Mare de Déu del Roser de Gisclareny o de Santa Maria és una obra del municipi de Gisclareny (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Església de tres naus separades per pilars de secció quadrada i coberta amb volta de creueria, la central i les laterals, de canó. L'interior conserva part de la decoració neoclàssica (enguixats, capitells policromats, cornisses, etc.). A llevant hi ha una petita sagristia flanquejada per dues capelles laterals i el campanar de secció quadrada s'alça a ponent, prop de la porta. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab. El parament és de pedra irregular unida amb morter.
Història Situada dalt d'un petit turó que domina la vall del riu Saldes i tot el poble disseminat de Gisclareny, és documentada des del s. XIV com a església del castell de Gisclareny, car la parròquia era la veïna església de Sant Miquel de Turbians. La construcció medieval fou substituïda a finals del s. XVII o principis del XVIII per l'actual edifici barroc.
Segons Mn. Serra i Vilaró, l'església de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny fou parròquia a l'edat mitjana, ja que en documents dels arxius de Bagà ha reconegut els següents rectors:Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 217, ISBN 84-87200-03-6.
1780 - Martí Bover 1816 - Josep Vilaró 1822 - Josep Soler
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Gisclareny Categoria:Edificis de Gisclareny Categoria:Esglésies barroques del Berguedà