Lesglésia de Sant Miquel de Pera és un edifici del poble de Sant Miquel de Pera, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història La primera referència documental és del 1228, quan Alamanda de Sales donà els delmes de la parròquia a la capella de Santa Maria Magdalena de Montpalau, que tenia en feu del bisbe de Girona Guillem. Un segle després, els delmes passaren a mans de Ponç de Rocabertí, que el 1324 va retre homenatge al bisbe gironí.

Durant la baixa edat mitjana, l'església fou coneguda com a ecclesia de Piru, nom amb el que és esmentada en les Rationes decimarum de la diòcesi de Girona dels anys 1279 i 1280, o Sancti Michaelis de Piru, al testament de Guillermina, de la parròquia de Beget (1348), i al Llibre verd del capítol de Girona (1362). El 1691, als Sinodials de la diòcesi de Girona, ja apareix com a Sancti Michaelis de Pera, nom que ha perdurat fins a l'actualitat.

El 1722, la parròquia tenia com a sufragànies les esglésies de Bestracà i Monars, motiu pel qual el bisbe de Girona Josep de Taverner i d'Ardena ordenà al rector que digués missa tots els dies festius a Pera i Bestracà i un altre capellà ho fes a Monars.

Descripció El temple original, d'estil romànic, ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, desfigurant la fisonomia original. Originàriament era constituïda per una nau capçada per un absis, substituït modernament per una sagristia. Actualment, s'hi accedeix a través d'una porta a la façana meridional protegida per un porxo. La nau és coberta per una volta de canó apuntada, amb una finestra a la façana de ponent i dos bancs seguits als murs laterals.

A l'exterior, l'única part de la construcció d'època medieval que no resta tapada per edificacions posteriors és la corresponent al cos de ponent. Aquí, el parament és format per carreus, de mida semblant i ben escairats, disposats en filades regulars. En aquesta banda s'aixeca una torre campanar que hauria substituït l'anterior d'espadanya. Als murs laterals, una mica per sota on arrenca el ràfec de la teulada que cobreix la nau, hi ha quatre mènsules, algunes d'elles decorades, que marcarien el nivell original de coberta a la façana sud i la façana nord. L'ampliació es va fer sobre la zona de coberta amb obertures en llinda i teulada a doble vessant, possiblement durant els segles ..

La nau central es va veure ampliada amb capelles tant al nord com al sud. La capella nord, podria ser una ampliació baix-medieval, pel tipus de treball de la pedra: carreus regulars i ben escairats, similars a la fàbrica original de l'església. A la façana sud, però, l'ampliació s'hauria produït amb una doble capella amb un finestral amb llinda. Presenta unes parets amb pedres de diverses mides i filades poc regulars. El mateix passaria amb la zona de la sagristia. Aquesta construcció seria del període modern, moment amb el qual també s'hauria construït un petit porxo davant de l'entrada aprofitant l'ampliació de la façana sud.

L'interior presenta un terra parcialment enrajolat del període modern i una decoració mural del -principis del . Tota la nau es troba enguixada i algunes de les capelles conserven altars votius de d'obra i guix. El mateix passaria amb la zona de l'altar, amb un retaule construït, amb una porta que donaria a la sagristia. Conserva pintures murals a l'interior i exterior, que serien del . Al sector de l'entrada es troba una pica baptismal i una pica d'aigua beneïda sobre columna. Ha perdurat un cos de nínxols funeraris entre la capella sud i la sagristia.

Referències

Categoria:Esglésies de Montagut i Oix Categoria:Patrimoni monumental de Montagut i Oix