El setge de Bastogne fou un enfrontament militar entre forces nord-americanes i alemanyes a la ciutat belga de Bastogne, emmarcada dins la batalla de les Ardenes durant la Segona Guerra Mundial. La pretensió de l'ofensiva alemanya era arribar fins a Anvers. Per aconseguir-ho abans que els aliats poguessin reagrupar-se i treure partit de la seva superioritat aèria, les forces mecanitzades alemanyes havien de prendre les carreteres de l'est de Bèlgica. Com que les set principals carreteres a la serralada de les Ardenes confluïen a la petita ciutat de Bastogne, el control del seu encreuament de camins resultava vital per a l'atac alemany. El setge va durar des del 20 fins al 27 de desembre de 1944, quan els assetjats nord-americans van ser rellevats per elements del Tercer Exèrcit del general Patton.
Antecedents Després de la reeixida invasió de Normandia i la posterior embranzida cap a l'Est a través de França, les línies del front aliades s'estenien des de Nimega al nord fins a la neutral Suïssa al sud. La valuosa ciutat portuària d'Anvers havia estat presa durant aquest avanç, i amb l'arribada de l'hivern, els aliats havien arribat fins i tot a dominar territori alemany, concretament un petit tros de terreny proper a la ciutat d'Aquisgrà. Adolf Hitler, va idear un pla per contraatacar aquest avenç, i va escollir les línies aliades a Bèlgica per a realitzar-lo. 55 divisions es llançarien en un atac sorpresa a través de les Ardenes, amb l'objectiu de creuar el riu Mosa i tornar a prendre Anvers. tot i els seriosos dubtes per part dels seus principals comandants, inclosos Gerd von Rundstedt i Walther Model, el pla de Hitler no es va modificar i la data d'engegada fou finalment fixada pel 16 de desembre de 1944. Mentrestant, al bàndol aliat, els comandants consideraven que la zona de les Ardenes era inadequada per a un atac alemany a gran escala, principalment a causa de la configuració del terreny. A més a més, els informes d'intel·ligència suggerien que les úniques divisions alemanyes establertes a la zona estaven cansades, pel que en les setmanes anteriors a l'assalt, cap comandant aliat va veure cap raó per a creure que hi hagués un atac imminent. Bastogne, una ciutat cèntrica que dominava diverses carreteres importants de la zona de les Ardenes, fou defensada principalment per la 28a Divisió d'infanteria, que havia lluitat contínuament des del 22 de juliol fins al 19 de novembre. En compensació pel desgast de tants mesos de combat, a la companyia se'ls va assignar aquesta zona, relativament tranquil·la. Els aliats creien que només hi havia una divisió d'infanteria enfront de la 28a, i van creure que qualsevol atac en aquest sector seria de dimensions reduïdes. A la ciutat de Bastogne hi havia set carreteres d'entrada i set carreteres de sortida de la ciutat. Aquestes carreteres eren importants per als moviments dels blindats alemanys, de manera que la missió de les tropes aliades era controlar aquestes carreteres.
Hasso von Manteuffel, comandament del V Exèrcit Panzer, va donar al XLVII Cos Panzer de Heinrich Freiherr von Lüttwitz la responsabilitat de prendre Bastogne, abans de dirigir-se a travessar el riu Mosa prop de Namur. Von Lüttwitz planejava atacar en un front d'onze quilòmetres amb tres divisions: la 26.ª Volksgrenadier i la 2.ª Panzer que liderarien l'atac, amb la Divisió Lehr darrere d'ells. Enfront d'aquesta significativa força alemanya, tan sols hi havia dos batallons del 110.º Regiment d'Infanteria (el tercer estava retingut com una unitat de reserva), responsable d'un front de 14 quilòmetres i mig al llarg del riu Our. Les forces aliades es van reunir en petits grups a les principals localitats, amb posicions d'avançada al llarg del riu, ocupats només durant el dia, ja que les forces eren massa escasses per mantenir fins i tot una línia de batalla. D'aquesta manera, van centrar la seva atenció en les quatre carreteres que creuaven l'Our.
