Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars. Els enfrontaments van començar quan un grup de protobúlgars procedent de l'Àsia Menor es va assentar a la península Balcànica al i va començar a expandir-se cap al sud-est després del 680, liderats pel kan Asparukh. Al llarg del segle següent, búlgars i romans van continuar lluitant fins que els búlgars, dirigits per Krum, van aconseguir derrotar els romans. Després de la mort de Krum el 814, el seu fill Omurtag, va signar una pau amb Constantinoble que va durar trenta anys. En 893, durant una altra fase de guerra intensa, Simeó I, emperador búlgar, va derrotar de nou els romans en el seu intent de formar un gran imperi a Europa Oriental, encara que va fracassar en última instància.
En 971, Joan I Tsimiscés, emperador romà d'Orient, va aconseguir dominar la major part de l'Imperi Búlgar després de derrotar Borís II i conquerir la capital Preslav. Basili II va completar la conquesta de Bulgària a 1018, després de la seva victòria en la batalla de Clídion. Durant les dècades següents es van produir nombroses revoltes contra el poder romà, però no va ser fins a 1185 quan Teodor Pere i Ivan Assèn van aconseguir sacsejar-se el jou de Constantinoble, aprofitant les disputes dinàstiques a l'Imperi Romà d'Orient.
Després de la conquesta de Constantinoble pels croats en 1204, Kaloian, l'emperador búlgar, va tractar d'entaular relacions amistoses amb el recentment creat Imperi Llatí, però els croats van rebutjar qualsevol acostament. Davant el rebuig sofert, Kaloian es va aliar amb l'Imperi de Nicea, un dels estats successors de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada, contra el poder croat. Després del col·lapse de l'Imperi Llatí, els romans d'Orient, aprofitant la guerra civil que travessaven els búlgars, van conquistar parts de Tràcia, tot i que van ser recuperades poc després per l'emperador Todor Svetoslav. Les relacions romanobúlgares van seguir sent inestables fins que el nou poder dels otomans va destruir l'Imperi búlgar en 1422 i el Romà d'Orient el 1453.
La guerra d'Asparukh La primera topada entre protobúlgars i romans d'Orient es va produir quan Asparukh de Bulgària, fill del kan Kubrat va emigrar cap a l'oest, i va ocupar el sud de l'actual Bessaràbia. Asparukh va derrotar els romans de Constantí IV, que havia atacat els invasors simultàniament per terra i per mar, i va aconseguir assetjar-los al campament fortificat d'Ongal. No obstant això, la retirada de Constantí IV per problemes de salut, va fer estendre el pànic en les seves tropes, moment que van aprofitar els búlgars d'Asparukh per derrotar-los en la batalla d'Ongal. El 681, Constantí va haver de reconèixer l'estat búlgar de Mèsia i acceptar el pagament de tributs com a mitjà per evitar les incursions búlgares a la Tràcia romana.Theophanes Confessor. Chronographia, p.357-360 Vuit anys després, Asparukh encapçalà noves campanyes contra la Tràcia romana.
Les guerres de Tervel Tervel apareix esmentat en els textos romans el 704, quan el deposat emperador Justinià II va sol·licitar la seva ajuda per recuperar el tron de Constantinoble a canvi de col·laboració, regals i la mà de la seva filla. Amb un exèrcit de cavalleria de quinze mil homes que li va facilitar Tervel, Justinià va avançar sobre Constantinoble i va aconseguir entrar a la ciutat en 705. El restaurat emperador va executar els seus usurpadors Lleonci II i Tiberi III juntament amb molts dels seus seguidors. Després, va concedir a Tervel el títol de cèsar), que el situava immediatament per sota de l'emperador i territoris al nord-est de Tràcia, a la regió de Zagore. Es desconeix si Tervel va arribar efectivament a casar-se amb Anastàsia, la filla de Justinià.
