Anna Morandi Manzolini (Bolonya, 21 de gener de 1714 – Bolonya, 9 de juliol de 1774) va ser una anatomista i escultora de figures en cera.
Anna Morandi (Manzolini era el cognom del marit), tot i haver nascut en una família molt modesta, va estudiar dibuix i escultura amb els pintors Giuseppe Pedretti i Francesco Monti. L'any 1740 es va casar amb Giovanni Manzolini, escultor que feia ceres anatòmiques i escultures per a la Universitat de Bolonya. Van tenir vuit fills, però només en van sobreviure tres. Estava ja casada quan va aprendre anatomia i va començar a col·laborar amb el seu marit en la preparació dels models de cera per a les classes a la Universitat.
El seu coneixement teòric de l'anatomia i la seva excel·lència artística en van fer una gran anatomista i els seus models de cera, que reproduïen al detall l'anatomia humana, eren utilitzats per professors d'anatomia, d'obstetrícia i de cirurgia i també pels estudiants. Els Manzolini tenien el seu estudi a casa, amb una taula de dissecció de fusta on duien a terme en primer lloc la dissecció de les parts del cos que després reproduïen en cera. Normalment ho feien esculpint la cera directament sobre l'os real i aprofitant també altres components com ara pestanyes, ungles, etc. Les úniques peces que són totalment de cera són les que Morandi Manzolini va fer reproduint el seu marit i ella mateixa.
Cap a 1750 la seva fama com a anatomistes ja s'havia difós i eren visitats per altres anatomistes i modeladors de figures anatòmiques, a més de turistes notables i dels estudiants de medicina que hi anaven a aprendre anatomia sense l'inconvenient d'haver de fer-ho amb cadàvers que aviat es podrien. A més, aquelles escultures en cera permetin mostrar detalls que en un cadàver real possiblement es farien malbé per la mateixa dissecció o per putrefacció.
Després de la mort del seu marit, el 1755, va rebre invitacions d'algunes universitats i corts europees per anar-hi a treballar i perquè hi portés la seva col·lecció. Entre d'altres, va rebre la visita de l'emperador Josep II d'Àustria, i va ser convidada a la cort de Caterina II de Rússia. Potser això va decidir el Senat bolonyès a nomenar-la, el 1756, modeladora de cera de la càtedra d'anatomia de la Universitat, amb uns honoraris anuals de 300 lires bolonyeses i amb la llibertat de fer classes d'anatomia en el seu estudi o fins i tot en el seu domicili. Malgrat les condicions temptadores que li va proposar la tsarina, Morandi Manzolini va romandre a Bolonya.
En un dels museus del Palazzo Poggi, de la Universitat de Bolonya, s'ha fet una recreació de l'estudi on treballava Anna Morandi Manzolini i s'hi exposen un bon nombre de peces anatòmiques, a més de dos bustos de la parella que ella va esculpir en cera: es va representar a si mateixa disseccionant un cervell humà, i el seu marit, també en una tasca de dissecció; en aquest cas, d'un cor.
La Biblioteca de la Universitat de Bolonya conserva un quadern manuscrit de Morandi Manzolini de 250 pàgines, en què documenta els seus models de cera.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs La signora anatomista. Tràiler del film sobre Anna Morandi Manzolini
Biografia a la Universitat de Bolonya (en italià).
Categoria:Anatomistes Categoria:Escultors italians Categoria:Científics bolonyesos Categoria:Pedagogs italians Categoria:Metges de l'Emília-Romanya Categoria:Nascuts el 1714 Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Morts el 1774 Categoria:Artistes bolonyesos Categoria:Biòlegs de l'Emília-Romanya