A causa de la intensa pluja que va precedir l'atac alemany, només una de les carreteres estava en condicions suficientment bones per ser usada com a punt d'encreuament, concretament la carretera més al nord que creuava l'Our per Dasburg camí de Clervaux i Bastogne. La 2a Divisió Panzer fou l'encarregada de travessar el riu al llarg d'aquesta carretera, mentre que la 26a Divisió Volksgrenadier construiria un pont prop de Gemünd per creuar-ho. Von Lüttwitz es va adonar de la importància del nus de carreteres de Bastogne pel que sabia que la ciutat havia de ser capturada abans que les seves forces avancessin massa cap a l'Oest. Per tant, va ordenar a la Divisió Panzer Lehr que avancés cap a Bastogne just quan la resta de les seves tropes van travessar el riu Clerve.
Preludis L'atac La tarda del 15 de desembre, la 26a Volksgrenadier va establir una línia de posicions d'avançada a la riba occidental de l'Our, cosa que feien rutinàriament a la nit. A les 03:00 AM, els enginyers van començar a transportar homes i equipament pel riu on van començar a concentrar-se en un punt de partida determinat prèviament i bastant a prop de les guarnicions nord-americanes. A les 05:30 AM, l'artilleria alemanya va començar a bombardejar les posicions nord-americanes, deixant fora de combat les línies telefòniques, mentre que la infanteria començava a avançar. Els alemanys van atacar ràpidament, i el seu avanç va ser possible gràcies a la simple superioritat numèrica. A Weiler, una companyia nord-americana, recolzada per alguns morters i un escamot d'armes antitanc, van resistir fins al capvespre els repetits atacs de múltiples batallons alemanys. Els enginyers alemanys van acabar els ponts sobre l'Our abans que caigués la nit, i els tancs blindats van començar a moure's cap al front, incrementant la superioritat numèrica alemanya. Tot i això, els alemanys es van veure significativament retardats pels defensors nord-americans; el seu pla de creuar completament el Clerve al capvespre del primer dia de l'atac es va veure retardat dos dies.
El 19 de desembre, el comandament de la 28a Divisió va passar de Bastogne a Wiltz, una localitat gran al sud-est. A Wiltz, la divisió va presentar la seva última resistència; el 3r escamot de la 110a, recolzat per blindats i artilleria, va arribar a la ciutat al voltant del migdia. El 44è escamot d'enginyers fou situat al nord de la ciutat, però aviat es van veure sobrepassats i es van retirar a l'interior de la ciutat. Tot i això va aconseguir volar un pont que va quedar darrere d'ells. Aquesta petita força aliada, que no arribava a 500 homes en total, va resistir fins a la tarda, quan la seva posició es va veure totalment insostenible i es van retirar a l'oest. Amb la 110a d'infanteria completament destruïda com a unitat de combat efectiva, la tasca de defensar Bastogne quedava a càrrec de la resta de l'exèrcit aliat.
