La Mare de Déu a l'església és una petita taula a l'oli del pintor primitiu flamenc Jan van Eyck. L'obra, realitzada aproximadament entre els anys 1438 i 1440, mostra a la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços, dins una catedral gòtica. Maria és presentada com a Reina dels Cels, amb una corona adornada de joies i sostenint a un Nen Jesús que la mira i agafa el seu vestit a la manera iconogràfica d'Eleüsa, pròpia de la tradició romana d'Orient del (Verge de la Tendresa).
La traceria dels arcs en la part posterior de la nau conté talles de fusta que representen episodis de la vida de la Verge, mentre que una falsa escultura en una fornícula la mostra a ella amb el nen en una postura semblant. Erwin Panofsky interpreta aquesta composició com si les principals figures de la taula fossin escultures que han cobrat vida.Harbison (1995), 99 En l'entrada de la dreta dos àngels canten salms d'un llibre d'himnes. Igual que les representacions romanes d'Orient de la Verge, Van Eyck presenta una Maria monumental, exageradament gran comparada amb el seu entorn. Rajos de llum entren a través de les finestres de la catedral, que il·luminen l'interior i creen dues taques de llum a terra. La llum té un significat simbòlic que al·ludeix simultàniament a la puresa virginal de Maria i a la presència etèria de Déu.Smith (2004), 64
Els historiadors de l'art consideren que la taula és l'ala esquerra d'un díptic desmantellat; i probablement la seva ala oposada seria el retrat d'un comitent. Les còpies gairebé contemporànies del Maestre de 1499 i Jan Gossaert aparellen aquesta imatge amb dues imatges diferents a la dreta: una d'elles és un donant agenollat en un interior; l'altra és una escena a l'aire lliure on el donant és presentat per Sant Antoni. Tots dos pintors van fer canvis significatius en la composició de van Eyck, potser adoptant les modes del moment, encara que aquestes còpies han estat descrites com a «espiritual, si no estèticament, desastroses amb el concepte original».Koch (1967), 48. La Mare de Déu a l'església va ser documentada per primera vegada el 1851. Des de llavors la seva data i atribució han estat àmpliament discutides pels estudiosos. En un primer moment es va considerar un treball primerenc de Jan van Eyck, i posteriorment es va atribuir al seu germà Hubert van Eyck. En l'actualitat s'atribueix definitivament a Jan, i es pensa que és un treball tardà, ja que presenta tècniques presents a la seva obra des de 1430. La taula va ser adquirida per la Gemäldegalerie de Berlín el 1874. Va ser robat el 1877 i encara que es va recuperar al cap de poc, es va perdre el seu marc original.Harbison (1995), 177 Aquesta obra és avui considerada una de les principals de Jan van Eyck. Millard Meiss va escriure que l'esplendor i subtilesa de la representació de la llum no té igual en l'art occidental.Meiss (1945), 179
Atribució i data L'atribució de la taula expressa els avanços i tendències dels estudiosos de l'art primitiu flamenc als segles XIX i XX. Actualment hi ha consens en què va ser acabada cap a 1438-1440, no obstant això segueix havent-hi els qui la situen en dates tan primerenques com 1424-1429. Igual que amb les pàgines assignades a la "mà G" en el Llibre d'Hores de Torí, al catàleg de Gemäldegalerie de l'any 1875 s'atribuïa l'autoria al seu germà Hubert van Eyck, i l'any 1911 l'historiador de l'art Georges Hulin de Loo reivindicava aquesta dada.Dhanens (1980), 323 Avui dia aquesta teoria és recolzada per molt pocs estudis.Panofsky & Wuttke (2006), 552 El 1912 el catàleg del museu va assignar l'autoria definitivament a Jan.Dhanens (1980), 323 Igualment els intents de datar l'obra han passat per diferents canvis d'opinió. Al es pensava que era un treball primerenc de Jan, acabat cap al 1410. A principis del , Ludwig von Baldass ho va datar entorn del 1424-1429, i per un llarg temps es va situar l'obra cap a 1430.Dhanens (1980), 323 Erwin Panofsky va escriure el primer tractat detallat de