Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i es troba a uns 10 quilòmetres de la capital catalana, en una posició estratègica entre el Vallès i el Barcelonès. El municipi té una extensió de 4,39 km² i una població de més de 38.000 habitants, fet que el converteix en un dels municipis amb més densitat demogràfica de Catalunya, amb prop de 8.900 habitants per quilòmetre quadrat.
Ripollet limita amb els municipis de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Barberà del Vallès. El terme municipal està travessat pel riu Ripoll, afluent del Besòs, que històricament ha condicionat el desenvolupament agrícola, industrial i urbà de la vila. La proximitat amb Barcelona i les bones comunicacions viàries i ferroviàries han afavorit el creixement demogràfic i residencial del municipi durant el .
Històricament, Ripollet va ser una població agrícola vinculada als conreus de secà i als molins situats al voltant del riu Ripoll. A partir de la industrialització i especialment durant les dècades de 1950 i 1960, la vila va experimentar una forta expansió urbana arran de l’arribada de població procedent d’altres zones de l’Estat espanyol. Això va transformar profundament el municipi, que es va consolidar com una ciutat residencial i obrera integrada dins el continu urbà metropolità.
Entre els espais i equipaments més rellevants hi ha el Parc dels Pinetons, el nucli històric de la vila i diversos centres culturals i esportius municipals.
Origen etimològic El primer cop que apareix en un document escrit la paraula Ripollet és en una publicació sacramental testamentària, que fou jurada a l'altar de Sant Martí de Cerdanyola l'any 1402. L'origen etimològic del nom de la vila es trobaria en el diminutiu del riu Ripoll (Rivus Pullus: riera de pollancres). Una altra proposta que s'ha fet sobre la seva procedència, alhora més d'acord amb la composició de l'escut de la vila (encara que no sigui gaire probable), apunta cap a I'antiga existència de molins de farina, moguts per les aigües del riu Ripoll. El gra atrauria segurament les aus, com el pollet de l'escut.
Geografia Llista de topònims de Ripollet (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Ripollet forma part d'un continu urbà que limita al sud-oest amb Cerdanyola del Vallès, a l'est amb Montcada i Reixac (barri de Mas Rampinyo) i nord amb Barberà del Vallès (polígon industrial de Can Salvatella), que s'ha desenvolupat al llarg dels anys al voltant d'alguns dels principals eixos de comunicació de la comarca, la carretera N-150 de Barcelona a Sabadell i Terrassa (1852), el ferrocarril (1855), a més de la carretera a Montcada per Mas Rampinyo (1880) i la de Santiga. Travessa el municipi de nord-oest a sud-oest l'autopista C-58 de Barcelona a Terrassa (1975).
El municipi està situat dins de la depressió prelitoral, amb una altitud mitjana de 79 metres i una altitud màxima de 131 metres en un punt limítrof amb Barberà del Vallès, anomenat «la Serra de la Salut». El riu Ripoll travessa el terme de nord-oest a sud-oest, poc abans de la seva confluència amb el Besòs. Es tracta d'un riu de cabal escàs i importants crescudes estacionals.
La major part del sòl del municipi està urbanitzat, sent l'únic element de paisatge vegetal destacable una petita plantació de pineda coneguda com «els Pinetons» al nord del municipi. La llera del Ripoll ha estat ocupat durant dècades per horts urbans i barraques que han degradat la vegetació de ribera autòctona.
El clima és mediterrani litoral, amb un règim hídric inferior als 600 mm, estiu sec i pluges més habituals a la tardor. El pas del riu Ripoll i el riu Sec creen un microclima humit.
Administració Des del 2023, Luis Tirado, del PSC, és l'alcalde de Ripollet.
Demografia El creixement de la població, des del primer nucli urbà al voltant de l'església de Sant Esteve, ha estat condicionat al llarg de la història per l'aparició de nous centres productius al municipi i els voltants, com la indústria paperera al s. XVIII, la tèxtil al s.XIX i els grans polígons industrials dels anys 60 i 70 del . Aquest últim període està marcat per l'arribada massiva d'immigrants, majoritàriament d'Andalusia, que va quadruplicar la població de Ripollet en una dècada. Actualment la ciutat segueix creixent, amb un notable augment de la immigració exterior els darrers anys.
