Òscar Pujol Riembau (l'Arboç, 1959) és doctor en Filologia i Filosofia del sànscrit per la Banaras Hindu University. Ha redactat el primer Diccionari Sànscrit-Català així com diversos llibres i traduccions del sànscrit al català i al castellà. Va participar en la creació de Casa Àsia com a Director de Programes Educatius (2002-2007).
El 1979 va viatjar per primera vegada a l'Índia amb Mercè Escrich amb qui més tard es casaria. Fruit d'aquest viatge li va sorgir l'interès per la cultura i les llengües d'aquest país.
El 1986 va obtenir una beca del programa d'intercanvi Espanya-Índia i es va traslladar a viure a l'Índia, més concretament a Benarés, país on ha viscut durant 22 anys i on va néixer el seu fill Vasant Pujol. S'hi llicencià en filologia sànscrita i més tard es doctorà per la Banaras Hindu University (1999) amb la tesi The Samarthapada of the Tantrapradipa, tot estudiant amb erudits tradicionals.
El 1993 va iniciar, com a professor, els estudis de Diploma de llengua espanyola del Departament de Llengües Estrangeres a la mateixa universitat on es llicencià. I puntualment ha estat professor convidat de la Universitat de les Illes Balears, de la Universitat de Barcelona i d'altres universitats tant a l'àmbit espanyol com internacional.
Ha promogut la signatura de convenis de col·laboració acadèmica i cultural entre institucions espanyoles i índies. El 2000, amb el finançament de l'Ambaixada d'Espanya de Nova Delhi, va crear el Centro Español de Documentación Sánscrita, Sanskrita-vani. El 2007 va crear l'Institut Cervantes a Nova Delhi i el va dirigir fins al 2012.
Ha traduït diversos llibres del sànscrit al castellà i al català. De la seva bibliografia cal destacar el diccionari sànscrit-català, per la seva creació hi va invertit dotze anys. És el primer diccionari sànscrit-català, així com el primer en una llengua hispànica. La importància d'aquest treball és a l'actualització de la lexicografia sànscrita, ja que és el primer diccionari sànscrit que inclou la doble etimologia: tant la tradicional dels gramàtics sànscrits, com la de la lingüística comparada occidental. A part de facilitar el significat en català de les paraules sànscrites, també ofereix explicacions més àmplies per facilitar el coneixement de la cultura hindú.
Altres publicacions Los cincuenta poemas del amor furtivo (1989) El nacimiento del hombre poesía (1991) Chandogya, Kena, Taittiriya (1992) Himno a la Tierra (2001) La sabiduría del bosque. Antología de las principales upanisads. Amb la col·laboració de Félix Ilárraz (2003) Rasa: el placer estético en la tradición india (2006) Yogasūtra. Els aforismes del ioga (2015). Traduït per primera vegada directament al català.
Ha editat el llibre de Rafael Argullol i Vidya Nivas Mishra Del Ganges al Mediterráneo. Un diálogo entre las culturas de India y Europa. I és editor adjunt del butlletí semestral d'investigació Parana, publicat pel Departament d'Estudis Purànics del All India Kashiraj Trust, Ramnagar.
Referències
Categoria:Arbocencs Categoria:Traductors del sànscrit Categoria:Alumnes de la Universitat Hindú de Benarés Categoria:Traductors catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors del Baix Penedès Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX