Consecutio temporum (llatí: 'seqüència de temps [verbals]') és una expressió de la gramàtica tradicional, usada especialment en la gramàtica llatina, que es refereix al conjunt de regles i restriccions que relacionen el temps i el mode de l'oració principal, amb el temps i el mode d'una oració subordinada segons si l'acció descrita en la subordinada és contemporània, anterior o posterior a la de l'oració principal. El terme també podria aplicar-se a les llengües romàniques en què també existeixen restriccions similars.
Llatí El quadre següent resumeix molt breument algunes de les restriccions principals de la consecutio temporum en llatí:Diccionario Vox, Resumen de Gramática Latina, p. 53 Temps a l'oració principal Acció contemporània Acció anterior Acció posterior a) Si la subordinada està en indicatiu Present Present Perfet Passat Imperfet Plusquamperfet Futur Futur Futur perfet b) Si la subordinada està en subjuntiu Pres./ Futur Present Perfecte Conjugació perifràstica (sim) Passat Imperfet Plusquamperfet Conjugació perifràstica (essem)
Referències
Bibliografia Diccionario Ilustrado Vox: Latino-Español y Español-Latino,
Categoria:Gramàtica