No obstant això, tot just tres mesos després, Justinià va infringir l'acord, iniciant operacions militars a l'àrea cedida a Tervel. Aquest el va derrotar en la batalla d'Anquíal el 708. El 711, Justinià II va sol·licitar novament el suport de Tervel per sufocar una important revolta a l'Àsia Menor, però només va obtenir una tèbia resposta per part del búlgar, que va posar a la seva disposició un exèrcit de tres mil homes. Després de ser derrotat per Filípic, Justinià II va ser capturat i executat, i es permeté a les forces búlgares de retirar-se a seus territoris. Tervel va aprofitar el desordre intern dels romans per saquejar Tràcia en 712, i va arribar a les portes de Constantinoble.
Segons la informació cronològica de lImennik, Tervel hauria mort el 715. No obstant això, el cronista romà Teòfanes el Confessor ens mostra Tervel intervenint en la restauració del deposat emperador Anastasi II el 718 o 719. Si Tervel hagués estat viu llavors, estaríem parlant del governant búlgar que va signar un nou tractat amb l'emperador Teodosi III el 716 (confirmant el pagament anual de tributs a Bulgària, les concessions territorials a Tràcia i regulant el comerç i la situació dels refugiats polítics) i que va ajudar a aixecar el segon setge àrab de Constantinoble per terra en els anys 717 - 718. Segons Teòfanes, els búlgars van massacrar dos mil àrabs en la batalla.
Les guerres de Constantí V miniatura|Búlgars i romans en combat Després de la mort de Sevar, Bulgària es va sumir en un llarg període de crisi i inestabilitat, mentre els romans consolidaven les seves posicions. Entre 756 i 775, el nou emperador romà, Constantí V, va liderar nou campanyes militars contra el seu veí del nord per establir la frontera romana en el riu Danubi.Theophanes Confessor. Chronographia, p.429 Els freqüents canvis de governant (8 kans en 20 anys) i la contínua crisi política van col·locar Bulgària a la vora de la destrucció En la seva primera campanya, en 756, Constantí V va derrotar els búlgars en dues ocasions, tot i que en 759, el kan Vinekh va aconseguir una brillant victòria en la batalla del pas de Rixki.Theophanes Confessor. Chronographia, p.431 Vinekh va tractar llavors de signar la pau amb els romans, però va ser assassinat pels seus propis nobles. El nou governant, Telets, va ser derrotat en la batalla d'Anquíal el 763.Nicephorus. Opuscula històrica, p.69-70 Durant els seus següents campanyes, cap dels bàndols va aconseguir avantatges significatius, ja que els romans no podien travessar les muntanyes dels Balcans i la seva flota va resultar destruïda per violentes tempestes (2.600 ofegats en una d'elles, el 765,Nicephorus. Opuscula històrica, p.73Theophanes Confessor. Chronographia, p.437). En 774 van aconseguir derrotar els búlgars a Berzítia, però aquí acabarien seus èxits: a conseqüència de la derrota, els búlgars van reforçar la seva seguretat per lliurar-se dels espies romans. El kan Telerig va enviar una nota secreta a Constantí on l'informava de les seves intencions de fugir de Bulgària i buscar la seva protecció, i li sol·licitava garanties d'hospitalitat. Telerig va aconseguir que l'emperador revelés la identitat dels seus agents a Bulgària, que van ser capturats i executats. La represàlia romana va quedar paralitzada després de la mort de Constantí V el 775.
Les represàlies fallides de Constantí VI El 791, el nou emperador Constantí VI es va embarcar en una expedició contra Bulgària en represàlia pels assalts búlgars a la vall de l'Struma. Kardam va anticipar la invasió romana i va ser a la trobada de l'enemic a Adrianòpolis, Tràcia, on va derrotar i va fer fugir els romans.
El 792, Constantí va encapçalar un altre exèrcit contra Bulgària. En aquesta ocasió, va acampar a Marcel·les, prop de Karnobat, i es va fortificar. Kardam va arribar a la zona el 20 de juliol i va ocupar els turons propers. Després d'algun temps observant-se i mesurant-se, Constantí VI va atacar, però les forces romanes van perdre l'ordre i van ser derrotades novament (batalla de Marcel·les). Kardam va capturar la tenda imperial i els servents de l'emperador. Després del seu retorn a Constantinoble, l'emperador romà va signar un tractat de pau i es va comprometre a pagar tribut anual a Bulgària.