la taula, i la va datar en el 1432-1434. No obstant això, basant-se en les recerques de Meyer Schapiro, Panofsky va canviar la data situant-la a la fi de la dècada de 1430 en el seu escrit Early Netherlandish painting de l'any 1953. Un estudi comparatiu amb l'obra Santa Bàrbara (1437) realitzat en els anys 1970, concloïa que La Mare de Déu de l'església havia estat acabada després de 1437.Dhanens (1980), 323 En els anys noranta, Otto Pächt va considerar que podia tractar-se d'un treball tardà de Jan van Eyck, ja que hi havia característiques en comú amb el tractament de l'interior del matrimoni Arnolfini, datat el 1434.Pächt (1999), 205 A principis del segle XXI Jeffrey Chipps Smith i John Oliver Hand ho van situar entre 1426 i 1428, afirmant que podia ser la primera peça conservada signada per Jan.Smith (2004), 61
La taula Descripció miniatura|esquerra|La Mare de Déu a l'església (detall). Es pot observar l'estàtua de la Verge darrere; a la dreta dos àngels canten. Amb unes mesures de 31 × 14 cm, la pintura pot fins i tot ser considerada una miniatura, en congruència amb la majoria de díptics devocionals del . La mida reduïda facilitava la mobilitat i l'assequibilitat, i animava a l'espectador a apropar-se per veure els detalls.Harbison (1995), 169–187 La pintura mostra a Maria portant una capa blava fosca —color utilitzat tradicionalment per emfatitzar la seva humanitat— sobre un vestit vermell. El doblec del vestit està adornat amb lletres brodades en or, en les quals pot llegir-se SOL i LU, o potser SIOR SOLE HEC ES, segurament fragments de les paraules llatines per a sol (sole) i llum (lux).Smith (2004), 63Smith (2004), 63Meiss (1945), 180 En el seu cap hi ha una corona, i en els braços porta al nen Jesús que descansa els peus a la seva mà esquerra. El nen, embolicat en una tela blanca, recolza les seves mans en el coll del vestit de la Verge.Weale (1908), 167 En el fons de l'església es troben altres representacions de la Verge. Darrere de les figures principals, en el cor alt, hi ha una fornícula amb una escultura de la Verge entre dues espelmes enceses, i a la dreta es veuen dos àngels cantant (potser els mateixos himnes que hi havia inscrits en el marc). Sobre la fornícula hi ha relleus que mostren l'Anunciació i la seva Coronació. D'aquesta forma, els episodis de la vida de Maria com a mare de Jesús es troben representats al quadre.Meiss (1945), 179–181 En un pilar de l'esquerra penja una taula d'oracions que es divideixen en dues columnes —similar a la taula d'oracions representada per Rogier van der Weyden al Tríptic dels Set Sagraments (1445-1450). Aquestes oracions repeteixen les paraules que hi havia en el marc original.Harbison (1995), 99 Per les finestres del claristori s'entreveuen els arcbotants, i també són visibles algunes teranyines situades entre els arcs de la volta.Borchert (2008), 63 Els rajos de llum entren per les finestres superiors i il·luminen l'interior. El dia lluminós se suma a la llum suau de les espelmes, mentre que la part baixa de l'espai pictòric es manté relativament poc il·luminada.Meiss (1945), 179–181 Les ombres dins la catedral se situen al costat del cor i prop del passadís.Smith (2004), 63 Però l'angle d'aquestes ombres és fortament realista per a principis del , i és tan detallat que sembla estar basat en l'observació del comportament de la llum, la qual cosa és una innovació posterior. No obstant això, malgrat estar representada la llum tal com apareix en la naturalesa, la inclinació de la seva caiguda no és realista. Panofsky va observar que la llum del sol entra per les finestres del nord, però que els cors de les esglésies de l'època normalment estaven orientats cap a l'est, per la qual cosa la llum hauria d'entrar des del sud. Panofsky suggereix que la llum no pretén ser natural, sinó representar el diví i, per tant, aquí se segueixen les lleis del simbolisme i no les de la naturalesa.Panofsky (1953), 147–148
