Finestret (, oficialment en francès, ortogràficament igual) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
La dita diu: Pesquen la lluna amb crivell i "A Jóc, gallines, a Finestret, pollet, i a Rigardà mainada, a casa d'en Pallarès".
Etimologia Joan CorominesCoromines, 1995. postula l'origen de Finestret, com en el cas de Jóc, en una comparació de la situació del poble amb una talaia damunt de la plana de la Tet en un dels contraforts septentrionals massís del Canigó. Del llatí fenestrētum, amb el sufix col·lectiu ētum rere l'arrel fenestra. El resultat significaria renglera de talaies o talaies en renglera (finestres), en al·lusió a la forma allargassada del poble.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Finestret en el Conflent Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Finestret, de 84.300 hectàrees d'extensió (un dels més petits de la comarca), és situatEl terme de Finestret en els ortofotomapes de l'IGNFinestret a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la zona sud-est de la comarca del Conflent. És un terme estret d'est a oest i allargassat de nord a sud, amb el poble situat en el sector nord, a prop del límit amb Vinçà, a mig camí entre els pobles d'Espirà de Conflent, a ponent, i Jóc, a llevant.
La meitat septentrional del terme, des del poble cap al nord, és la pla de regadiu de la dreta de la Tet, on hi ha també els pobles de Saorla i Jóc i la vila de Vinçà, a més d'una part del terme de Rigardà. La meitat meridional del terme és muntanyosa i forma part dels contraforts septentrionals del Massís del Canigó, on assoleix els 1.148 m alt al Serrat del Ginebre, a l'extrem sud-est de la comuna, termenal amb Vallestàvia i Glorianes. És una sola vall, la de la Lentillà, encaixada entre carenes que separen Finestret dels termes veïns dels dos costats (Vallmanya, Estoer i Espirà de Conflent a ponent i Jóc i Glorianes a llevant). Tanmateix, al sud-est del terme hi ha la petita vall de la Fou, encaixada al sud del terme de Jóc i al nord del de Glorianes, que pertany al vessant de la Ribera de Glorianes i, per tant, queda separada de la resta del terme de Finestret, al qual pertany per raons històriques.
El punt més baix del terme comunal és al nord, a la plana al·luvial de la Tet, a la llera de la Lentillà al límit amb la comuna d'Espirà de Conflent, on baixa fins als 265 m alt. El poble és a 312 m alt.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Finestret miniatura|esquerra|Vista general de Finestret des de ponent miniatura|Finestret en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|esquerra|Barri nou, a l'esquerra del riu, amb la Casa del Comú El poble de Finestret està situatEl poble de Finestret en els ortofotomapes de l'IGN a l'inici de la plana, tot just als peus dels contraforts del Massís del Canigó que ocupen més de la meitat del terme de Finestret. És un poble allargassat quasi del tot en un carrer únic a la dreta de la Lentillà, llevat del seu extrem nord-oest, que és a la riba esquerra d'aquest curs d'aigua. En aquest barri nou hi ha la Casa del Comú i un aparcament públic bastant gran.
Centra el sector nord del poble l'església parroquial, d'origen romànic, de Santa Coloma de Finestret. En el poble vell destaquen les cases Jaubert, Morer, Noell i Pallarès.
El barri de l'Era d'en Pagès, al sud del nucli principal del poble, suposà el primer pol de creixement del poble, ja en època moderna, i en temps contemporanis es va generar al nord la urbanització dels Hauts de Finestret, a l'estil de les modernes urbanitzacions (lotissements) existents a tota la Catalunya del Nord.
En conjunt, ha fet que l'allargassat poble primigeni s'hagi convertitEl Finestret actual en els ortofotomapes de l'IGN en un poble encara més allargassat, avui dia.
Seïllà L'antic poble de Seïllà, ara reduït a un únic mas, està situatSeïllà en els ortofotomapes de l'IGN al sud del terme comunal de Finestret, en una zona muntanyosa, antigament dedicada a la mineria. Documentat des del 1011, any en què Cuixà hi posseïa un alou, surt sempre documentat dins de la baronia, més tard vescomtat, de Jóc.
Marbet Antic lloc medieval situat a ponent del poble, en el vessant oriental del Puig de Marbet, depenia d'Arles. Apareix documentat entre el 977 i el 1197.
Casamals i Quer Es tracta de dos alous de Cuixà documentats el 1031, sense que n'apareguin altres esments posteriors.