Pels volts del 796, el Govern imperial es va negar a pagar l'impost i Kardam va reclamar el seu tribut, amenaçant de devastar Tràcia si no cobrava. Segons Teòfanes el Confessor, Constantí VI es va burlar dels búlgars enviant fems en lloc d'or com a «pagament apropiat», i prometent fer una expedició contra l'ancià Kardam. De nou, els dos exèrcits es van trobar a la rodalia d'Adrianòpolis, i durant disset dies van romandre a l'expectativa, mentre els seus líders, probablement, negociaven. Finalment, els dos exèrcits es van retirar i es van mantenir els acords del 792.
Les guerres del kan Krum El kan Krum va desenvolupar una agressiva política exterior en els Balcans, assaltant la vall de l'Struma el 807, Va derrotar un exèrcit romà i va aconseguir un enorme botí d'or destinat a pagar els sous tot l'exèrcit romà.Theophanes Confessor. Chronographia, p.484-486 En 809, Krum va assetjar i feu rendir la ciutat de Sàrdica (Sofia), i va massacrar la guarnició romana malgrat la seva promesa de seguretat. Això va provocar la reacció de l'emperador Nicèfor I, que va procedir a assentar les poblacions anatòliques al llarg de la frontera per protegir-la. Va intentar també recuperar Sàrdica, tot i que sense èxit.
Conflicte amb Nicèfor I Al començament del 811, l'emperador Nicèfor I va organitzar una massiva expedició contra Bulgària i va avançar fins a arribar a Marcellae (prop de Karnobat). Krum va intentar negociar el dia 11 de juliol, però Nicèfor estava decidit a continuar el seu avanç. Va aconseguir evitar les emboscades búlgares a la serralada dels Balcans i va derrotar un exèrcit de 12.000 homes que tractava de detenir el seu avanç cap a Mèsia. Un altre exèrcit de 50.000 homes va ser derrotat davant els murs de Pliska,Anonymus Vaticanus, p.148-149 que va ser conquerida per l'emperador el 20 de juliol. Nicèfor, que havia estat ministre d'hisenda, va aprofitar llavors per emportar-se el tresor de Krum. Una nova temptativa diplomàtica de Krum va ser rebutjada, després del que el romà va ordenar al seu exèrcit massacrar la població.Chronique de Michel de Syrien, p.17
Cada vegada més preocupat davant la creixent indisciplina de les seves tropes, Nicèfor va iniciar la retirada cap a Tràcia. Mentrestant, Krum va mobilitzar tota la població búlgara, incloses les dones, i va començar a preparar trampes i emboscades contra els imperials en els passos de muntanya. A l'alba del 26 de juliol, els romans es van trobar atrapats entre un fossat i una estacada en el pas de Varbitsa.Theophanes Confessor. Chronographia, p.489-492 Nicèfor va resultar mort en la batalla de la mateixa manera que molts dels seus homes; el seu fill Estauraci fou posat fora de perill per la guàrdia imperial després d'haver rebut una ferida al coll que el va paralitzar. Segons la tradició, Krum va recobrir de plata el crani de Nicèfor i el va utilitzar com a copa. Això va reforçar la seva reputació de brutalitat i li va conferir l'apel·latiu d'«el nou Sennàquerib».
Miquel I Rangabé miniatura|Krum reuneix el seu exèrcit per derrotar els romans Estaurici va abdicar després d'un breu regnat (va morir el 812 a causa de les ferides infligides pels búlgars) i va ser succeït pel seu cunyat Miquel I Rangabé. El 812, Krum va envair la Tràcia romana, va capturar Develt i va atemorir la població local, que va fugir cap a Constantinoble. Des d'aquesta posició, Krum va oferir tornar a les condicions pactades el 716. El nou emperador, Miquel I, va rebutjar la proposta, especialment la clàusula d'intercanvi de desertors. Per pressionar encara més a l'emperador, Krum va assetjar i va prendre Mesèmbria (Nessèbar) en la tardor del 812