és un teòric de la comunicació i els mitjans de comunicació argentí que viu a Europa des del 1990. Una de les seves aportacions teòriques va ser la creació del terme «hipermediacions».
Biografia És llicenciat en Comunicació Social per la Universidad Nacional de Rosario (Argentina), doctor en Lingüística Aplicada i Llenguatges de la Comunicació per la Università Cattolica di Milano (Itàlia), i especialitzat en l'estudi dels mitjans digitals de comunicació i l'ecologia dels mitjans. Actualment, és professor a la Universitat Pompeu Fabra, on dona classes de mètodes d'anàlisi de missatges i anàlisi de missatges en mitjans interactius. També és investigador de la comunicació en mitjans digitals, interfícies, i de l'ecologia de la comunicació.
Està format en la tradició de les teories dels mitjans de comunicació massius, i des del 1990 s'ha dedicat a estudiar les noves formes de comunicació nascudes a partir de la difusió de la World Wide Web. Les seves contribucions científiques més destacades es troben en la semiòtica de les interfícies i els processos d'interacció (ha integrat els models semiològics d'Umberto Eco i Algirdas Greimas amb les contribucions cognitives de Donald Norman, Marvin Minsky i Francisco Varela) i en les teories de la comunicació digital interactiva, on els seus principals referents són Jesús Martin- Barbero, Alejandro Piscitelli, Marshall McLuhan, Robert K. Logan o Lev Manovich. En els últims anys ha reprès l'estudi del discurs televisiu i de les narratives transmediàtiques en el context teòric d'una ecologia dels mitjans (Media Ecology).
Obra
Referències
Categoria:Professors de la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Persones de Rosario (Argentina) Categoria:Nascuts el 1963