Història Prehistòria Un dels indicis més sòlids que tenim per parlar d'un primer assentament humà en terres ripolletencs es remunta a l'època prehistòrica, concretament al Neolític mitjà. El 1929 es van descobrir les restes d'una necròpolis als terrenys de la teuleria Padró, al barri de Can Tiana de la Riba, que llavors era del terme de Cerdanyola. Entre els diferents testimonis arqueològics localitzats, destaquen dos sepulcres de la cultura dels sepulcres de fossa (3500 - 2500 aC), amb aixovars de gran riquesa, així com restes humanes, destrals, pics i ganivets de sílex, que actualment podem veure al Museu d'Història de Sabadell. De fet, tant pel tipus de peces trobades com pel material i la qualitat de les mateixes, és força evident l'existència d'un comerç molt actiu amb zones bastant allunyades.
El 2006 es van trobar a la zona de Pinetons dos jaciments amb restes arqueològiques de finals de l'edat de bronze (800 - 1100 aC) i un hipogeu del bronze inicial (1500 - 1800 aC), on s'han trobat fins a 32 cossos, sent una de les necròpolis d'aquesta època i tipologia més importants de Catalunya.
Els romans Com herència de l'època romana a Ripollet tenim el pas de les vies Trajana i Valeri Maxi. Aquesta última va ser anomenada durant l'Edat Mitjana com el «camí reial de Sant Cugat». Totes dues, la primera d'oest a est i la segona de nord a sud, envoltaven el petit nucli de població. miniatura|Església de Sant Esteve
Edat mitjana A partir de les restes i de les dades conegudes sobre els antics camins de transhumància, es pot considerar que durant els primers segles de la nostra era aquesta zona va comptar amb una certa activitat agrícola i ramadera, així com amb l'inici, ja cap als segles i , d'una organització eclesiàstica. Una mostra és l'església de Sant Esteve de Ripollet, ja esmentada en una documentació de l'any 986 i vinculada al monestir de Sant Cugat.
Gràcies a diversos documents escrits que es conserven en els arxius d'aquest mateix monestir, hi ha constància de l'existència en aquells primers temps d'un petit poble conegut com a Palau Ausit. La primera referència de Palau Ausit, nom que segons la documentació ostentava antigament la vila, és del 25 de gener de 983, on surt citat en una permuta de terres que va fer el monestir de Sant Cugat. Les explicacions sobre el seu origen són diverses, una teoria apunta que grans boscos d'alzines envoltaven la vila, per la qual cosa segurament 'audit' procediria de 'ausina', alzina. Una segona teoria apunta a l'origen àrab del nom: 'Abu' que és família o llinatge, i 'Zit', nom del llinatge àrab que va dominar el territori de Ripollet.
Com la resta de Catalunya, Ripollet també va patir seqüeles amb els conflictes entre àrabs i cristians: cases destruïdes, el castell i les torres de defensa devastats, boscos cremats, collites perdudes i la disminució de la població. Va ser significativa la batalla per la defensa de Barcelona, el juliol de l'any 985, protagonitzada per les tropes cristianes del Comte Borrell II i les islàmiques d'Almansor. Aquesta batalla, que va guanyar Almansor, va tenir lloc al Pla de Matabous o Rovirans, que algunes fonts el situen entre la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll, a la zona perifèrica a Ripollet que ara anomenem Mas Rampinyo.
Ja al s.XII, en temps del comte Ramon Berenguer IV, Ripollet va tenir alcaldia. D'altra banda, també hem de dir que sembla molt clara la presència dels templers en aquesta regió, tal com ho demostren certs testimonis trobats en el conjunt de l'església parroquial (antic claustre i casa rectoral). Amb els anys les possessions del monestir de Sant Cugat van ser confirmades i en un document de l'any 1234 el rei Jaume I atorga el senyoriu al monestir, tot i que aquest segueix sent de jurisdicció reial.
