Els prínceps i després màliks de Lorí-Somkhètia, foren una sèrie de nobles de diversos llinatges que van controlar des de l'inici del fins a final del territoris de l'Armènia històrica (el regne de Lorí al nord-est) sota la sobirania generalment dels reis de Geòrgia. miniatura|Somkhètia(Somcheti)
Origines En ocasió de la contraofensiva victoriosa contra les forces de Shah Armin en el que és anomenat la "croada georgiana", l'exèrcit georgià va ocupar de manera temporal sota David IV de Geòrgia i després de manera permanent sota Jordi III de Geòrgia una part dels antics regnes bagràtides armenis, especialment el regne de Lorí.Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, pàg. 360. Això va permetre als bagràtides de Geòrgia d'agafar el títol de "Rei d'Armènia" que van afegir als títols que ja tenien;Marie-Félicité Brosset, op. cit., pàg. 384. el territori fou concedit en feu a nobles sota el nom de principat de «Lorí-Somkhètia», és a dir de Lorí-Armènia («Somkhètia (სომხეთი)» significa «Armenia» en georgià, que fou incorporat a l'anomenada Armènia zacàrida
Quan va desaparèixer l'Armènia zacàrida, el principat de «Lorí-Somkhètia» fou controlat per dinastes armenis de la família dels Avanian, que Cyril Toumanoff esmenta com a «Haykides-Avànides», prínceps de Dizak i de Varanda, sorgits de la casa de prínceps de Khatchen. Després de la invasió turcmana del , els avànides van governar la resta del principat amb títol de «Malik» fins que fou annexionat el 1783 al Regne de Kartli i Kakhètia per Heracli II.
La llista de prínceps que segueix és d'acord amb l'estudi de Cyril Toumanoff:
Prínceps de Lorí-Somkhètia 1101-1128: Ivane II Orbelian, duc d'Orbèti-Samshvilde i de Khunani, co-gran conestable de Geòrgia vers 1181: Sadun II Mankaberdeli, atabeg de Geòrgia 1184-1187: Sergi II Zakarian, gran conestable de Geòrgia 1187-1213: Shanshe I Zakarian el Gran, príncep de Rustavi, gran conestable de Geòrgia 1213-1250: Avag-Sergi III Zakarian, príncep de Bdjni, atabeg i gran conestable de Geòrgia 1250-1261: Zacaries III Zakarian, gran conestable de Geòrgia
Avanian Després de 1261: Vakhtang I, fill de Vasaces Simbaci, príncep de Dizak i de Varanda vers 1280: Avan I, fill vers 1310: Gabriel, fill vers 1346: Abas I, fill vers 1380: Ishkan, fill vers 1411: Barkhutar, fill 1411-1437: Beshken II Orbelian, príncep de Siunia vers 1438: Jalal, fill de Barkhutar vers 1478: Korkhmaz I, fill
Màliks de Lorí-Somkhètia Vers 1478: Korkhmaz I vers 1500: Kai Khosrow, fill vers 1530: Avan II, fill vers 1560: Elizbar, fill 1564-1600: Durmishkan, fill 1600-1602: Nazar Sarukhan, fill 1606-1623: Miriman Safi Kulibek, fill 1635-1637: Melquisedec, fill 1637-1675: Korkhmaz II, germà 1675-1689: Einal, fill de Melquisedec 1689-1719: Avtandil, fill de Korkhmaz II 1719-1721: Zaal, germà 1736-1749: Bahadur, fill d'Einal 1749-1783: Korkhmaz III, fill de Zaal
Màliks de Lorí i de Pambaki 1629-1642: Amirkhan, fill de Nazar Sarukhan, triarca 1629-1642: Dey, fill de Nazar Sarukhan, triarca 1629-1642: David, fill de Nazar Sarukhan, triarca vers 1670: Melikbek, fill de Dey vers 1700: Jan, fill de Melikbek.
Notes et referències
Bibliografia Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l'Antiquité jusqu’au s. XIXe, vol. 1-7, Sant Petersbourg, 1848-58.
Categoria:Història d'Armènia Categoria:Història de Geòrgia