Manel Edo i Prujà (Barcelona, 14 de març de 1949) és un antic jugador d'hoquei sobre patins català de les dècades de 1970 i 1980.
Trajectòria Va jugar als Maristes, passant a continuació als equips infantil i juvenil del FC Barcelona, al Sant Joan i al júnior del CP Voltregà. Ja com a sènior jugà al CP Magnetos, CE Vendrell i RCD Espanyol, on fou campió de Catalunya.
El 1971 fitxà pel CD Sant Andreu, que jugava a Segona Divisió, i la temporada següent ingressà al CP Vilanova, on jugà cinc temporades. El 1977 fou fitxat pel Reus Deportiu, passant més tard per l'ACD Sentmenat, Mollet HC, i novament CP Vilanova.
Amb la selecció d'Espanya jugà entre 1967 i 1978, guanyant tres campionats del món i un d'Europa com a principals títols. Fou 105 cops internacional.
És germà del jugador Joan Edo i Prujà i pare del també jugador Josep Manel Edo i Bellido.
Palmarès RCD Espanyol Campionat de Catalunya: 1969
CP Vilanova Copa d'Espanya: 1976
Espanya Campionat d'Europa sots 20: 1966, 1968 Campionat del Món: 1970, 1972, 1976 Campionat d'Europa: 1969 Copa de les Nacions: 1967, 1975
Referències
Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins barcelonins Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del FC Barcelona Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del CP Voltregà Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del RCD Espanyol Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del CE Vendrell Categoria:Futbolistes de la UE Sant Andreu Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del CP Vilanova Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del HC Sentmenat Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del Reus Deportiu Categoria:Futbolistes barcelonins Categoria:Nascuts el 1949