Noell Es tracta d'una gran masada esdevinguda petit veïnat situatEl Noell en els ortofotomapes de l'IGN a la part de llevant del terme, al nord-est de la vila, a l'esquerra del Clot del Noell i a la dreta del Còrrec del Molinot. En l'actualitat és un centre d'allotjament rural.
Riurós miniatura|Riurós en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Gran mas esdevingut petit veïnat a la dreta de la Quera, es va formar a l'entorn d'un altre dels martinets existents en el terme de Sant Llorenç de Cerdans. ÉsRiurós en els ortofotomapes de l'IGN menys d'un quilòmetre al nord-oest de la vila, a la dreta de la Quera i al peu de la carretera d'Arles. És un veïnat molt modernitzat, i conté el bombers de la comuna i, a prop a ponent, la Deixalleria. Riurós ve del llatí Roveroso ('rourós') contaminat pel mot 'riu'.
No s'ha de confondre amb el llogaret de Reirós al terme d'Oms, al Rosselló, també anomenat Roirós o Riurós.
Veïnat de la Font miniatura|esquerra|El Veïnat de la Font en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) SituatEl Veïnat de la Font en els ortofotomapes de l'IGN a llevant de la vila de Sant Llorenç de Cerdans, a l'esquerra del Còrrec dels Castanyers. Pren el nom de la font i rentador públic que existeix al seu nord-oest. La major part de les cases que el formen actualment són de construcció recent, però el veïnat ja apareix en el Cadastre napoleònic del 1812.
El Veïnat d'en Paulí miniatura|El Veînat d'en Paulí en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Aquest veïnat ésEl Veïnat d'en Paulí en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra de la Quera, a prop i al sud-oest de la vila, a ponent de la Roderassa. És davant del lloc on hi havia hagut un dels martinets de Sant Llorenç de Cerdans (el nom es conserva en el carrer que porta al veïnat des de la carretera). Ja apareix en el Cadastre napoleònic del 1812.
El Veïnat d'en Xeis miniatura|esquerra|El Veïnat d'en Xeis en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) SituatEl Veïnat d'en Xeis en els ortofotomapes de l'IGN al sud-est de la vila i a llevant del Veïnat del Molí, la major part és de cases modernes, isolades i amb jardí. Tanmateix, també apareix ja en el Cadastre napoleònic del 1812 com un veïnat diferenciat dins del seu terme comunal.
El Puig-sec miniatura|El Puig-sec en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El petit veïnat del Puig-sec ésEl Puig-sec en els ortofotomapes de l'IGN al sud-est de la vila de Sant Llorenç de Cerdans, a llevant del Camp d'en Benezet i al sud-est del Veïnat del Molí. També està documentat com a veïnat almenys des del , atès que ja apareix en el Cadastre napoleònic del 1812.
Les Casotes miniatura|esquerra|Les Casotes en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El veïnat de les CasotesLes Casotes en els ortofotomapes de l'IGN és situat a prop al sud-oest de la Farga d'en Bosc i al nord-oest de Riurós, a l'esquerra de la Quera. També apareix com a veïnat en el Cadastre napoleònic del 1812.
Els Cremadells Documentat des del 1405, l'antic mas fou transformat al en un veritable castell. A prop seu hi ha la capella de Sant Pere dels Cremadells. Cremadells tenia també molí propi, encara conservat. Al llarg de la història ha estat una de les masies més importants del terme de Sant Llorenç de Cerdans. Dues descendents de la família de Cremadells, les germanes Maria i Rosa de Cremadells i Salacruz, fundaren l'hospital o hospici de Sant Llorenç de Cerdans el 8 de desembre del 1819.
Els masos de Sant Llorenç de Cerdans