Implicació de reserves Tot i alguns senyals destacats durant les setmanes precedents a l'atac, l'ofensiva de les Ardenes fou una sorpresa pel bàndol aliat. Al final del segon dia de batalla, es va fer evident que la 28a Divisió d'Infanteria estava a prop d'esfondrar-se. El major general Troy H. Middleton, comandant del VIII Cos, va ordenar a part de la seva reserva blindada (Escamot de Combat B de la 10a divisió blindada, conegut com a ECB o CCB) que anés a Bastogne. L'ECB estava format pel 3r escamot de Tancs, 20è escamot d'Infanteria Blindada, la Companyia C del 21è escamot de Tancs, la Companyia B del 54è escamot d'Infanteria Blindada, la Companyia C, el 609è escamot de Tancs, 420è escamot d'Artilleria de camp blindada i tres companyies de tropes de suport. Mentrestant, el general Eisenhower va ordenar que es preparés la reserva de la SHAEF, composta per les divisions aerotransportades 82a Divisió Aerotransportada i la 101a Divisió Aerotransportada a Reims. Aquestes eren tropes veteranes que havien servit amb distinció des dels llançaments en paracaigudes a Normandia i estaven descansant i reabastint-se després de dos mesos de combat als Països Baixos. Ambdues divisions van ser posades en alerta la tarda del 17 de desembre, i no tenint assignat un transport, van començar a organitzar camions per al moviment d'avanç. La 82ª,que portava més temps en reserva i, per tant, estava millor equipada, va ser la primera a moure's. La 101a va deixar Camp Mourmelon la tarda del 18 de desembre, amb l'ordre de marxa tant per l'artilleria com pels trens de la divisió, el 501è Regiment d'Infanteria paracaigudista (PIR), 506è PIR, 502e PIR i la 327è Infanteria. Gran part del comboi va ser dirigit de nit enmig del plugim i l'aiguaneu que queia, usant els fars dels automòbils tot i l'amenaça d'un atac aeri, amb la intenció d'apressar el moviment, de manera que en un punt determinat, la columna combinada s'estenia des de Bouillon a Bèlgica fins a Reims a la rereguarda.
La 101a Aerotransportada fou dirigida a Bastogne, situada a 172 quilòmetres sobre un alt altiplà de 446 metres d'alt, mentre que la 82a Aerotransportada va prendre posicions més al nord, per bloquejar el decisiu avanç de la Kampfgruppe Peiper cap a Werbomont. El 705.º escamot de Antitancs, en reserva a 96 quilòmetres al nord, va rebre l'ordre d'anar a Bastogne per proporcionar suport antitanc als blindats. Els primers elements de la 501.º PIR van entrar a la zona de reunió de la divisió a 6 quilòmetres a l'oest de Bastogne, poc després de la mitjanit del 19 de desembre, i per les 09:00 AM tota la divisió havia arribat.
El general McAuliffe va enviar a la 501.º PIR a l'est creuant Bastogne a les 06:00AM per desenvolupar la situació. A les 09:00, havia avançat i s'havia desplegat a banda i banda de la carretera que uneix Magéret i Longvilly, on la Divisió Panzer Lehr estava implicada en un atac que va durar tot el dia per destruir als equips de combat d'infanteria blindada que tenien com a missió ralentir l'avanç alemany. La 506.º va seguir poc després, amb el seu 1r escamot dedicat a establir una posició de bloqueig a Noville. La 502.º PIR va marxar al nord i nord-oest per establir una línia des de Champs a l'est fins a Recogne, mentre que el 327.º GIR, protegiria la zona de servei de la divisió a l'oest de Bastogne fins que es poguessin esbrinar quines eren les intencions alemanyes.
Quan els principals comandants aliats es van trobar en un búnker a Verdún el 19 de desembre, la ciutat de Bastogne i la seva xarxa de carreteres, que recorrien el terreny muntanyenc i ple de fang de la regió de les Ardenes estava en mans alemanyes, situación que duraria diversos dies. Segons el pla alemany, dues columnes havien d'haver sobrepassat la ciutat pel sud i el nord, la 2a Divisió Panzer i la Divisió Panzer-Lehr del XLVII Cos de l'exèrcit Panzer, així com el cos d'infanteria (26a Divisió Volksgrenadier). Però s'havien vist entorpides, ralentides i frustrades en batalles exteriors en les posicions defensives allunyades fins a 16 quilòmetres de la ciutat. A poc a poc, els aliats s'estaven retirant a les defenses ràpidament construïdes dins del municipi. L'únic corredor que estava obert (al sud-est) estava amenaçat i es tancava esporàdicament segons la línia del front anava canviant. S'esperava que el cèrcol es tanqués completament més ràpid que tard. miniatura|esquerra|Un metrallador alemany marxant per les Ardenes al desembre de 1944.
Combat inicial en Noville