El giallo és un gènere de cinema d'explotació, principalment italià, en la frontera del cinema policíac, del cinema de terror i de l'erotisme, que ha conegut el seu moment de glòria en els anys 1960 a 1980. Els principals directors del giallo són Mario Bava i Dario Argento. Giallo (literalment «groc») és el nom utilitzat a Itàlia per designar, de manera general, la novel·la policíaca, o més àmpliament el gènere policíac: fora d'Itàlia aquest nom ha estat utilitzat per designar, de manera més precisa, els thrillers italians. En el seu país d'origen, on giallo té un sentit més ampli, aquestes pel·lícules s'han englobat sota denominacions com «giallo a la italiana» o «thriller a la italiana», i fins i tot «spaghetti thriller».BREVE PERCORSO NEL GIALLO ALL'ITALIANA, Il Davinotti, 7 décembre 2007IL CINEMA THRILLER HORROR ITALIANO, site Horromovie.it
Origen del nom El nom de «giallo» té l'origen en una col·lecció de novel·les policíaques publicades per edicions Mondadori de 1929 fins als anys 1960. Les seves cobertes grogues amagaven novel·les i de les novel·les curtes de tipus whodunit a la imatge dels seus cosins americans. La semblança amb aquests últims hi havia accentuat pels pseudònims anglosaxons utilitzats per la majoria dels autors i per la presència majoritària de novel·les anglòfones traduïdes en italià en els primers gialli. Publicats sobre del paper de baixa qualitat, l'èxit d'aquestes novel·les va atreure l'atenció d'unes altres editorials que no van trigar a treure les seves pròpies obres sota la coberta groga esdevinguda tradicional. Aquestes novel·les van ser tan populars com les obres d'autors estrangers reputats com Agatha Christie o Georges Simenon i van treure sota aquesta forma les seves primeres publicacions a Itàlia.
Gènere cinematogràfic El gènere anomenat «giallo» neix al cinema en els anys 1960. Les pel·lícules d'aquest tipus s'han caracteritzat per grans escenes d'homicidis excessivament sagnants, un joc de càmera molt estilitzat i una música inhabitual (això és particularment cert per Dario Argento que va col·laborar amb Ennio Morricone, i després amb el grup Goblin). L'element whodunit s'ha conservat però combinat amb l'slasher, filtrat per la llarga tradició italiana de l'òpera i del gran guinyol.
Desenvolupament Els gialli italians van estar en principi influïts pel fenomen alemany krimi, pel·lícules en blanc i negre dels anys 1960 adaptades de les històries d'Edgar Wallace. La primera pel·lícula del gènere és la pel·lícula de Mario Bava La ragazza che sapeva troppo. Aquest títol és una al·lusió a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock, L'home que sabia massa (1956), mostrant l'enllaç amb la cultura anglosaxona. És l'any següent en la seva pel·lícula Sis dones per a l'assassí (als Estats Units, Blood and Black Lace) en què Mario Bava introdueix un dels elements emblemàtics del gènere, l'homicida emmascarat amb una arma brillant en la seva mà enguantada de negre.
El giallo esdevé molt ràpidament un gènere a part, amb les seves regles i una tonalitat típicament italiana. El terme giallo esdevé llavors sinònim d'elements visuals fortament estilitzats i teatralitzats.
El gènere coneix el seu apogeu en els anys 1970 amb la realització de multitud de pel·lícules.