Els masos del terme Tot i que se n'ha reduït el nombre, a Finestret hi ha unes quantes edificacions aïllades, com dues barraques anomenades dels Cantonyers, el Casot del Rec Major, el Casot d'en Francís, o d'en Morell, el Casot d'en Graula, el Casot d'en Granja, o d'en Vilaginés, el Cortal Delclòs, o Mas d'en Taix, el Cortalot, abans el Casot, el Mas de Dalt, o Jaubert, abans Cortal del Pla, el Mas d'en Matotes, abans Mas Teix (el mas és en terme de Jóc, però té terres a Finestret), el Mas Santa Coloma, abans el Cortal, el Molí, abans Molí d'en Beç i Seïllà, o Mas de Seïllà. Alguns són ja en ruïnes, com el Cortal d'en Barreta Curt, abans Jaça de l'Estevenoi, el Cortal d'en Pau, el Cortal Garcies, el Cortal Nou, abans Mas Morer, els cortals anomenats l'Era de la Renda, l'Era d'en Gasc, la Jaça d'en Compaiet i la Jaça d'en Valenciana, el Mas de la Fou, el Mas de la Serra, el Mas o Jaça d'en Sibiuda i el Mas Pagès, abans Cortal d'en Pagès. D'altres són noms antics, ara en desús, com el Mas de Casamals o el Mas d'en Vilarcau, ja destruït. Cal comptar també les desaparegudes Teuleria d'en Pau Sirer i una altra Teuleria sense nom, a més del Pont de les Cabres, en aquest cas existent encara. A part, hi ha les edificacions religioses de l'Oratori, en ruïnes, l'Oratori de Santa Anna, desaparegut, i la capella, també desapareguda, de Sant Feliu.
Hidrologia miniatura|esquerra|La Lentillà a Finestret El terme de Finestret és, quasi en la seva totalitat, la vall mitjana de la Lentillà, anomenada aquí Ribera de Finestret. Aquest curs d'aigua entra en el terme de Finestret pel sud-oest, procedent de Vallestàvia, i en el seu primer tram fa de límit entre aquestes dues comunes, de manera que tota la riba dreta pertany a Finestret. Just en el moment d'entrar en el terme rep per la dreta el Còrrec del Malpàs, també fronterer amb Vallestàvia. Més al nord, i sempre a la dreta, deixa, dins de Finestret, el Serrat de Terranera i la zona de Font Rovillosa, i després de diversos meandres molt marcats, entra del tot en terme de Finestret. Llavors rep per l'esquerra el Còrrec de la Guilla i de seguida per la dreta els còrrecs de la Font o de Saïllà, amb el del Caraller, i el de l'Alzina. Al cap de poc, també per la dreta, els còrrecs de la Serra i d'Albadera, abans de les Vaquerisses, que s'ajunten poc abans d'arribar a la Lentillà. Per l'esquerra hi arriben diversos còrrecs procedents de l'Erm de Marbet, el Còrrec del Montill, dos de seguits anomenats d'en Tardiu, el del Clot de la Vaca, o, simplement, de la Vaca, fins que arriba al final del tram més tortuós, marcat per l'orografia dels contraforts septentrionals del Massís del Canigó, i, a les envistes del poble de Finestret, comença un tram amb menys meandres, ja en terra més planera. És en aquest tram que es troben el Gorg de l'Olla, el Gorg Rodon i el Gorg de la Bau. Aleshores rep per l'esquerra els còrrecs de les Sabateres i de les Comelles, i per la dreta els de la Serradella i de l'Aspic. Passa ran del poble de Finestret, pel seu costat oest, llevat del Carrer Major, que queda a l'esquerra del riu, i s'adreça al punt on rep per l'esquerra el Llec, on comença a fer de límit entre Finestret i Espirà de Conflent, paper que exerceix en un breu tram, fins que entra del tot en terme de Vinçà.
A l'extrem oriental del terme hi ha una vall que és tributària de la Ribera de Glorianes. Hi discorren el Còrrec de la Fou i el de Coma Cremada. Tots dos marquen el territori de la Fou.
A la part plana del terme hi ha alguns cursos d'aigua pertanyents als sistemes d'irrigació de les terres al·luvials de la terrassa de la Tet. Així, hom hi pot trobar el Rec d'Aquí Davant, o del Molí, o Agulla de les Hortes, el Rec de la Nadala (nom ara en desús), el Rec del Molí, el Rec Major, amb la Resclosa del Rec Major, l'Ull de la Plana i l'Ull de la Pomereda.