Durant el , amb el regnat de Pere III el Cerimoniós, el municipi va obtenir el privilegi de ser carrer de Barcelona. D'aquesta manera, els seus habitants van gaudir dels mateixos drets i deures que els de la Ciutat Comtal.
Edat moderna miniatura|La masia de Can Mas En 1585, el rei Felip I (Felip II de Castella) va concedir a Ripollet, entre d'altres, el privilegi de tenir ajuntament propi. Sobre la demarcació, amb els Àustries, Ripollet va ser un lloc que va formar part de la Sotsvegueria del Vallès. Amb els Borbons, a partir del Decret de Nova Planta, apareix en el nomenclàtor de Floridablanca com a lloc realeng del Corregiment de Mataró (des de 1719 fins a 1823). D'aquesta època, on apareixen els primers molins de paper, tenim com a testimoni les masies de Can Grasses, Can Buxó i Can Mas.
Segle Segons un document de 1802, el municipi va ser conegut com a vedat rodó i vila reial, és a dir, poble i terme que no eren propietat de cap senyor (senyoriu) sinó que estaven sotmesos a l'autoritat reial, però sempre sota la representació del monestir de Sant Cugat. No gaire més tard, resta adscrit al partit judicial de Granollers.
Durant la Guerra del Francès, entre 1808 i 1814, Ripollet va ser escenari de lluites i misèria. En el primer any de la guerra va patir 8 saquejos, el que obliga a la població a fugir durant uns dos anys. El 9 de juny de 1808, un escamot de soldats francesos que es retiraven de la batalla del Bruc van saquejar un municipi que, en realitat, no va posar massa resistència, destruint el seu arxiu parroquial. Uns dies més tard, el 16 de juny, van ser cremades l'església i la rectoria. El semiabandonament del poble durant aquest temps va suposar la seva ruïna gairebé total. Posteriorment, i per la seva proximitat amb Barcelona, altres esdeveniments polítics d'aquesta centúria, com les guerres carlines, els pronunciaments militars i la pèrdua de les últimes colònies, van tenir també una forta incidència en la vida de la població.
En 1837 forma part del partit judicial de Terrassa, i des de 1890, del partit judicial de Sabadell. Un temps després, l'any 1894, va aconseguir el títol de vila gràcies al Reial Decret atorgat per la reina regent Maria Cristina.
Segle XX miniatura|Antic pont sobre el Ripoll del camí de Ripollet a Can Tiana i l'estació. Al fons, l'església de Sant Esteve. 1912. A principis de segle l'arribada d'Uralita al barri de Can Tiana va transformar per sempre Ripollet. En el "barri de frontera", la zona de "Quatre Cantons" i la carretera N-150 es van convertir en l'eix de creixement econòmic i demogràfic de Ripollet en el primer terç de segle. En aquesta zona Cerdanyola i Ripollet compartien l'estació de tren (1855), la centraleta de Telefònica, el Celler Cooperatiu (1920) i la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet (fundada el 1921, obrint el local definitiu a la carretera de l'estació l'any 1940). Aquesta forta relació que hi havia entre Ripollet i Cerdanyola va arribar fins al punt que els seus alcaldes proposaren a la Generalitat la fusió dels ajuntaments en dues ocasions, el 1932 i 1936, poc abans de la guerra.
L'impacte d'Uralita a Ripollet i Cerdanyola, però, ha tingut les seves conseqüències tràgiques. La fàbrica va tancar l'any 1997, pocs anys abans de la prohibició de l'amiant a Espanya, el 2002. Durant més d'un segle centenars de treballadors de la fàbrica i veïns de la zona han desenvolupat patologies pulmonars greus, asbestosi, càncer de pulmó i mesoteliomes, provocades per la inhalació de fibres d'amiant.