Emilio Lafuente Alcántara (Archidona, 1825 - 3 de juny de 1868) fou un historiador i arabista espanyol, germà de Miguel Lafuente Alcántara i cosí de José Godoy Alcántara.
Biografia Fou deixeble de José Moreno Nieto, ingressà al Cos d'Arxivers i dirigí la Biblioteca de San Isidro.Emilio Lafuente y Alcántara (1825-1868) a la Biblioteca Virtual de Africanistas y Arabistas Españoles Va realitzar una intensa tasca de recerca, realitzant compilacions, traduccions i interpretacions de textos àrabs, entre ells els texts inserits en les filigranes de l'Alhambra de Granada i un cançoner anònim del .Biografia al web Islamyal-andalus.es Alhora col·laborà activament en la Junta Poètica Malacitana i participà en la Revista Meridional de Granada des de 1862 escrivint articles de temàtica aràbiga.
Durant la Guerra d'Àfrica (1859-1860) fou agregat científic de la Caserna General i el 1863 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. Va escriure una comèdia i una sarsuela que no ses van a publicar.
Obres Inscripciones árabes de Granada (1859-1860) Catálogo de los códices arábigos adquiridos en Tetuán (1862) Cancionero popular. Colección escogida de seguidillas y coplas (1865) Ajbar machmuâ. Colección de tradiciones (1867) Relaciones de algunos sucesos de los últimos tiempos del reino de Granada (1868) Libro de las aves de caza, inèdita Historia de la Edad Media Española, inèdita
Referències
Categoria:Historiadors andalusos Categoria:Arabistes espanyols Categoria:Persones de la província de Màlaga Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Archidona Categoria:Morts a Andalusia Categoria:Filòlegs andalusos