Principals realitzadors Dario Argento Lamberto Bava Mario Bava Antonio Bido Paolo Cavara Massimo Dallamano Luciano Ercoli Lucio Fulci Aldo Lado Umberto Lenzi Sergio Martino Emilio Miraglia Giulio Questi Duccio Tessari
Llista de pel·lícules 1963: La Ragazza che sapeva troppo de Mario Bava 1963: La Frusta e ell corpo de Mario Bava 1964: Sis dones per a l'assassí (S donne per l'assassino) de Mario Bava 1968: La morte ha fatto la uovo de Giulio Questi 1968: La morte non ha sesso de Massimo Dallamano 1968: Nude... si muore d'Antonio Margheriti 1969: Una sull'altra de Lucio Fulci 1969: Così dolce... così perversa d'Umberto Lenzi 1970: Cinque bambole per la luna d'agosto de Mario Bava 1970: L'Ocell al plumage de cristal (El uccello dalla piume di cristallo) de Dario Argento 1970: Le Foto proibite di una signora per bene de Luciano Ercoli 1970: Il rosso segno della follia de Mario Bava 1971: Una lucertola con la pelle di donna de Lucio Fulci 1971: La corta notte delle bambole di vetro d'Aldo Lado 1971: Giornata nera per l'ariete de Luigi Bazzoni 1971: La badia de la sang (Reazione a catena) de Mario Bava 1971: La coda dello scorpione de Sergio Martino 1971: La Tarantola dal ventre nero de Paolo Cavara 1971: Il Gatto da nove codi de Dario Argento 1971: La Bestia uccide a sangue freddo de Fernando Di Leo 1971: Lo strano vizio della Signora Wardh de Sergio Martino 1971: L'Iguana dalla lingua di fuoco de Riccardo Freda 1971: La morte cammina con i tacchi alti de Luciano Ercoli 1971: El Uomo più velenoso del cobra d'Adalberto Albertini 1971: Quattro mosche di velluto grigio de Dario Argento 1971: Una farfalla con le ali insanguinate de Duccio Tessari 1972: Alla ricerca del piacere de Silvio Amadio 1972: Mio caro assassino de Tonino Valerii 1972: Il Coltello di ghiaccio d'Umberto Lenzi 1972: La dama rossa uccide sette volte d'Emilio Miraglia 1972: Tutti i colori del buio de Sergio Martino 1972: No sí sevizia un paperino de Lucio Fulci 1972: La morte accarezza a mezzanotte de Luciano Ercoli 1972: Perché quina strane gocce di sangue sul corpo di Jennifer? de Giuliano Carnimeo 1972: Sette orchidee macchiate di rosso d'Umberto Lenzi 1972: L'Occhio nel Labirinto de Mario Caiano 1972: Cosa avete fatto a Solange? de Massimo Dallamano del llibre d'Edgar Wallace 1972: Chi la ha vista morire? d'Aldo Lado 1972: Il Tuo vizio è una stanza chiusa e solo io ne ho la chiave de Sergio Martino 1973: Los ojos azules de la muñeca rota de Carlos Aured 1973: I corpi presentano tracce di violenza carnale de Sergio Martino 1974: Gatti rossi in un labirinto di vetro d'Umberto Lenzi 1974: La polizia chiede aiuto de Massimo Dallamano 1974: L'uomo senza memoria de Duccio Tessari 1974: Spasmo d'Umberto Lenzi 1974: L'assassino ha riservato nove poltrone de Giuseppe Bennati 1974: Il Profumo della signora in nero de Francesco Barilli 1975: Macchie sola d'Armando Crispino 1975: Profondo rosso de Dario Argento 1975: Nude per l'assassino d'Andrea Bianchi 1975: L'assassino è costretto ad uccidere ancora de Luigi Cozzi 1976: La casa dalle finestre che ridono de Pupi Avati 1977: Il Mostro de Luigi Zampa 1977: Sette note in nero de Lucio Fulci 1977: Il gatto dagli occhi di giada d'Antonio Bido 1978: Solamente nero d'Antonio Bido 1978: Le evase - Storie di sesso e di violenze de Giovanni Brusadori 1982: Lo squartatore di New York de Lucio Fulci 1982: Tenebre de Dario Argento 1984: Murderock - uccide ha passo di danza de Lucio Fulci 1985: Phenomena de Dario Argento 1986: Morirai a mezzanotte de Lamberto Bava 1987: Deliria de Michele Soavi 1987: Le foto di Gioia de Lamberto Bava 1987: Òpera de Dario Argento 1993: Trauma de Dario Argento 1996: La sindrome di Stendhal de Dario Argento 2001: Non ho sonno de Dario Argento 2009: Amer d'Hélène Cattet i Bruno Forzani (homenatge al giallo) 2009: Imago mortis de Stefano Bessoni
Referències
Enllaços externs KinoEye: Una introducció al 'Giallo' Comptes-retuts de nombrosos Giallo Database completa de Gialli amb enllaços cap a 70 pel·lícules.
Categoria:Cinema a Itàlia Categoria:Gèneres cinematogràfics Categoria:Cinema de terror