Marc i inscripcions Segons Elisabeth Dhanes, la forma del marc original se semblaria a la dels panells superiors del Políptic de Gant, dissenyat pel germà de Jan, Hubert.Dhanens (1980), 323 Considera que el marc actual és massa estret i petit i que simula inadequadament el marbre.Dhanens (1980), 325 Gràcies a un detallat inventari de l'any 1851 es coneix el text exacte que apareixia al marc original. Estava escrit amb una forma poètica, i començava en la part inferior, estenent-se per les vores verticals i acabant en la vora superior.Meiss (1945), 179–181Dhanens (1980), 316 En la part inferior es llegia FLOS FLORIOCOLORUM APPELLARIS; i als costats i part superior continuava MATTER HEC EST FILLIA PATER EST NATUS QUIS AUDIVIT TALIA DEUS HOMO NATUS ETCET («La mare és la filla. El pare ha nascut. Qui ha vist tal cosa? Déu nascut home»). Aquestes línies formarien part d'un himne medieval a la Nativitat.Meiss (1945), 179–181 En la cinquena estança de l'himne (no inclosa a la transcripció de van Eyck) es llegeix, «Igual que el raig de sol pel cristall. Travessat però no tacat. Així la Verge. Verge romandrà.» Les lletres en el vestit fan referència a la inscripció del marc.Meiss (1945), 179–181 En una altra obra de van Eyck —La Mare de Déu del canonge Van der Paele (1436)— apareixen paraules similars al vestit de la Verge, un passatge del Llibre de la Saviesa (7:29) on es llegeix EST ENIM HAEC SPECIOSIOR SOLE ET SUPER OMNEM STELLARUM DISPOSITIONEM.Borchert (2008), 63 LUCI CONPARATA INVENITUR PRIOR («Perquè ella és més bella que el sol, i brilla més que cada constel·lació d'estels. Comparada amb la llum ella és superior»).Smith (2004), 63 Alguns estudiosos suggereixen que les inscripcions buscaven donar vida a altres estàtues i representacions de Maria.Meiss (1945), 179–181 Uns altres, inclòs Craig Harbison, pensen que eren purament funcionals. Atès que els díptics de l'època estaven dedicats a la devoció privada i a la reflexió, les inscripcions serien llegides com eixarms o oracions per a la indulgència. Harbinson observa que els encàrrecs privats de van Eyck estan inusualment plens d'oracions inscrites, i que aquestes paraules podrien haver tingut una funció similar a la de taules d'oracions, o més concretament «ales d'oracions», del tipus de les quals apareixen en el tríptic de la National Gallery de Londres Verge amb el Nen.Harbison (1995), 95–96.
Arquitectura miniatura|esquerra|420x420px|Detall de finestra situada a l'esquerra de la taula Els treballs primerencs de van Eyck solen mostrar esglésies i catedrals d'estil romànic, presentant el Temple de Jerusalem com a marc històric amb motius decoratius presos exclusivament de l'Antic Testament.Snyder (1985), 99 Aquest no és el cas d'aquesta pintura, on el Nen Jesús ocupa el mateix espai que el Crist crucificat i l'església és pròpia del gòtic de l'època, mentre que la postura i escala de la Verge es deuen a convencions pròpies de l'art romà d'Orient i del gòtic internacional.Walther, Ingo F. Masterpieces of Western Art (From Gothic to Neoclassicism: Part 1). miniatura|Detall de la crucifixió, a la part superior dreta Van Eyck representa l'arquitectura amb una precisió que no s'havia vist abans en la pintura del nord d'Europa.Meiss (1945), 179–181 Els diferents elements arquitectònics de la catedral estan tan detallats i ben delineats, que els historiadors de l'art coincideixen que van Eyck havia de tenir suficients coneixements d'arquitectura per fer certes distincions. Fins i tot, partint de la precisió dels detalls, diversos estudiosos han intentat vincular la pintura amb algun edifici concret.Snyder (1985), 100; Harbison (1991), 169–175 No obstant això, com en la resta de pintures de van Eyck, l'estructura és imaginada i probablement una idealització del que ell considerava un espai arquitectònic perfecte. Aquest fet es constataria en una sèrie de característiques impròpies d'una església de l'època, com la situació d'un trifori amb arcs de mig punt sobre columnates apuntades.Wood, Christopher.