Les fonts existents en el terme de Finestret són la Font d'Avall, la de la Noguereda, la del Camp del Cros, la del Capellà, la de les Feixes, la del Triall, la d'en Sibiuda, la de Saïllà, la Font Rovillosa i la Font Fresca. Al poble es troba el Bassí.
Orografia En el terme de Finestret hi ha alguns topònims que reflecteixen formes de relleu o geogràfiques. Així, hi ha obagues, com el Bac de les Llempes, el de les Vaquerisses, el d'en Molins, o d'en Compaiet, i el d'en Sibiuda; boscs, com el Bosc de la Noguereda, sovint esmentat senzillament com la Noguereda, el de les Sabateres, el del Rec Major, el d'en Minda, el d'en Paltrigamenut, el d'en Ramonet i el d'en Sibiuda, mentre que els boscos d'en Morer, d'en Pallarès i un altre d'en Sibiuda són ja noms antics, ara inexistents; clots, com el Clot de la Vaca, les Clotes, els Clots, o Camp dels Clots, o les Esquerdes (nom antic), i els Clots d'Albadera; collades, com la Collada dels Cirerers, el Coll d'Albadera i el Coll de Sant Feliu; comes, com Coma Cremada, Coma dels Alladrones i les Comelles; muntanyes, com el Puig de les Feixes i el Puig de Marbet;
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Finestret són l'Albadera, l'Alguer, l'Aspic, o Camp de l'Aspic, el Camp de l'Amorer, el del Caraller, el del Cros, el de l'Home Mort, el de l'Oratori, el Canigós, el Cap del Pont, Cassanyes, els Castanyers, les Closes, les Clues, el Contorn del Courrier, la Falgosa, les Feixes d'en Frai, Font Rovillosa, la Fou, la Garriga, els Gorgs de les Baus, les Hortes, els Horts, el Malpàs, els Marges, Marvet, abans Erm de Marvet, el Mas de la Serra, el Mas d'en Vilarcau, Massà, els Noguers, Peralada, la Polleda, la Pomereda, o la Font Fresca, el Pont de les Cabres, . Hi ha tota una sèrie de noms antics, ara del tot en desús, com el Camp del Casot, el del Cortal del Pla, el de les Clotes, el del Falguar, el de l'Ignasiot, el del Quer (o, simplement, el Quer), el del Senyor, el d'en Llec, el d'en Navarra, el de Sota la Casa, els Camps de la Falgosa, Casamals, la Clua, l'Era de la Renda, l'Era del Cortal, l'Era de l'Era Vella, l'Erm d'en Riu, l'Erm del Senyor, l'Erm d'en Gasc, Fanfaina, les Feixes d'en Costa-seca, les Feixes d'en França, les Feixes d'en Pioc, o Bosc d'en Minda, el Figueral d'en Patau, la Figuerassa d'en Dorandeu, l'Hort d'en Gras, les Hortes d'Amunt, o Prat de les Hortes d'Amunt, les Hortes d'Avall, les Hortes del Cortal, les Hortes d'en Costa-seca, la Jaça d'en Sibiuda, el Mallolet, la Mindala, la Nadala, l'Oliveda de Mossèn Agustí, Prat de Dellà, Prat de la Nadala, Prat del Cortal, Prat del Mig, Prat dels Horts, Prat de Noguereda,. Alguns són senyals termenals, com la Creu de les Fous
Transports i comunicacions Carreteres Dues úniques carreteres travessen el terme de Finestret: la D - 13 (D - 618, al Coll d'en Xatard - D - 2, a Trevillac) que, amb molts canvis de direcció va majoritàriament de sud a nord i enllaça Jóc amb les poblacions de Vallestàvia, Vallmanya, la Bastida i Prunet i Bellpuig cap al sud i sud-est, i Jóc, Vinçà, Tarerac i Trevillac, cap al nord. Aquesta carretera és l'única que s'adreça al sud, per la vall de la Lentillà.
D'altra banda, hi ha la D - 25 (Jóc - N - 116, a Vinçà), que enllaça Finestret amb Jóc pel costat de llevant i amb Espirà de Conflent pel de ponent. La carretera no arriba directament al darrer poble esmentat: ho fa a través de la carretera D - 55.
Transport públic col·lectiu Finestret no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).
Els camins del terme